Diferència entre revisions de la pàgina «Lluís Pericot i Garcia»

arreglo refs repetides...
(Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors)
(arreglo refs repetides...)
| lloc =Torroella de Montgrí| data =1979| pàgines =}}</ref> - [[Barcelona]], [[12 d'octubre]] del [[1978]]) va ser un arqueòleg i prehistoriador català,<ref>{{citar ref| tipus = revista| cognom1 = Ripoll Perelló| nom1 = Eduard| enllaçautor1=Eduard Ripoll i Perelló| urlcapítol = | títol = Necrologia - PROF. LLUÍS PERICOT I GARCIA (1899-1978)| obra = Ampurias| publicació = | url =http://www.raco.cat/index.php/Empuries/article/view/118090/288142| consulta = 20 març del 2012| pàgines = 507-536| arxiudata =| format ={{pdf}}| citació = Inclou una relació extensa de més de tres-centes referències bibliogràfiques sobre les publicacions del Dr. Pericot| volum =|exemplar=| col·lecció =| editorial =| lloc =| data =1979}}</ref> vicepresident del [[CSIC]] i acadèmic de la [[Reial Acadèmia de la Història]].
== Biografia ==
Fill de família [[Torroella de Montgrí|torroellenca]] nasqué a Girona on el seu pare, Joan, treballava de farmacèutic militar. Era germà del decorador i arquitecte [[Joan Pericot i Garcia]].<ref name="AlonsoPericot2006">{{ref-llibre|cognom1=Gracia Alonso|nom1=Francisco|cognom2=Fullola i Pericot|nom2=Josep Maria|títol=El sueño de una generación: el crucero universitario por el Mediterráneo de 1933|url=http://books.google.com/books?id=HjnmOvMK0o4C&pg=PA75|any=2006|editorial=Edicions Universitat Barcelona|isbn=978-84-8338-483-1|pàgines=p. 75}}</ref> Estudià a l'[[Institut de Girona]] en la capital provincial i més tard estudià història a la [[Universitat de Barcelona]] essent alumne de [[Pere Bosch i Gimpera]]. El 1918-1919 va fer a Madrid els cursos de doctorat que el posaren en contacte amb [[Manuel Gómez-Moreno]] i tot el grup d'historiadors i arqueòlegs del Centre d'Estudis Històrics ([[Elías Tormo Monzó]], [[Francisco Javier Sánchez Cantón]], [[Cayetano de Mergelinda y Luna]], [[Juan Cabré]], [[Emilio Camps Cazorla]],...)<ref>{{sfn Blanco| Freijeiro, Antonio& /Blázquez Martínez,| José María (any=1979). Luis Pericot. Estudios clásicos, ISSN 0014-1453, Tomo 23, Nº 83, 1979 (Ejemplar dedicado a: Temas de C.O.U. (II)), págs.| p=199-205. http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6723</ref>}} A Madrid, també rep els ensenyaments d'[[Hugo Obermaier]], més afí al grup de Bosch, quant a la seva formació germànica i la seva concepció ultrapirenaica de la [[Història]], enfront de l'aferrissat hispanisme de Gómez-Moreno.
 
El [[1925]] obtingué el doctorat a Madrid amb la tesi «''La civilización megalítica i la cultura pirenaica''». Arran d'aquesta publicació accedeix a la Càtedra d'[[Història Antiga]] i Mitjana de la [[Universitat de Santiago de Compostel·la]].
 
En aquesta època col·labora amb [[Florentino López Cuevillas]], el més destacat prehistoriador de Galícia, en aquest moment, excavant el [[Castro de Troña]] ([[Ponteareas]], [[província de Pontevedra]]). En acabar la seva etapa a [[Galícia]] (1925 - 1927), passa a ocupar la Càtedra d'Història Moderna i Contemporània d'Espanya a la [[Universitat de València]], però segueix amb les seves recerques en el camp de la [[Prehistòria]], on va aconseguir un selecte grup de deixebles, col·laborant amb el Servei de Recerca Prehistòrica, i culminà en les excavacions de la [[Cova del Parpalló]] a la comarca de la [[Safor]], prop de [[Gandia]], on es van trobar milers de peces lítiques del [[gravetià]], [[solutrià]] i [[magdalenià]], i va exhumar més de 5000 mostres de pintura d'aquestes edats. Sobre això publicà la memòria ''La Cueva de Parpalló'' (Madrid, 1942) i ''Parpalló treinta y cinco años después'' a Pyrenae I 1965, 1-20pp. També dins de la Prehistòria valenciana va excavar jaciments com la Cova de les Mallaetes, el Barranc Blanc o la Cova de la Cuina.<ref>Blanco{{sfn | Freijeiro, Antonio /& Blázquez Martínez,| José María (any=1979). Luis Pericot. Estudios clásicos, ISSN 0014-1453, Tomo 23, Nº 83, 1979 (Ejemplar dedicado a: Temas de C.O.U. (II)), págs.| p=199-205. http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6723</ref>}}
 
En [[1927]] quan entra en contacte amb [[Isidre Ballester i Tormo]], fundador del [[Museu de Prehistòria de València]] i del [[Servei de Recerca Prehistòrica]] de la [[Diputació de València]], i després de l'[[Arxiu de Prehistòria Llevantina]], zona molt activa des de la troballa de la [[Dama d'Elx]]. Les excavacions a la zona llevantina en aquesta època van incloure [[la Bastida de les Alcusses]] a [[Moixent]], dins de la cultura ibèrica, o la [[Cova Negra]] de [[Xàtiva]]. L'exhibició del plom escrit de la Bastida a l'[[Exposició Internacional de Barcelona (1929)]], i la seva declaració de Monument Històric-Artístic ([[1931]]) van significar una gran projecció internacional. S'especialitzà en el [[paleolític superior]] als Països Catalans.
En 1933 participa en el [[creuer universitari pel Mediterrani de 1933]] que va ser un viatge d'estudis realitzat durant l'estiu de 1933, amb prop de dues-centes persones entre catedràtics, professors universitaris, alumnes de diverses facultats i organitzadors (entre ells professors rellevants i alumnes que posteriorment serien primeres figures de la vida cultural, artística i creadora de la societat espanyola) com [[Martín Almagro Basch]], [[Juan de Mata Carriazo y Arroquia|Juan de Mata Carriazo]], [[Fernando Chueca Goitia]], [[Antonio García y Bellido]], [[Manuel Gómez-Moreno]], [[Enrique Lafuente Ferrari]], [[Julián Marías Aguilera]], [[Gregorio Marañón Moya]], [[Antonio Tovar Llorente]],...
 
En 1933, es trasllada a Barcelona, on fins a la seva jubilació exerceix quatre càtedres amb nomenclatura diferent ([[etnologia]] en 1933, Història Moderna i Contemporània d'Espanya en 1934, Història Antiga i Mitjana en 1943 i Prehistòria en 1954).<ref>Blanco{{sfn | Freijeiro, Antonio /& Blázquez Martínez,| José María (any=1979). Luis Pericot. Estudios clásicos, ISSN 0014-1453, Tomo 23, Nº 83, 1979 (Exemplar dedicat a: Temas de C.O.U. (II)), págs.| p=199-205. http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6723</ref>}} De les seves nombroses publicacions, en [[Etnologia]] destaquen els seus treballs sobre els pobles d'[[Amèrica]], publicats en 1928 i en 1945, i Amèrica Indígena de 1935 i 1961. Però també va donar nombroses conferències, va escriure molts articles i llibres, i va traduir obres estrangeres com [[Viriat]] d'[[Adolf Schulten]], la Itàlia primitiva de [[León Homo]] o la [[Prehistòria]] de Hoernes.
 
El 1948 fou escollit acadèmic de l'[[Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona]]. El 1954, a la mort de [[Tomàs Carreras i Artau]] el va succeir com a director de l'[[Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya]], fins que aquest es tanca el 1968. Quan Bosch i Gimpera s'exilià per raons polítiques, Pericot esdevingué cap de l'escola d'arqueologia de Barcelona i vicepresident del [[Consell Superior d'Investigacions Científiques]] ([[CSIC]]) entre altres càrrecs. Fou sebollit a [[Begur]].
== Referències ==
{{referències|2}}
 
== Bibliografia ==
* {{ref-publicació|cognom=Blanco Freijeiro|nom=Antonio|cognom2=Blázquez Martínez|nom2=José María|títol=Luis Pericot |publicació=Estudios clásicos|data=1979|pàgines=199-205|volum=Tomo 23|exemplar=Núm. 83 |url=http://interclassica.um.es/index.php/interclassica/investigacion/hemeroteca/e/estudios_clasicos/numero_83_1979/luis_pericot_2_ix_1899_12_x_1978|consulta=18 maig 2016|issn=0014-1453}}
 
{{Inicia taula}}
{{succession box
47.548

modificacions