Diferència entre revisions de la pàgina «Flauta travessera»

m
nota
m (nota)
 
Els materials utilitzats per a les flautes poden ser [[fusta]], [[alpaca]] (plata alemanya, el material més comú en alumnes) i combinades o totalment fetes d’[[or]], [[plata]] o [[platí]]. El material vé determinat pel so, el color, el preu, el gust i altres factors. El so d’una flauta d’or és més càlid que el so brillant de la plata. El fet que antigament fóssin exclusivament de fusta que les classifiquem en la familia de [[vent fusta]] en comptes de [[vent metall]]. A més el so de la flauta és molt més semblant a la fusta que a la [[trompeta]], la [[tuba]], etc.
Els seu registre són tres [[octava|octaves]] des del [[do]]<sub>4</sub> (C3 en nomenclatura anglosaxona) fins el [[do]]<sub>7</sub>. Es pot ampliar fins a tres octaves i una cinquena des del [[nota|si]]<sub>2</sub> fins el [[nota|fa]]#<sub>7</sub>; la nota greu addicional s’aconsegueix amb una clau addicional (en alguns casos fins a [[nota|si]] [[bemoll]]<sub>2</sub>); i l’extrem agut s’aconsegueix amb [[harmònics]], però això ja depèn de la capacitat del flautista.
 
==Evolució==
El [[1722]] es creen les claus de [[do]] i [[do]]#. El flautista i compositor [[J. Quantz]] les critica i les acusa d’inútils i d’empitjorar el so.
El [[1752]], [[Quantz]] i [[Tromlitz]] publiquen tractats per a les diferents digitacions i opcions per a cada nota.
El [[1760]], els fabricants [[Florio]], [[Gedney]] i [[Potter]] afegeixen les claus de: [[sol]] #, [[nota|si]] [[bemoll]] i [[nota|fa]].
Cap a [[1790]] apareixen flautes de quatre claus a la música simfònica de [[Haydn]] i [[Mozart]].
 
132.052

modificacions