Luis González Bravo: diferència entre les revisions

Home de formació jurídica però de vocació periodista, oradora i política, va estudiar [[Dret]] a [[Alcalá de Henares]]. Militant del [[Partit Progressista]], va fundar el periòdic satíric ''El Guirigay''<ref>{{GEC|0030495}}</ref> i durant la Regència de [[Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya)|Maria Cristina de Borbó]] va ser capità de la [[Milícia Nacional]]. Va ser [[Diputat]] a Corts per Jaén des de [[1841]] fins a a 1867, per Màlaga i Madrid en 1843, per Canàries i Madrid en 1858, per València en 1864 i per Cadis en 1867.<ref>[http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/SDocum/ArchCon/SDHistoDipu/SDIndHistDip?_piref73_1340024_73_1340023_1340023.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXLDA.fmt&DOCS=1-25&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&QUERY=%2849410%29.NDIP. Fitxa del Congrés dels Diputats]</ref> Amb els anys va anar adquirint més temprança i moderació. Quan era [[Ministre]] de la Governació, en nomenar duc al marit i abans amant de [[Maria Cristina de Borbó]], va facilitar el retorn de l'exili de l'exregent en nom de la seva filla [[Isabel II d'Espanya|Isabel II]] i s'oposà a la regència de [[Baldomero Espartero]] (conspirant fins i tot contra ell en 1842)