Duc eurasiàtic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - l'illa d'Hokkaido + l'illa de Hokkaido
Cap resum de modificació
Línia 68:
La [[rabosa]] (''[[Vulpes vulpes]]'') és un dels [[depredador]]s dels seus [[niu]]s. Entre els seus [[paràsit]]s més freqüents a la [[península Ibèrica]] es troben les [[paparra|paparres]], les mosques i els [[protozou]]s sanguinis.<ref name="Enciclopedia Virtual de los Vertebrados Españoles">[http://www.vertebradosibericos.org/aves/bubbub.html Enciclopedia virtual de los vertebrados españoles] {{es}}</ref>
 
Fa el [[niu]] aprofitant [[cova#Balma|balmes]], arbres buits, vells [[niu]]s d'altres [[rapinyaire]]s i forats naturals del terrey, sempre que estigui situat en boscos, [[turó|turons]] o valls que tinguin un bon subministrament de preses. Els nius consisteixen en una petita depressió feta per ell mateix i que sol quedar coberta per restes d'[[egagròpila|egagròpiles]] desfetes. alguna plomota i poca cosa més. De vegades, aprofita espais molt petits on amb prou feines caben els dos o tres polls que solen tindre. Sovint, també, els nius són més accessibles del que hom suposaria per un ocell tan impressionant.<ref name="Sañé, Jaume, 2009"/> La posta és de 3-6 [[ou (biologia)|ous]], gairebé esfèrics, de color blanc (a l'igual de tots els altres membres de la família dels [[estrígid]]s), fan 48-70 x 39-53 mm i són covats per la [[femella]] durant 35 dies.<ref name="Walters, Michael, 1994"> Walters, Michael, 1994. ''Huevos de aves: guía visual de más de 500 especies de aves de todo el mundo''Pàg. 131. Ediciones Omega, S. A. Barcelona. 256 pàgines. ISBN 8428209863</ref> Hom creu que és molt sensible a les pertorbacions, sobretot durant la incubació, la qual cosa provoca que els adults puguin abandonadr els ous i, fins i tot, els polls.<ref>Penteriani, V., Delgado, M.M., Maggio, C., Aradis, A. i Sergio, F., Development of chicks and predispersal behaviour of young in the eagle owl ''Bubo bubo''. Ibis, 2005. 147: 155-168.</ref><ref name="Del Hoyo, J., Elliott, A. i Sargatal, J., 1999"/><ref>Martínez, J. E.; Calvo, J. F., Selección de hábitat de nidificación por el Búho Real ''Bubo bubo'' en ambientes mediterráneos semiáridos. Ardeola. Revista ibérica de ornitología, 2000. 47 (2): 215-220</ref><ref>Bergier, P. & Badan, O., 1979. Compléments sur la reproduction du grand-duc ''Bubo bubo'' en Provence. Alauda, 47: 271±275.</ref><ref>Marchesi, L., Sergio, F. & Pedrini, P., Cost and benefits of breeding in human altered landscapes for the Eagle owl ''Bubo bubo''. Ibis, 2002. 144: 164-177</ref>
 
== Estat de conservació ==
Línia 117:
* ''Bubo bubo tibetanus'' (Bianchi, 1906)<ref name="Bianchi, 1906">Bianchi, 1906. Bulletin of the British Ornithologists' Club, 16, pàg. 69.</ref><ref>{{Catalogue of life|5187624|Bubo bubo}}</ref><ref name="ubio"/><ref>[http://animaldiversity.ummz.umich.edu/site/accounts/classification/Bubo_bubo_tibetanus.html Animal Diversity Web] {{en}}</ref> habita a [[Àsia]]: [[Sikkim]], el [[Tibet]] i l'oest de la [[Xina]].<ref name="AVIS - IBIS (2010)">[http://avis.indianbiodiversity.org/fauna-of-british-india-2nd-ed-vol-iv-1927/tibetan-great-horned-owl-bubo-bubo-tibetanus.html AVIS - IBIS (Avian Information System - Indian Biodiversity Information System) v. 1.0. (2010)] {{en}}</ref> Les ales fan entre 420 i 465 mm de llargària.<ref name="AVIS - IBIS (2010)"/> L'[[ou (biologia)|ou]] mesura 59,5-62 x 47,9-50 mm.<ref name="AVIS - IBIS (2010)"/> Es nodreix de ''[[Lagomys]]'' i de [[perdiu tibetana|perdius tibetanes]] (''[[Perdix hodgsoniae]]'').<ref name="AVIS - IBIS (2010)"/> Viu als forats dels [[penya-segat]]s dels altiplans oberts i vessants rocallosos.<ref name="AVIS - IBIS (2010)"/>
 
* ''Bubo bubo turcomanus'' (Eversmann, 1835)<ref>{{Catalogue of life|5187625|Bubo bubo}}</ref><ref name="ubio"/><ref>[http://animaldiversity.ummz.umich.edu/site/accounts/classification/Bubo_bubo_turcomanus.html Animal Diversity Web] {{en}}</ref> habita des del curs inferior del [[riu Volga]] i el [[riu Ural]] fins al [[Kazakhstan]], el nord-oest de la [[Xina]] i l'oest de [[Mongòlia]].<ref name="avibirds"/><ref name="avibase"/> König, Weick i Becking el consideren [[Sinònim (taxonomia)|sinònim]] de ''Bubo bubo tarimensis''.<ref name="Claus König; Friedhelm Weick; Jan-Hendrik Becking, 1999"/> L'envergadura alar del mascle és de 440-470 mm i la de la femella 445-512.<ref name="Claus König; Friedhelm Weick; Jan-Hendrik Becking, 1999"/> El seu color general és pàl·lid amb el patró fosc de les parts inferiors i superiors més clar i més trencat que el de ''Bubo bubo interpositus''. El patró longitudinal fosc de les àrees inferiors no arriba a cobrir el ventre.<ref name="Птицы"/> És similar a ''Bubo bubo hemachalanus'', tot i que més grisenc.<ref name="Claus König; Friedhelm Weick; Jan-Hendrik Becking, 1999"/>
 
* ''B. bubo ussuriensis'' (Poliakov, 1915).<ref>{{Catalogue of life|5187626|Bubo bubo}}</ref><ref name="ubio"/><ref>[http://animaldiversity.ummz.umich.edu/site/accounts/classification/Bubo_bubo_ussuriensis.html Animal Diversity Web] {{en}}</ref> habita des del sud-est de [[Sibèria]] fins a l'est de [[Mongòlia]], el nord-est de la [[Xina]], l'illa de [[Sakhalín]], el nord de l'illa de [[Hokkaido]] ([[Japó]]) i el sud de les [[illes Kurils]].<ref name="avibirds"/><ref name="avibase"/> És més fosc al dors que ''Bubo b. jakutensis'' i amb una tonalitat més ocràcia a les àrees inferiors. L'envergadura alar dels mascles és de 430-475 mm i la de les femelles de 460-502.<ref name="Claus König; Friedhelm Weick; Jan-Hendrik Becking, 1999"/> König, Weick i Becking el consideren [[Sinònim (taxonomia)|sinònim]] de ''Bubo bubo borissowi''.<ref name="Claus König; Friedhelm Weick; Jan-Hendrik Becking, 1999"/>
 
* ''Bubo bubo yenisseensis'' (Buturlin, 1911),<ref>{{Catalogue of life|5187627|Bubo bubo}}</ref><ref name="ubio"/><ref>[http://animaldiversity.ummz.umich.edu/site/accounts/classification/Bubo_bubo_yenisseensis.html Animal Diversity Web] {{en}}</ref> que habita des del centre de [[Sibèria]] fins al nord de [[Mongòlia]], incloent-hi el [[riu Obi]], el [[llac Baikal]] i el [[massís de l'Altai]].<ref name="Claus König; Friedhelm Weick; Jan-Hendrik Becking, 1999"/><ref name="avibirds"/><ref name="avibase"/> És més fosc, més gris i amb un color de fons més groguenc que ''Bubo bubo sibiricus''. L'envergadura alar del mascle és de 435-470 mm i la de la femella 473-518.<ref name="Claus König; Friedhelm Weick; Jan-Hendrik Becking, 1999"/> El patró fosc de les parts superiors (cap, esquena i espatlles) ocupa menys superfície que el color de fons general.<ref name="Птицы"/>
 
== Galeria ==
Línia 137:
Fitxer:Uhu-2.jpg|Duc en vol
Fitxer:Bubo bubo domesticated.jpeg|Duc en una exhibició de rapinyaires a Suècia
Fitxer:Eagle Owl killed in barbed wire.jpg|[[mascleMascle (biologia)|mascleMascle]] [[adult]] de duc mort en estavellar-se contra un [[filferro d'arç]] a [[Sauerland]] ([[Alemanya]])
Fitxer:Bubo bubo.jpg|Detall del cap
</gallery>
Línia 164:
== Enllaços externs ==
{{Projectes germans |Commons= Bubo bubo|Commonscat= |Viccionari= |Viquidites= |Viquiespècies= Bubo bubo |Viquillibres= |Viquinotícies= |Viquipèdia= |Viquitexts= |Viquiversitat= }}
* [http://www.xtec.cat/~fturmo/d108/ocells/duc.htm Plantes i animals del nostre entorn].
* [http://www.sioc.cat/fitxa.php?sci=0&sp=BUBBUB Estudi del duc al Principat de Catalunya].
* [http://ibc.hbw.com/ibc/phtml/especie.phtml?idEspecie=2630 Vídeos de ducs en llur hàbitat natural] {{en}}.
{{Bases de dades taxonòmiques}}
{{Autoritat}}