Itàlia romana: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
m Corregit: seves assembles populars > seves assemblees populars |
||
Línia 31:
A la guerra social ([[90 aC]]-[[89 aC]]) es va produir la revolta dels pobles sabèl·lics, els pobles que no tenien ciutadania. Etruscs i umbres en van restar quasi al marge, i els sabins, llatins, volscs i altres que ja tenien ciutadania van estar al costat del govern central. La ''Lex Iulia'' ([[90 aC]]) va concedir la ciutadania llatina a totes les ciutats i pobles d'Itàlia i la [[Plautia Papiria]] ([[89 aC]]) va completar les disposicions en favor de les ciutats italianes amb la plena ciutadania. Al mateix temps el dret llatí extingit a la resta d'Itàlia fou concedits a la [[Gàl·lia Cispadana]] i a la [[Gàl·lia Transalpina]]. La plena ciutadania fou concedida a aquestes regions el [[49 aC]] per Juli Cèsar. Els nous ciutadans romans d'Itàlia foren inclosos en alguna de les 35 [[tribus romanes]].
Cada municipi roma va esdevenir com una petita Roma amb la seva representació i organització interna, el seu senat (els decurions vitalicis de l'[[ordo decurionum]]), les seves
Una estructura diferent era la [[Prefectura romana|prefectura]], que eren el municipis on l'autoritat judicial era exercida per un prefecte (''Praefectus'') enviat directament de Roma. Però realment, fora de l'àmbit judicial, les diferències no existien, i les prefectures eren sovint anomenades municipis.
|