Franz Brentano: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Corregit: - concepte de «intencionalitat», + concepte d'«intencionalitat»,
Línia 5:
Va realitzar estudis de [[filosofia]], [[teologia]] i eclesiàstics. Doctorat el 1862, es va ordenar sacerdot, havent de renunciar després al manifestar la seva oposició sistemàtica a la "[[Infal·libilitat papal|Infal·libilitat del Papa]]", proclamada en el [[Concili Vaticà I]] (1870). Després de realitzar diversos escrits i aquests ser publicats, es trasllada a [[Viena]] i es casa; allà publica la seva obra més rellevant: ''Psicologia des del punt de vista empíric''. Era l'any 1874 i [[Wundt]] també publica la seva principal obra, influenciat per [[Kant]], i sent considerat "Fundador de la psicologia de la consciència" basat en l'observació de l'experiència, "Fonaments de psicologia fisiològica". Va investigar les qüestions metafísiques mitjançant una anàlisi lògica-lingüística, amb el que es va distingir tant dels empiristes anglesos com del kantisme acadèmic.
 
Els seus estudis en el camp de la [[psicologia]] van introduir el concepte de d'«intencionalitat», que tindria una influència directa en [[Husserl]], segons el qual els fenòmens de la consciència es distingeixen per tenir un contingut, és a dir, per «referir» a algun objecte. Va definir al seu torn la «existència intencional», que correspon, per exemple, als colors o els sons. Brentano partia d'uns principis aristotèlics desenvolupats durant l'edat mitjana, rebutjant el producte cartesià del "Camí de la Idea", ja que això donava una concepció ingènua i [[metafísica]] de l'experiència reflectida en la [[ment]]. Brentano resumia que la ment es compon d'actes mentals que es dirigeixen a objectes amb significats externs a la ment mateixa, no és una situació complexa d'agregats mentals formats per elements sensorials.<ref>{{Ref-llibre |títol = Diccionario de Filosofía|edició = 1a|llengua = castellà|data = 2003|editorial = SPES Editorial (edició especial per a RBA Editoriales)|lloc = Barcelona|pàgines = 27|isbn = 84-8332-398-2|col·lecció = Biblioteca de Consulta Larousse}}</ref>