Juno: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Plan Rome - Temple of Juno Sospita.png|thumb|150px|situació del temple de Juno Sospita]]

S'han trobat diversos temples dedicats al seu culte. Els situats al voltant de la ciutat de Roma: A [[Lanuvium]] (a uns 30km al sud-est de Roma), a [[Tívoli|Tibur]] (al nord-est),a [[Veïs|Veii]] (20km al nord),a [[Ardea]](35km al sud), a [[Gabii]](a 18 km a l'est de Roma); tots aquests temples tenien la inscripció ''Mater Regina'' mentre que a [[Falerii]] (50km al nord) ''Regina Curitis''. Però aquests no són els únics sobrenoms de la deessa: ''[[Moneta]], Caprotina, Tutula, Fluonia, Fluviona''. Segons [[Georges Dumézil|G. Dumezil]] i Vsevolod Basanoff, tots aquests sobrenoms denoten un lligam amb la idea idoeuropea de les tres personalitats d'una divinitat, per exemple ''Regina i Moneta'' impliquen caràcter reial, ''Sespeis i Curitis'' (posseïdora de la llança) li donen una personalitat guerrera i protectora associada a la [[Cúria romana|cúria]], mentre que ''Mater'' li confereix poders sobre la fertilitat.

 

Un altre apel·latiu que rebia la deessa era el nom ''Covella'', per expressar la seva funció com intercessora amb les activitats relacionades amb la lluna, inclosa la menstruació de les dones, i d'aquí la seva invocació amb tota mena de començaments. Els ''calenda'' (primer dia) de cada mes estava dedicat a Juno. A la localitat de ''Laurentum'' era coneguda com a ''Kalendaris Iuno'' (Juno de les calenda).<ref>[[Macrobi (gramàtic)|Macrobi]], ''Saturnalia'', I 15, 18; [[Marc Terenci Varró|Varró]], ''Lingua Latina'', V 69</ref> A Roma també era invocada cada començament de mes pel ''pontifex minor'' al lloc conegut com a ''Curia Calabra''{{efn|La ''Curia Calabra'' era un temple emprat a l'antiga Roma per a l'observació de la lluna nova. Tot i que el seu emplaçament és desconegut, devia ser una mena de lloc envoltat de murs però sense sostre, situat al davant de la cabana de l'augur (''auguraculum''), probablement al sud-oest de l'àrea capitolina, dins el recinte del temple de [[Temple de Júpiter Capitolí|Júpiter]]. [[Servi Maure Honorat]] va identificar la Curia Calabra com la ''Casa Romuli'' situada al mateix turó,<ref>[[Servi Maure Honorat]], ''Anotacions sobre l'[[Eneida]]'', 8. 654</ref> però Macrobi donava a entendre que era una construcció adjacent a la Casa Romuli.<ref>[[Macrobi]], ''Saturnalia'' 1.15.10, 19</ref>}} El calendari primitiu dels romans era de base lunar. Per la ''calenda'', nom del primer dia de cada mes, el pontífex minor anava a la ''Curia Calabra'' per observar la desaparició de la lluna (lluna nova). Llavors el ''Rex Sacrificulus''(mestre de cerimònies) i el ''pontifex'' feien un sacrifici invocant a Juno, mentre els ciutadans eren cridats (''in comitia calata'') a observar el ritual. El terme ''calata'' i ''Calabra'' probablement deriven del verb ''calare''(«aplegar», «cridar» ),<ref>[[Marc Terenci Varró]], ''De lingua latina'' 6.27; [[Macrobi (gramàtic)|Macrobi]], ''Saturnalia'' 1.15.10–19</ref> que anunciava la data de la ''nonae''.<ref>Varró VI 27: «sic :"Die te quinti kalo Iuno Covella" o "Septimi die te kalo Iuno Covella"; però el text sembla estar malmès, per tant R. Schilling afegeix: "... dixit quinquies: "Kalo Iuno Covella" aut (o) septies: "Kalo Iuno C." ».</ref> Era el mateix dia que la ''[[Rex sacrorum|Regina sacrorum]]'' li sacrificava una truja blanca o un corder. Se la vinculava amb Janus, el déu dels passatges i principis, sovint dit ''Iunonius'' per compartir aquest aspecte amb la deessa Juno.