Accent prosòdic: diferència entre les revisions

Moltes llengües, entre elles el [[català]], marquen la presència de l'accent amb un signe gràfic segons unes normes d'[[ortografia]], amb una posició fixe.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Miró Vinaixa |nom=Mònica |títol=Gramàtica llatina: el llatí normatiu i la seva evolució fins al català |url=https://books.google.es/books?id=KEV_I6-lN0UC&pg=PA45&dq=accentuaci%C3%B3+en+catal%C3%A0&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiJ8-DF0-bMAhWGOhoKHWHWDk8Q6AEIJDAC#v=onepage&q=accentuaci%C3%B3%20en%20catal%C3%A0&f=false |llengua= |editorial=Editorial UOC |data=2001 |pàgines=45 |isbn=8484290204}}</ref> L'[[accent gràfic]] ajuda a pronunciar correctament el mot (per exemple, entre ''fàbrica, fabrica, fabricà''<ref>{{Ref-llibre |cognom=Badia i Margarit |nom=Antoni M. |títol=Gramàtica de la llengua catalana: descriptiva, normativa, diatòpica, diastràtica |url=https://books.google.es/books?id=44tiAAAAMAAJ&q=aguda+plana+esdr%C3%BAixola+catal%C3%A0&dq=aguda+plana+esdr%C3%BAixola+catal%C3%A0&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwix5YSX1ObMAhVL0xoKHWvMDg4Q6AEIMDAE |llengua= |editorial=Ed. Proa |data=1995 |pàgines=81 |isbn=8482560530}}</ref>). A vegades, l'accent gràfic permet distingir entre dues paraules que altrament serien idèntiques, i en aquest cas es parla d'''[[accent diacrític]]''; en són exemples ''sol'' (estrella) i ''sòl'' (terra), o ''mes'' (dotzena part de l'any) i ''més'' (adverbi). La síl·laba tònica es contraposa a la [[síl·laba àtona]], i és aquella on recau l'accent prosòdic. Les síl·labes tòniques acostumen a representar fonemes més definits i s'allarguen una mica respecte les àtones, fins i tot en les llengües que distingeixen entre sons llargs i breus.

La tonicitat es pot marcar gràficament, com és el cas dels accents en l'[[ortografia]] del català. Hi ha llengües que la tenen fixa (com el francès, on la majoria de paraules tenen la síl·laba tònica al final) o lliure. En determinats llengües la tonicitat alterna amb el to per classificar les paraules. En català, [[Accentuació en català|només porten accent]] gràfic les [[vocal]]s.<ref>{{ref-llibre |autor=Institut d'Estudis Catalans |enllaçautor=Institut d'Estudis Catalans |títol=Gramàtica de la llengua catalana (versió electrònica) |url=http://www.iecat.net/institucio/seccions/filologica/gramatica/ |lloc=Barcelona |editorial=[[Institut d'Estudis Catalans]] |any=2013|ref=CITEREFInstitut d'Estudis Catalans2013 |pàgines=78}}</ref> La '''a''' en porta, sempre que s'hagi d'accentuar, l'accent greu (`), la '''i''' i la '''u''' l'accent agut (´), i la '''e''' i la '''o''' el poden portar greu o agut segons que la seva pronúncia sigui oberta o tancada. L{{'}}'''accent''' és la prominència d’una síl·laba sobre les síl·labes adjacents en una seqüència fònica determinada, deguda a una major intensitat, durada o altura.