Itàlia romana: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
m Corregit: seves assembles populars > seves assemblees populars
Línia 31:
A la guerra social ([[90 aC]]-[[89 aC]]) es va produir la revolta dels pobles sabèl·lics, els pobles que no tenien ciutadania. Etruscs i umbres en van restar quasi al marge, i els sabins, llatins, volscs i altres que ja tenien ciutadania van estar al costat del govern central. La ''Lex Iulia'' ([[90 aC]]) va concedir la ciutadania llatina a totes les ciutats i pobles d'Itàlia i la [[Plautia Papiria]] ([[89 aC]]) va completar les disposicions en favor de les ciutats italianes amb la plena ciutadania. Al mateix temps el dret llatí extingit a la resta d'Itàlia fou concedits a la [[Gàl·lia Cispadana]] i a la [[Gàl·lia Transalpina]]. La plena ciutadania fou concedida a aquestes regions el [[49 aC]] per Juli Cèsar. Els nous ciutadans romans d'Itàlia foren inclosos en alguna de les 35 [[tribus romanes]].
 
Cada municipi roma va esdevenir com una petita Roma amb la seva representació i organització interna, el seu senat (els decurions vitalicis de l'[[ordo decurionum]]), les seves assemblesassemblees populars (cada vegada menys freqüents), els seus magistrats locals elegits anualment per les assembles i més tard pel senat (''diumviri'' o ''quatorviri'' equivalents als cònsols i pretors; ''quinquennales'', equivalents a censors; ''aediles'' i ''quaestores''). El municipi posseïa un territori (''ager'') del qual era la capital, i sobre les altres ciutats o llogarets del municipi els magistrats tenien la mateixa autoritat que dins la ciutat. La [[Pompeia de civitate]] va assignar molts llogarets de la Gàl·lia Cisalpina al municipis propers; de [[Cremona]] i [[Màntua]] depenien ciutats mitjanes o petites situades a força distància; ''Beneventum'' abraçava part del territori dels hirpins, etc.Així cal distingir entre les ciutats municipals i les simples ciutats que depenien de la capçalera del municipi (''civitas fora'', ''conciliabula'', ''vici'', ''castella'', ''castrum'', etc.) si bé algunes vegades també tenien una organització interior pròpia; algunes ciutats subordinades van sobrepassar a la capital però en van continuar dependent (per exemple ''[[Baiae]]'', tot i el seu creixement, va romandre dependència de ''[[Cumae]]''). El títol de colònia va perdre importància doncs totes les ciutats tenien ciutadania, però es donava quant rebien colònies de ciutadans romans que reforçaven la ciutat, si bé realment va esdevenir un títol honorari que no donava cap dret especial.
 
Una estructura diferent era la [[Prefectura romana|prefectura]], que eren el municipis on l'autoritat judicial era exercida per un prefecte (''Praefectus'') enviat directament de Roma. Però realment, fora de l'àmbit judicial, les diferències no existien, i les prefectures eren sovint anomenades municipis.