Alejandro Pidal y Mon: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - reforma la [[Escola + reforma l'[[Escola |
m Corregit: - a la [[estació + a l'[[estació |
||
Línia 82:
En 1906, el 29 d'abril, pronuncia el discurs necrològic en honor del novel·lista [[José María de Pereda]], mort l'1 de març i al que considera model del realisme d'inspiració catòlica i del regionalisme moderat. El 15 de gener de 1912 pronuncia una conferència en l'[[Associació de la Premsa de Madrid]] sobre "El retrato de Cervantes" sobre el suposat quadre de [[Miguel de Cervantes Saavedra]] pintat per l'artista [[Juan de Jáuregui]]. Participa al setembre, amb el seu germà Luis, en els actes commemoratius de les [[Corts de Cadis]].
Alejandro Pidal y Mon va morir el 19 d'octubre de 1913 a Madrid. La família no va voler traslladar el cadàver al Palau del Congrés, com es feia habitualment amb els seus presidents. Se li van tributar honors de capità general de l'Exèrcit i la comitiva fúnebre va partir del seu domicili del carrer Fernando el Santo a l'església de San José al [[Carrer d'Alcalá]] i d'allí a
A més del llibre sobre [[Sant Tomàs]],{{text imprecís|data=gener de 2016}} Alejandro Pidal només va publicar una altra obra extensa, ''El triunfo de los Jesuitas en Francia'' (1880). La resta de la seva producció són articles de premsa, conferències i discursos parlamentaris, molts d'ells publicats de forma independent.
| |||