Obre el menú principal

Canvis

m
Corregit: - govern de unitat presidit + govern d'unitat presidit
 
=== Caiguda del govern autònom iraquià i independència de fet ===
Al final de la primera [[Guerra del Golf]] el 1991 els kurds es van revoltar una vegada més. Després d'una sèrie continuada d'èxits militars incloent la conquesta de Kirkuk, el contraatac iraquià amb tots els mitjans va foragitar als kurds de les ciutats que havien ocupat i va provocar un èxode de 800.000 kurds cap a les muntanyes; la situació extrema d'aquestos refugiats va commoure al món i les [[Nacions Unides]] van aprovar una resolució (688) establint una zona de seguretat amb exclusió de vols iraquians vigilada per avions britànics i americans (Operació "Provide Comfort"); la zona fixava com a límit un paral·lel que deixava fora Sulaymaniyya, Kirkuk i altres ciutats importants amb molta població kurda. Els xocs entre els peixmergues (milícians) kurds i l'exèrcit iraquià a terra continuaven i quan els iraquians van aconseguir un cert equilibri de poder, van retirar el seu personal militar i administratiu de la zona d'exclusió (octubre de [[1991]]) permetent de fet un funcionament independent del Kurdistan del Sud. Els iraquians però van imposar un bloqueig econòmic total a la regió reduint els subministraments de petroli i aliments. Els kurds patien a més l'embargament decretat contra l'Iraq per les Nacions Unides. De moment van agafar el poder els dos partits kurds principals, el [[Partit Democràtic del Kurdistan]] (PDK o DPK), i la [[Unió Patriòtica del Kurdistan]] (UPK o PUK), que van formar un govern provisional conjunt, i es van organitzar eleccions pel 19 de maig de 1992. El mínim per obtenir representació era el 7% i només els dos partits van aconseguir escons: el PDK amb el 45% va obtenir 51 escons i la UPK amb el 44% en va obtenir 49, però davant les impugnacions per frau, els dos partits van acordar repartir-se els escons a 50 i 50 i van formar un govern de d'unitat presidit i dirigit alternativament per la UPK i el PDK (començant per la primera); la situació no va durar i van esclatar els conflictes entre els dos partits pel control de les rutes, el comerç i els recursos. Després d'intents de negociar una unió, el setembre de 1993 el conflicte va anar a més i entre 1994 i 1996 es va produir una guerra oberta. El 1994 el territori quedava dividit entre els dos partits. El 1996 el Parlament va celebrar la darrera reunió i el [[31 d'agost]] de [[1996]] es van crear ''de facto'' dos estats kurds: el Kurdistan de Silemani controlat per la UPK i el Kurdistan de Hewler, controlat per el PDK, considerant-se ambdós legítims governants; aquesta situació va refredar el conflicte.
[[Fitxer:Iraq kurdish areas 2003.jpg|thumb|Els dos Kurdistans]]
[[Fitxer:Kurdistan 1998.png|thumb|right|Mapa de la Federació Kurda el 1998]]
1.113.725

modificacions