Dalt de la Vila: diferència entre les revisions

'''Dalt de la Vila''' és un [[barri]] de [[Badalona]] ([[Barcelonès]]) que forma part del Districtedistricte I, juntament amb [[Canyadó]], [[Casagemes (Badalona)|Casagemes]], [[Centre (Badalona)|Centre]], [[Coll i Pujol]] i [[Manresà (Badalona)|Manresà]]. Limita amb els barris de Centre, Coll i Pujol, Casagemes, [[Bufalà]] i [[Morera (Badalona)|Morera]]. Aquest barri és el nucli antic i nucli de formació de l'actual Badalona. Com a tal, acull el [[Museu de Badalona]], nombroses restes d'època romana de l'antiga [[Baetulo]], la primera parròquia del municipi, [[Santa Maria de Badalona]], entre altres elements. Això i la seva particular estructura vial li donen la seva especial personalitat, i també un aire de tranquil·litat, molt diferent de la resta de Badalona.

[[Fitxer:Finestra gòtica carrer de Dalt.JPG|esquerra|thumb|150px|Finestra gòtica a cal Matalasser, al carrer de Dalt.]][[Fitxer:Torre Vella - Façana.jpg|thumb|Façana de la [[Torre Vella (Badalona)|Torretorre Vella]] vers la plaça Font i Cussó.]][[Fitxer:Dalt de la vila 2.jpg|thumb|El carrer de la Costa era l'antiga sortida de la vila vers el mar de la vila.]][[Fitxer:Museu de Badalona.JPG|thumb|150px|esquerra|El [[Museu de Badalona|museu]] és seu també de l'[[Arxiu Històric de la Ciutat de Badalona|arxiu històric]] de la ciutat.]]

El barri del Dalt de la Vila és el nucli antic de Badalona, situat a sobre del [[turó d'en Rosés]], on se situà també la ciutat romana de [[Baetulo]]. Això no obstant, la teoria tradicional és que aquest nucli es despobladespoblà molt a partir del declivi romà i que s'agreujaagreujà a partir de les diferents invasions que sofreixsofrí el territori.<ref name=cuyas/>

Els carrers actuals d'arrel medieval, cal situar-los a partir de l’l'[[Saqueig de Barcelona|atac]] d’d'[[Almansor]] sobre terres barcelonines, que deixadeixà les restes de Baetulo en un munt de ruïnes. L’antigaL'antiga ciutat pateix un procés lent de reconstrucció ençà l’anyl'any [[985]], amb unes pautes completament noves, amb uns carrers i edificacions que deixen de seguir les antigues directrius de construcció i simplement s’adaptens'adapten al terreny.<ref name>{{ref-llibre|títol=Història de Badalona|lloc=Badalona|editorial=Museu de Badalona|any=1999|isbn=84-88758-03-0|cognom=Villarroya|nom=Joan (dir.)|coautors=AA.DD.}}</ref> Això no obstant, sembla que abans de [[1112]], any de consagració de l'església romànica de [[Santa Maria de Badalona|Santa Maria]] i de la delimitació de la seva [[sagrera]], la situació de les terres a sobre del turó és desconeguda. La hipòtesi tradicional ha sigut que el Dalt de la Vila es forma a redós de la plaça de l'església, on també trobem el poder de la vila representat per la [[Torre Vella (Badalona)|Torretorre Vella]].<ref name=cuyas>{{ref-llibre|cognom=Cuyàs i Tolosa|nom=Josep Maria|títol=Història de Badalona|lloc=Badalona|any=1975-1982|enllaçautor=Josep Maria Cuyàs i Tolosa|editor=Gràfiques Duran}}</ref> Una segona teoria aposta per una major continuïtat del poblament, basant-se en la topografia i la conservació d'alguns trets de la trama urbana romana, senti és l'actual plaça de la Constitució el centre al voltant del qual giraria la vida badalonina medieval.<ref>{{ref-publicació|cognom=Soler i Sala|nom=Maria|títol=Feudalisme i nucleació poblacional. Processos de concentració de l'hàbitat al comtat de Barcelona entre els segles X i XIII|publicació=Acta historica et archaeologica mediaevalia|exemplar=23-24|url=http://www.raco.cat/index.php/ActaHistorica/article/view/188852/254716|any=2002}}</ref>

A partir d'[[edat moderna|època moderna]], s'estabilitza i s'estanca, encara que comença a créixer tímidament demogràficament, només aturat per les guerres que afecten a [[Catalunya]] durant aquest període.<ref name=enciclopedia>{{ref-web|url=http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0006584.xml?s.q=badalona#.UciT-TtM-uI|títol=Badalona|autor=Gran Enciclopèdia Catalana}}</ref> Un dels majors creixements serà a partir del [[segle XVIII]], juntament amb la resta de Badalona; gran exemple n'és l'enderrocament de l'antiga església i la construcció d'un nou temple barroc molt més gran per encabir-hi a la població.<ref>{{ref-web| url=http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_20554 | títol=Església arxiprestal de Santa Maria | obra=Pat.mapa: arquitectura | consulta=21 abril 2012 | editor=Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya}}</ref> Això no obstant, inicialment en certa forma Dalt de la Vila quedarà apartat dels grans canvis urbanístics de la ciutat i perdrà la seva centralitat davant del [[Centre (Badalona)|Baix a Mar]], el primer eixample de Badalona,<ref name=baixamar>{{ref-publicació|títol=Les Cases de Baix a Mar|url=http://www.raco.cat/index.php/revistaetnologia/article/viewFile/49407/57332|publicació=Crònica d'Activitats|consulta=24 juny 2013|cognom=Cahner i Monzó|nom=Enric|cognom2=Rovira i Solanas|nom2=Mariona|lloc=Badalona|any=2003}}</ref> on també s'hise situarà el nou [[Casa Consistorial de Badalona|consistori]], deixant el petit edifici situat a la plaça de la Constitució.<ref>{{ref-web|url=http://geoportal.badalona.cat/badalonagp/Doc/F-25.pdf|consulta=22 juliol 2013|títol=Antic Ajuntament|obra=Inventari de Protecció del Patrimoni Cultural Europeu|format=PDF|cognom=Lladó|nom=Francesc|cognom2=Padrós|nom2=Joan Antoni|lloc=Badalona|llengua=català|any=1980}}</ref>

Durant el [[segle XX]], en general, el barri ha sofert pocs canvis urbanístics. Un dels destacats en fou l'obertura del carrer del Temple, connectant millor el barri amb el centre de la ciutat; això no obstant, la seva urbanització anà acompanyada de la pèrdua de la torrel'espadanya de la Torretorre Vella. També cal destacar la urbanització de la zona de l'antic Clos de la Torre, on trobem la plaça de Joaquim Font i Cussó, situada sobre les restes romanes i prop del [[Museu de Badalona]]. Així doncs, la pràctica inexistència de reformes en l'estructura interna del barri ha permès conservar-ne la seva trama urbana d'origen medieval en el seu nucli més antic i donar un aire de tranquil·litat a la zona en comparació a la resta de la ciutat.<ref name=grafica/>

[[Fitxer:Casa jaume botey exterior.jpg|thumb|Vista exterior de la [[casa Jaume Botey]].]][[Fitxer:Badalona esglesia.JPG|thumb|280px|esquerra|El carrer del Temple durant la Fira de l'Arrop a les [[Festes de Maig (Badalona)|Festes de Maig]]. Al fons, l'església de [[Santa Maria de Badalona|Santa Maria]].]][[Fitxer:Casa Fèlix Gallent.JPG|thumb|Vista exterior de la [[Casacasa Fèlix Gallent]].]][[Fitxer:Font de la plaça Pau Casals Badalona.JPG|thumb|195px|esquerra|La font de la plaça de Pau Casals és també obra de [[Joan Amigó]].]]

Com a nucli històric de la ciutat, Dalt de la Vila té nombrosos espais amb restes romanes; és en aquest barri on trobem el [[Museu de Badalona]]. L'edifici fou construït sobre les [[termes romanes]] i del [[Decumanus maximus]] de l'antiga [[Baetulo]], un dels conjunts [[arqueològics]] d'[[època romana]] més importants de [[Catalunya]].<ref>{{ref-web|url=http://www.museudebadalona.cat/el-museu-de-badalona.php|consulta=11 d'agost de 2013|títol=El Museu|obra=Museu de Badalona}}</ref> Aquests espais són visitables accedint al subsòl de l'edifici juntament amb altres restes visitables de la ciutat romana com el Jardíjardí de Quint Licini,<ref>{{ref-web|url=http://www.museudebadalona.cat/visites-baetulo-jardi.php|consulta=16 setembre 2013|obra=Baetulo, ciutat romana|títol=El Jardí de Quint Licini|editor=Museu de Badalona}}</ref> al costat del museu, la Casacasa dels Dofins, una casa benestant,<ref>{{ref-web|url=http://www.museudebadalona.cat/visites-baetulo-casa.php|consulta=16 setembre 2013|títol=Casa dels Dofins|obra=Baetulo, ciutat romana|editor=Museu de Badalona}}</ref> o el conducte d'aigües situat al carrer Pujol.<ref>{{ref-web|url=http://www.museudebadalona.cat/visites-baetulo-conducte.php|consulta=16 setembre 2013|títol=Conducte d'aigües|obra=Baetulo, ciutat romana|editor=Museu de Badalona}}</ref> Altres vestigis existents són les restes del [[teatre romà]] de Baetulo, situat entre els carrers de les Eres i de Sant Antoni, corresponent a un tram de carrer amb forma corba. Consisteix en alguns murs radials que correspondrien a l'[[amfiteatre|l'amfiteatre]].<ref name="poblesCat">{{ref-web| url=http://www.poblesdecatalunya.cat/municipi.php?m=080155 |títol=Pobles de Catalunya. Badalona |editor=Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni| consulta=24 d'agost de 2012}}</ref>

Un dels elements centrals del barri és l'[[Santa Maria de Badalona|església parroquial de Santa Maria]], documentada des del [[1012]], construïda probablement damunt d'una església primitiva, de probable origen paleocristià; al seu subsòl, hi ha també restes de l'antic temple romà. El temple actual data de 1778, any en què fou inaugurada, i ha sofert diverses reformes i reconstruccions, sent la més destacada lesés posteriorsposterior a la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]], de la qual en sortí molt malmesa.<ref>{{ref-web| url=http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_20554 | títol=Església Santa Maria (Baetulo) | obra=Pat.mapa: Jaciments | consulta=22 novembre 2012 | editor=Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya}}</ref><ref name>{{ref-web| url=http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_20554 | títol=Església arxiprestal de Santa Maria | obra=Pat.mapa: arquitectura | consulta=21 abril 2012 | editor=Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya}}</ref> A prop també hi és la seva [[Rectoria de Santa Maria|rectoria]], un edifici construït el [[1685]], al subsòl del qual hi ha restes arqueològiques d'època romana. La [[Torre Vella (Badalona)|Torretorre Vella]] és també un dels elements més propers a Santa Maria. És un dels elements referents del feudalisme badaloní a la ciutat. Fou construïda durant el [[segle XIII]] i va ser propietat i residència de diverses famílies, com els [[Santcliment]] o els marquesos de Barberà, entre d'altres. D'entreEntre els seus elements, es conserva un portal renaixentista del [[segle XVI]], on es pot veure l'escut dels [[Santcliment]]. A l'interior, es conserven elements gòtics, una sala i unaun bodegaceller; la torre ha sigut molt modificada durant els segles, principalment entre els segles XV i XVI, i també entre els segles XVIII i XIX. A la seva finca, el Clos de la Torre, s'hi trobaren diverses restes romanes, de les quals en destaca un mosaic, que es conserva a l'interior.<ref name="poblesCat" />

Al barri, també trobem algunes obres de l'arquitecte badaloní [[Joan Amigó i Barriga]]. Algunes de caràcter modernista, com la [[casa Jaume Botey]], coneguda com a ''ca l'Amigó'', que fou restaurada per ser la seu social de l'Hospitalhospital Municipal de Badalona.<ref name="poblesCat"/> També són destacables la [[casa Santiago Domènech i Montserrat Planas]], situada a l'avinguda de Martí Pujol o la reforma de la [[casa Planas (Badalona)|casa Planas]], dea la qual Amigó n'aportà la tribuna i el pati. Una altra casa destacada és la [[casa Fèlix Gallent|casa Gallent]], fora d'època modernista, és un edifici senyorial que fou propietat de l'industrial badaloní Fèlix Gallent; té elements de tipus clàssic com les [[Jònic|columnes jòniques]].<ref name="poblesCat"/>

L'[[Hospital Municipal de Badalona|Hospitalhospital Municipal]] té, com s'ha esmentat, la seu al barri. El seu edifici principal està situat a la Viavia Augusta, i té altres dependències properes. Antigament, era conegut com a ''Hospitalhospital de Santa MaríaMaria yi SanSant JoséJosep''. Fou inaugurat el 17 de gener de [[1932]].<ref name=grafica>{{ref-web|url=http://www.eltotdigital.com/pagines/llibres/llibrehistoria/LLIBRE.pdf|consulta=14 d'agost de 2013|títol=Badalona. Història gràfica d'una transformació|editor=El Tot Digital}}</ref>