Jardinets de Gràcia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
→‎Galeria: millor definició
m Corregit: - a la [[Avinguda + a l'[[Avinguda
Línia 8:
Nicolau Maria Rubió i Tudurí era aleshores el director de Parcs i jardins de Barcelona. Tenen forma rectangular i la seva part central està ocupada per uns llargs parterres de gespa envoltats per una vintena de [[Platanus x hispanica|plataners]] en filera. Hi ha una font amb brolladors d'aigua.
 
Per a la seva inauguració s'hi va posar la ''[[Font de l'Aurora]]'', un grup escultòric situat sobre un estany, obra de [[Joan Borrell i Nicolau]]. Constava d'una figura central, [[Minerva]], de peu sobre una barca, que subjectava dues quàdrigues de dos cavalls una dirigida al Sol (Hèlios) i l'altra a la lluna (Selene) més dues nimfes als peus i unes columnes rematades per àguiles. Aquesta obra, en aquella època, no va agradar alsv eïns especialment perquè es va posar de cara a la l'[[Avinguda Diagonal]] i per tant, donava l'esquena al barri de Gràcia. L'any 1931 aquesta obra va ser desmuntada i amb el pas del temps algunes de les seves peces es van posar de forma separada en altres llocs de Barcelona: un dels carros, el d'Hèlios, l'any 1934 va anar a parar al [[Turó Park]] —l'altre va ser fos—; una de les nimfes, amb el nom de ''[[Nimfa que es pentina]]'', es va posar el 1968 a la Plaça Joaquim Folguera, les àguiles van anar al [[Zoo de Barcelona]] el 1969; la figura de Minerva el 2003 al Passeig de Santa Madrona, a [[Montjuïc (Barcelona)|Montjuïc]]; i la de ''Selene'' el 2014 a l'Avinguda de Vallcarca.<ref>{{ref-web|url= http://w10.bcn.cat/APPS/gmocataleg_monum/FitxaMonumentAc.do?idioma=ES&codiMonumIntern=757&cerca=true|títol= Biga de la Fuente de la Aurora|autor=Jaume Fabre, Josep M. Huertas y Margarita Tintó i Sala|consulta= }}</ref>
 
Posteriorment, s'han anat colocant en els jardinets diverses obres d'art públic: