Universitat de Valladolid: diferència entre les revisions

 

Aquest conjunt, format per aquests dos claustres, el del segle XV i el del XVIII, les seves aules respectives i altres edificacions annexes, com la capella o la torre del rellotge -construïda al segle XIX-, van subsistir fins al [[1909]].

El [[1909]], i amb gran polèmica, es va decidir derrivar l'antic edifici per construir un nou edifici seguint línies eclèctiques i projectat per l'arquitecte Teodosio Torres. D'aquest escombrament tan sols es va salvar la façana barroca de Fray Pedro de la Visitación, tot i que sembla que la idea inicial contemplava també la seva destrucció. El projecte de Torres plantejava un edifici universitari amb dos claustres, como el preexistent. La seva organització s'efectuava mitjançant una caixa d'escala situada entre ambdós claustres i una gran vestíbul que s'obria al carrer Librería. La façana de l'edifici universitari a aquest carrer es basava en una reinterpretació de la fatxada barroca de Fray Pedro, però utilitzant elements decoratius provinents del plateresc, barroc, neoclassicisme i grans forats propis de la mentalitat higienística de l'època.

El [[1939]], aquest edifici sofreix un incendi i rep unes modificacions per part de Constantino Candeira amb una gran escala i vestíbul, seguint línies historicistes. Aquesta escala és una mostra de l'arquitectura triomfalista i historicista pròpia de la Postguerra espanyola. Posteriorment, el [[1968]] es realitzen les últimes obres que conformen l'actual edifici, ensorrant el segon claustre i construint en el solar d'aquest, un edifici de cinc plantes per allotjar l'alumnat. També la façana del carrer Librería fou aleshores remodelada