Diferència entre revisions de la pàgina «Yússuf ibn Taixfín»

m
Corregit: - musulmans, doncs les + musulmans, perquè les
m (Corregit: - que s'havia fet amb la + que havia conquerit la)
m (Corregit: - musulmans, doncs les + musulmans, perquè les)
 
== Invasió d'Al-Àndalus ==
Quan va tornar a [[al-Àndalus]] el [[1090]] [[Setge de Toledo (1090)|atacà infructuosament Toledo]], i en veure la laxitud dels comportaments espiritual i militar com una violació de la [[llei islàmica]], sota els auspicis d'[[Al-Muqtadi]], [[Califa]] [[Abbàssida]] de [[Bagdad]].<ref>{{en}} [http://medspains.stanford.edu/demo/seville/index.html Seville, 12th Century]</ref> va usurpar el poder dels principats musulmans, doncsperquè les ciutats com [[Isbiliya]], [[Badajoz]], [[al-Mariyya]], i [[Granada (Andalusia)|Granada]] s'havia acostumat a les formes extravagants recaptant impostos feixucs sobre la població a mantenir aquest estil de vida i donaven als [[jueu]]s llibertats i autoritat sense precedents.
 
Després d'una sèrie de [[fàtua]]s i una acurada deliberació, Yusuf va aplicar l'ortodòxia, exiliant a [[Aghmat]] als emirs de Granada i [[Màlaqa]], i un any més tard Al-Mutamid de Sevilla patiria el mateix destí, unint tots els dominis musulmans de la [[península Ibèrica]], amb l'excepció de l'[[Emirat de Saraqusta]], al [[Regne del Marroc]] amb capital a [[Marràqueix]]. Va prendre el títol d'''Amir Al-muslimin'' (''príncep dels musulmans''), veient-se a si mateix com humil servidor del califa de Bagdad, però per a tots els efectes, se'l considera com el califa de la zona occidental de l'Imperi islàmic. El poder militar dels almoràvits estava en el seu apogeu.
1.154.319

modificacions