Banu Tamim: diferència entre les revisions

|publicació=Journal of the Economic and Social History of the Orient |volum=8 |exemplar= 2

|author1=Kister, M. J |data= novembre 1965

|títol=Mecca and Tamīm (Aspects of Their Relations) |pàgines= 113–163

|llengua= anglès }}</ref>

Estaven dividits en tres branques formades pels fills de Tamim: Zayd Manat, Amr i al-Harith origen al seu torn de múltiples branques. El seu territori abans de l'islam era el [[Najd]] a l'entorn d'al-[[Yamama]] fins al [[golf Pèrsic]], [[Bàssora]] i [[al-Udhayb]] (prop de la futura [[Kufa]]); quasi tots eren nòmades però hi havia alguns semi-nòmades als oasis de l'est; es van fer sedentaris amb l'Islam i altres tribus van anar ocupant els seus territoris; però una bona part dels tamimites van restar pastors semi-nòmades. Tenien bones relacions amb els sassànides i amb els [[làkhmides]] d'[[al-Hira]] i eren utilitzats pel transport pel desert i per assegurar rutes comercials; els tamimites al seu torn depenien dels [[sassànides]] pels seus aprovisionaments, principalment l'oasi d'[[al-Hassà]] on hi havia el principal mercat. Amb l'arribada de l'islam [[al-Mundhir]] va esdevenir el governador musulmà de l'Aràbia oriental i Hadjar. Els tamimites es van establir aleshores a [[Bàssora]] (les subtribus dels Sad i els Hanzala i la tribu dels Amr) i a [[Kufa]]; el suport dels tamimites era necessari per controlar l'Iraq i Aràbia oriental. Molts tamimites van ocupar funcions importants durant el califat [[omeia]] i al començament de l'[[abbàssida]] però pocs van arribar a ser governadors.