Emirat d'Adrar: diferència entre les revisions

Els Oulad Jaafrya (Ja'vriyya) van voler assassinar a l'emir que els privava dels seus futurs ingressos; l'ànima del complot era al-Mokhtar Ould M'Hammed Ould Othman i tenia entre els principals conspiradors al gran guerrer Lahzam ould Maayouf. Aprofitant la visita a un campament de l'emir acompanyat només per un guerrer, li van parar una emboscada pel camí de tornada al ''hella''; l'emir però fou avisat per un tal Ely Ould Babakar Ould Kleib, per el que llavors va tornar enrere; els conjurats al veure que no arribava van anar a veure què passava i per les restes van veure el retorn de l'emir i el van perseguir però no el van poder atrapar i va poder arribar al seu campament (''hella'') instal·lat a Bou Aleïba al Tiris mitjà. L'emir tenia sempre preparades 100 cavalls i al front de 40 guerrers va perseguir als conjurats (que també eren 40 i ja estaven marxant a l'exili). L'emir va passar per Atar, on va agrair al xeic dels Smasid, Aḥmed Ould Sidi Baba. Finalment va atrapar als fugitius a Aioun Lebgar. Els conspiradors van ser derrotats i van fugir en totes direccions deixant al pretendent Mokhtar sobre el terreny així com a 12 guerrers dels Oulad El Bamaoui, mentre que els atacants només van tenir un mort.

 

 

Les qualitat guerreres de la gent d'Adrar es va manifestar contra els Awlad Dalaim que dominaven encara el [[Sahel]] entre l'Adrar, el [[Saguia el Hamra|Saguia el-Hamra]] i l'oceà. Els Awlad Dalaim van lluitar constantment contra Adrar. Brahim Ould Khalil, xeic dels Oulad Dalaim, fou mort per gent d'Adrar el 1882; l'any 1883 es va signar una treva que va suposar el retorn a l'emir d'alguns coses obtingudes per saqueig. Els Oulad Dalaim estaven amenaçats al nord pels Regaybat (Regüeïbat) i els Oulad Busba. La influència de l'emir es va estendre cap a l'[[Oued Noun|oued (wadi) Noun]] on Dahman Ould Beirouk exercia una autoritat incontestada. El 1880 el sultà del [[Marroc]] va enviar a l'emir (aleshores acampar a Terouaka) una delegació que li va portar regals i una carta d'investidura i de felicitació; els espanyols van enviar una missió el 1886 quan l'emir era a la Kédia d'Idjil, que va tenir una breu entrevista amb l'emir i es van planejar relacions comercials amb les factories espanyoles.

La pressió militar dels resistents del nord era forta; entre 1923 i 1925 una sèrie d'atacs dirigits pels fills del xeic Maa al-Aynayn i els caps [[Regueibat]] van tocar directament a les tropes colonials; tot i que els resistents foren derrotats per guerrers hàssan al servei de França en la batalla d'Agasremt (juliol de 1925), els atacs van seguir fins al 1928; en aquestos anys uns 4000 camells foren agafats als ramaders de l'Adrar.

 

 

El 1927 van començar de manera efectiva les limitacions de les funcions de l'emir i molts dels seus obligats (tributaris o vassalls) defugien la seva autoritat generalment sota instigació de les autoritats colonials. Però al mateix temps la mala política econòmica del poder colonial havia empobrit la gent i les requises de bestiar per les forces militars havia portat la gana extrema amb milers de mort. El descontentament era molt gran. Millors collites el 1928 van atenuar el problema però la sequera de 1927 havia deixat l'Adrar del nord sense pastures i els Regueibat van haver de baixar al sud i negociar la seva submissió però al no poder controlar-los militarment es va estendre la inseguretat i la gent va haver de negociar la protecció dels Regueibat directament amb aquests.