Diferència entre revisions de la pàgina «Griqualàndia»

m
Corregit: - terres. La alta proporció + terres. L'alta proporció
m (Corregit: - resultant de aquests malcontents + resultant d'aquests malcontents)
m (Corregit: - terres. La alta proporció + terres. L'alta proporció)
[[Fitxer:Coloured_Trek-boer_nomads_-_Cape_Colony.jpg|right|thumb|"Afrikander" trekboer nòmades barrejats a la Colònia de Cap, ancestres de la gran migració  Griqua.]]
[[Fitxer:Griquatown_-_Griqua_1820_SA.jpg|right|thumb|Un dibuix primerenc d'una escena de carrer en [[Griquatown]], [[Griqualand Occidental]]]]
La [[Companyia Holandesa de les Índies Orientals]] (VOC) no va pretendre formar la Colònia de Cap a la punta del sud d'Àfrica per esdevenir una entitat política, però mentre més es va expandir esdevenia més exitosa; els seus dirigents no es van preocupar sobre fronteres. La frontera de la colònia era indeterminada i avançava o es contreia al capritx d'individus. Com que la VOC indubtablement es beneficiava del comerç i de la ramaderia dels [[Trekkboer|trekboers]], hi havia poc espai per controlar-los o donar-los suport dins la seva recerca de noves terres. La L'alta proporció d'homes holandesos els va induir a agafar dones indígenes com mullers i companyes, i van néixer nens mestissos. Van créixer fins a ser un nombre considerable de població que parlava holandès i era instrumental en el desenvolupament de la colònia.
 
Aquests nens no van assolir l'estat social o legal accordat als seus pares, majoritàriament perquè les lleis colonials van reconèixer només formes cristianes de matrimoni. Aquest grup va esdevenir conegut com a [[Rehoboth Basters|Basters]], o bastards. Els colonitzadors, en la seva resposta paramilitar a la resistència insurgent dels [[Khoikhoi|Khoi]] i [[San]], de bon grat allistaven als [[Rehoboth Basters|Basters]] en escamots. Això va assegurar els homes esdevenien especialitzats en armament lleuger, en muntar, i en tàctiques de fustigament. Molts reclutats per a la guerra aviat van escollir abandonar la seva societat paternal i vagar fora i viure més a la manera les seves arrels maternes.  El flux constant resultant d'aquests malcontents entrenats que sortien del Cap va afectar la capacitat holandesa a crear els seus escamots. També va crear grups especialitzats de bel·ligerants oportunistes que van assetjar les poblacions indígenes al llarg del  [[riu Orange]]. Una vegada lliures de la colònia, aquests grups es van anomenar a si mateixos els [[Oorlam]]''.'' En particular, el grup dirigit per [[Klaas Afrikaner]] esdevingué el més notori. Va atreure prou atenció de les autoritats holandeses per obligar-lo a rendir-se a la colònia i ser desterrat a l'illa de  [[Robben Island|Robben]] el 1761.<ref name="ref3">Nigel Penn. 2005. </ref>
1.132.792

modificacions