Disneyland: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - sensació de «una + sensació d'«una
m Corregit: - me="Disneylandtv"/> doncs hi + me="Disneylandtv"/> perquè hi
Línia 42:
Al principi la postura de Disney Productions —que des de 1940 pertanyia al sector [[Empresa pública|públic]]— respecte al Mickey Mouse Park va ser de recel a causa de la seva situació financera<ref name="Dreaming"/><ref name="awm"/> —a la fi dels anys 1940 tenia deutes ascendents a 4000 milions de dòlars nord-americans—.{{sfn|Goethals|Jones Sorenson|MacGregor Burns|2004|pp=347-48|sp=sí}} A més, les institucions bancàries posaven obstacles a les peticions de subvenció de Disney, possiblement perquè «el negoci de l'entreteniment a l'aire lliure era un anacronisme cultural que havia decaigut de forma considerable» en aquesta època, sumat a la falta d'experiència del productor en construccions comercials.<ref name="generalcontractor">{{ref-web|url= http://web.archive.org/web/20120315234459/http://www.generalcontractor.com/resources/articles/disneyland-disney-world-construction.asp|títol= Historic Construction Projects|consulta= 8 de març de 2014 |obra= Generalcontractor.com|llengua=anglès}}</ref> Per continuar finançant el projecte, Disney es va veure en la necessitat de vendre una de les seves cases vacacionals en [[Palm Springs (Califòrnia)|Palm Springs]] i va utilitzar algunes pòlisses de la seva assegurança de vida.<ref name="Goethals347"/><ref name="awm"/> El seu germà Roy O. Disney, a càrrec de l'administració financera de Disney Productions, va contribuir amb 10 000 USD,<ref name="awm"/> malgrat que originalment estava en desacord amb el parc.<ref name="generalcontractor" /> Per aconseguir més fons, al desembre de 1952 Disney va fundar l'empresa privada Walt Disney Inc., després reanomenada com WED Enterprises,<ref name="Dreaming"/><ref name="Genesis"/> amb la qual va gestionar els drets per l'ús comercial de la seva marca,<ref name="Watts411"/> incloent un percentatge dels ingressos que obtenia Disney Productions per concepte de regalies.<ref>{{ref-web|url= http://www.joshuakennon.com/wed-enterprises-inc-the-private-family-holding-company-of-walt-disney/|títol= How Walt Disney Used WED Enterprises, Inc. as a Private Family Holding Company|consulta= 7 de març de 2014 |data= 20 de juny de 2013|obra= Joshuakennon.com|llengua=anglès}}</ref> Els primers empleats d'aquesta nova empresa eren dissenyadors i animadors de Disney Productions que estaven interessats en el Mickey Mouse Park. Es van sumar després a la inversió el segell editorial Western Publishing, responsable de la publicació de diversos llibres i historietes basades en les cintes animades de Disney,<ref name="Genesis"/> i la recentment creada [[American Broadcasting Company|American Broadcasting Corporation]] (ABC).<ref name="Dreaming"/> El 1953, Disney Productions va començar a proporcionar més fons al projecte.<ref name="awm"/>
 
Abans de l'acord entre ABC i Disney no existien antecedents de negocis entre el cinema i la televisió. Al començament dels anys 1950 només un 10% de les famílies nord-americanes tenien televisor a les seves llars. Aquesta xifra va augmentar significativament a començaments dels anys 1960 en un 87% de la població. Segons expliquen els escriptors Kevin i Laurie Collier Hillstrom, en la seva obra ''The Industrial Revolution in America'', potser el canvi es va donar pel «continu desenvolupament i diversificació de la programació centrada en l'audiència nord-americana», així com a les innovacions tecnològiques.{{sfn|Hillstrom|Hillstrom|2007|pp=243-44|sp=sí}} No obstant això el fet era que cap dels grans estudis de [[Hollywood]] semblava estar interessat a invertir en programes per a televisió,<ref name="Disneylandtv"/> doncsperquè hi havia una noció generalitzada que la televisió era una competència directa pel cinema.<ref name="Goethals347"/> En aquest context va sorgir la cadena televisiva ABC, que no només hauria de competir amb altres cadenes ja consolidades com a [[Columbia Broadcasting System|CBS]] i [[NBC]], sinó també amb els estudis de Hollywood. Així que, després d'assabentar-se de la necessitat econòmica de Disney, va optar per recolzar-ho amb un fons de 500 000 USD,<ref name="Emmytvlegend">{{ref-web|url= http://www.emmytvlegends.org/interviews/shows/disneyland|títol= Disneyland|consulta= 7 de març de 2014 |obra= Emmytvlegends.org|llengua=anglès}}</ref> a canvi de la producció conjunta d'un programa familiar que li servís a l'ABC com catapulta davant l'audiència. Va ser la primera vegada que un productor de Hollywood arribava a un acord amb una cadena televisiva. El programa es va titular ''Disneyland'', es transmetria originalment durant tres anys, comptant amb un total de 26 capítols per temporada, i el seu contingut inclouria curts de dibuixos animats i d'imatges reals, així com documentals sobre la natura.<ref name="Disneylandtv">{{ref-web|url= http://www.tv.com/shows/disneyland/|títol= Disneyland|consulta= 7 de març de 2014 |obra= TV.com|llengua=anglès}}</ref>
 
[[Fitxer:WaltDisneyplansDisneylandDec1954.jpg|left|thumb|250x|Fotografia on Disney (al centre) apareix mostrant els plànols de Disneyland a alguns funcionaris governamentals d'Anaheim, entre ells l'alcalde Charles Pearson, el desembre de 1954.]]