Revisió del 20:56, 8 març 2016 modifica Joutbis (discussió \| contribucions) Autopatrullats, Verificadors de comptes d'usuari 71.085 edits enllaç vermell ← Edició anterior		Revisió del 13:15, 16 maig 2016 modifica desfés Ferran Mir (discussió \| contribucions) Autopatrullats 43.781 edits mCap resum de modificació Edició següent →
Línia 28: En aquesta mateixa època, el seu pare, un pastor [[protestantisme\|protestant]] pobre, va morir i la seva família va sofrir greus penúries econòmiques; no obstant això, una petita beca de l'estat va permetre a Abel ingressar en la Universitat de Cristiania en [[1821]]. El primer treball rellevant d'Abel va consistir a demostrar la impossibilitat de resoldre les [[equació\|equacions]] de cinquè grau usant [[arrel (matemàtiques)\|arrels]] (vegeu el [[Teorema d'Abel-Ruffini]]). Va ser aquesta, el [[1824]] la seva primera investigació publicada, encara que la demostració era difícil. Posteriorment es va publicar de manera més elaborada en el primer volum ~~de la~~del ~~revista~~''[[Journal de Crelle]]''. El finançament estatal li va permetre visitar [[Alemanya]] i [[França]] en [[1825]]. Abel va conèixer l'[[Astronomia\|astrònom]] [[Heinrich Christian Schumacher\|Schumacher]] (1780-1850) a [[Altona-Altstadt\|Altona]], prop d'[[Hamburg]]. Després va residir uns mesos a [[Berlín]], on va conèixer [[August Leopold Crelle]], que estava a punt de posar en marxa la seva revista de matemàtiques ''[[Journal de Crelle\|Journal für die reine und angewandte Mathematik]]''. Abel va contribuir a l'èxit de la revista, publicant-hi diversos articles. De Berlín es va traslladar a [[Friburg de Brisgòvia\|Friburg]] on va portar a terme la seva brillant investigació sobre la [[teoria de les funcions]], en la qual va estudiar sobretot l'el·líptica i la hiperel·líptica, i introduint un nou tipus de funcions que avui es coneixen com [[funció abeliana\|funcions abelianes]], i que van ser objecte d'un profund estudi per la seva banda. Línia 46: Les seves investigacions van aclarir alguns dels aspectes més foscs de l'anàlisi i van obrir nous camps d'estudi, possibilitant nombroses ramificacions en el coneixement matemàtic i arribant a un notable progrés. La part més profunda i original del treball d'Abel es va publicar en el ~~Diari~~Journal de Crelle del que era editor Holmboe. Una edició més completa dels seus treballs es va publicar el [[1881]] per part de [[Ludwing Sylow]] i [[Sophus Lie]].

Niels Henrik Abel: diferència entre les revisions