Rhapsody in Blue: diferència entre les revisions

Gershwin va aconseguir unir en aquesta peça tres elements fonamentals de la música del seu país: la tradició popular pianística, el tractament harmònic de la música del teatre de varietats i tota l'atmosfera del blues [[afroamericà]]. Freqüentment se sol classificar Gershwin de forma simplista com a un simfonista del jazz. El cert és que Gershwin va arrelar la seva música en la tradició del seu país i aprofità la riquesa rítmica, harmònica i melòdica que va tenir al seu voltant en funció d'una major i més moderna expressivitat simfònica. L'obra no està concebuda com un concert per a piano i orquestra, doncsperquè la funció del piano, encara que de clar caràcter solista, no segueix la línia concertant clàssica, ja que Gershwin el situa unes vegades com solista i d'altres com a acompanyant.