Sant Esteve de Castellar Vell: diferència entre les revisions

Durant aquest període es constata l'ampliació de l'església cap a l'est amb la construcció d'una nova capçalera monumental de tres absis, fet que provocà el desmantellament de l'absis romànic i la construcció de la nova capçalera altre volta sobre la necròpoli. La documentació escrita conservada apunta que al 1162 l'església ja presentava la nova capçalera amb els tres absis. La nau romànica s'amplia amb una coberta de volta de canó seguit apuntada que enllaça amb l'absis principal de planta rectangular. Els absis laterals, també de planta rectangular i amb coberta de canó apuntada, s'obren a la nau a través d'un ampli arc de mig punt. Les set finestres d'aquest període són idèntiques, de doble esqueixada amb arc de mig punt i fetes de pedra tosca. Durant aquesta fase s'obrí una nova porta a ponent, que fou arrencada probablement durant l'abandó i desmantellament de l'església al 1773. El tipus de construcció dels murs i les finestres fan recordar l'estil romànic mentre que els paraments presenten pedres ben treballades i col·locades en filades horitzontals molt regulars. Seria molt possible que l'la intenció de les obres d'aquesta fase fora la renovació total de l'església, però per alguna raó no es dugué a terme i la unió entre la nau romànica i la nova capçalera triabsial no quedà ben resolta. La nau mantingué la volta de canó romànica de mig punt mentre que la capçalera, mes alta, presenta una coberta de mig punt, deixant un considerable espai obert entre les dues.