The Kiss in the Tunnel: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 33:
| Seguida de =
}}
'''''The Kiss in the Tunnel''''' és una pel·lícula muda del [[1899]] filmada per [[George Albert Smith]] (1864 – 19591864–1959) que representa una escena amorosa: durant l'entrada d'un tren en un túnel, una parella aprofita el moment de foscor per fer-se petons dins del compartiment del vagó. Es considera la primera pel·lícula en quequè es realitza un muntatge d'escenes per donar continuïtat a la història explicada.
 
== Argument ==
La pel·lícula comença quan veiem que de la boca d’und'un túnel en surt un tren, per després, amitjançant través d'un tràveling, veiemveure amb la perspectiva de ser eldel conductor com una altra màquina entra al mateix túnel. Tot seguint, veiem dins un compartiment d'un vagó del tren una parella (els actors són el propimateix director i la seva dona)<ref>{{Ref-llibre|cognom=Abel|nom=Richard|títol=Encyclopedia of Early Cinema|url=https://books.google.es/books?id=hFxwX-dM008C|edició=|llengua=anglès|data=2005|editorial=Routledge|lloc=|pàgines=595|isbn=0-415-23440-9}}</ref> ) disposada en seients oposats, ell fumant i llegint un diari, ella llegint un llibre. Després de dir-se alguna cosa, ell s’aixecas'aixeca i, aprofitant que estan dins del túnel, li fa algunes carícies i després petons. En un cert moment, l’homel'home, per besar-la, ha deixat el seu barret al seient i quan s’asseus'asseu l’aixafal'aixafa. A partir d’aquelld'aquell moment, tots dos tornen a seure formalment i llegir. A continuació, a la darrera seqüència, veiem com el tren surt del túnel.
 
== Anàlisi ==
L’argumentL'argument és senzill i aprofita dos dels temes més populars de les pel·lícules del moment: pel·lícules en les quequals l'espectador tenia l'oportunitat de veure una parella fent-se un petó, fins i tot en primer pla i pel·lícules en quequè s'explota aquell efecte que s'anomenà "''phantom rider''", consistent ena col·locar una càmera portàtil dins un tren en moviment, tot posant l'espectador en la posició d'un passatger del tren.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Klein|nom=Amanda Ann|títol=American Film Cycles: Reframing Genres, Screening Social Problems, and defining subcultures|url=https://books.google.es/books?id=WKnDan5gg9EC&pg=PT15|edició=|llengua=anglès|data=2011|editorial=University of Texas Press|lloc=Austin|pàgines=2|isbn=978-0-72680-2292}}</ref><ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Amanda Ann Klein i R. Barton Palmer|nom=|títol=Cycles, Sequels, Spin-offs, Remakes, and Reboots: Multiplicities in Film and Television|url=https://books.google.es/books?id=IvK4CwAAQBAJ&pg=PA34|edició=|llengua=anglès|data=2016|editorial=University of Texas Press|lloc=Austin|pàgines=34|isbn=}}</ref>
 
En el seu moment aquesta pel·lícula va constituir una gran novetat, ja que a diferència de les pel·lícules del moment, filmades en un únic pla- seqüència és el primer cop que hi ha un muntatge posterior de tres seqüències: l’entradal'entrada del tren al túnel, l’escenal'escena dels petons i la sortida del túnel.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Gray|nom=Frank|títol=The Silent Cinema Reader|url=http://vicmixedmedia-egle.wikispaces.umb.edu/file/view/Gray's+Emergence+of+the+Edited+Film+in+England.pdf|edició=|llengua=anglès|data=2004|editorial=Routledge|lloc=|pàgines=51|isbn=978-0-41525-2843}}</ref> La història s'articula al voltant d'aquests tres plans: el primer és el plantejament, el segon és el nus i el tercer, el desenllaç.
 
La pel·lícula està formada per tres seqüències muntades: en la primera, es filma l'entrada d'un tren a la boca d'un túnel a través d’und'un [[tràveling]] frontal subjectiu. Amb els tràvelings s'intenta trencar la rigidesa de l'[[enquadrament]]. L'originalitat del director consisteix a col·locar la càmera de manera que com a espectadors prenem el punt de vista del conductor i no pas dels passatgers, obtenint un efecte de [[tràveling]]. La segona seqüència és un pla general fix en què es desenvolupa l'acció del petó. L'escena esta filmada sense realisme i el decorat és una paret pintada i no es respecta ni el [[ràcord]] de la llum, ni el del temps, ni el del moviment.<ref name="riambau">RIAMBAU, Esteve, ''Cinema i indústria cultural. El naixement del cinema dins les altres indústries culturals''. 2005. Universitat Autònoma de Barcelona.</ref> Aquest pla general intermedi queda d'aquesta manera descontextualitzat de les altres dues escenes filmades en exteriors. La tercera seqüència està filmada és de nou un tràveling frontal subjectiu cap a la sortida del túnel.
 
== Seqüeles ==
Línia 52:
 
== Enllaços externs ==
* {{imdb títol| id=0000248}}.
* {{filmaffinity| id=826554}}.
* [https://www.youtube.com/watch?v=l3yDHDz2E6c The Kiss in the Tunnel] a [[YouTube|Youtube]]. 
 
{{Autoritat}}