Antonio Blanco Freijeiro: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot catalanitza noms i paràmetres de plantilles |
m Corregit: - de la [[Acadèmia + de l'[[Acadèmia |
||
Línia 21:
Va estudiar Filosofia i Lletres a les universitats de Santiago de Compostel·la i Complutense de Madrid, doctorant-se en Filologia Clàssica per aquesta en 1947, amb una tesi sobre ''Minería y metalurgia española en la Antigüedad'' (1947), dirigida pel seu mestre [[Antonio García y Bellido]]. Després va anar a la [[Universitat d'Oxford]] per realitzar una estada d'estudi (1947-1949) amb la beca de la "Fundació Comte de Cartagena", de l'Acadèmia de la Història, en la qual hi gaudia del suport ferm de l'influent [[Francisco Javier Sánchez Cantón]], a qui Blanco considerava com el seu segon mestre. A la seva tornada a Espanya és Professor Ajudant i Adjunt d'Arqueologia de García y Bellido a la Universitat de Madrid (1949-1959) (durant el seu primer curs va ser alumne seu [[José María Blázquez Martínez]], col·laborant també en l'[[Institut d'Arqueologia Rodrigo Caro]] del CSIC, que dirigia Bellido. Durant aquests anys (1954-1955) va gaudir d'una beca de la [[Fundació Alexander von Humboldt]], la qual cosa li va permetre ampliar la seva formació germànica i perfilar el seu sentit winckelmannià del clàssic a les universitats de [[Heidelberg]] i [[Bonn]].
En 1959 assolí la càtedra d'Arqueologia, Epigrafia i Numismàtica de la [[Universitat de Sevilla]]. Va ser Membre Ordinari de l'Institut Arqueològic Alemany de Berlín i Acadèmic de Nombre de la [[Real Academia de Bellas Arts de Santa Isabel de Hungría]] de Sevilla, en 1963, i, des de 1977, també de la [[Reial Acadèmia de la Història]] de Madrid, de la qual en fou bibliotecari perpetu. Molt poc inclinat als càrrecs, va exercir uns anys com a Vicedegà de la Facultat de Filosofia i Lletres de la [[Universitat de Sevilla]] (1966-1974) i, per un breu temps, com a Inspector Tècnic i Comissari General d'Excavacions Arqueològiques. Durant gairebé any i mig, entre setembre de 1967 i febrer de 1969, va ser director de
En 1983 va ser guardonat amb el [[premi de traducció Fray Luis de León]] per la seva versió espanyola de la ''Historia de la Edad de Piedra'', de [[Hermann Müller-Karpe]], però més ressò encara va obtenir la seva versió de ''The Roman Revolution'' de sir [[Ronald Syme]] (1939), publicada per Taurus en 1989 i aviat esgotada.<ref>[http://www.hislibris.com/la-revolucion-romana-ronald-syme/ La revolución romana] a hislibris.com</ref> En 1985 va ser nomenat vocal del Reial Patronat del [[Museu del Prado]] en representació del Cos Facultatiu de Conservadors de Museus. Molts anys enrere havia estat conservador d'escultura del propi museu (realitzant el seu catàleg en 1957), com també d'antiguitats de la [[Casa Ducal d'Alba]].
| |||