Diferència entre revisions de la pàgina «Natzaret»

3 bytes afegits ,  fa 5 anys
m
Canvis menors, neteja, replaced: segle XV → {{segle|XV}} , segle XVIII → {{segle|XVIII}}, aquestos → aquests AWB
m (Removing Link FA template (handled by wikidata))
m (Canvis menors, neteja, replaced: segle XV → {{segle|XV}} , segle XVIII → {{segle|XVIII}}, aquestos → aquests AWB)
La tradició diu que aquí fou on l'àngel va anunciar a [[Maria, mare de Jesús|Maria]] el naixement de [[Jesús]] i aquest hi va viure una mica de temps i és esmentat com Jesús de Natzaret o Jesús Natzarè.
 
Segons historiadors i estudiosos bíblics actuals, és probable que aquesta ciutat no existís en temps de Jesús. No existeix cap referència històrica contemporània a la seva suposada existència i la més antiga, a part de la [[Bíblia]],<ref>Robert Ambelain, ''Jesús o el secreto mortal de los Templarios'', pagina 98</ref> és de començaments del [[segle IV]]. Estudiant-la s'ha arribat a la conclusió que es va produir un error de traducció del [[grec]] al [[llatí]] i que en la forma original no es deia que Jesús fos de Natzaret sinó que era [[Natzarens (sobrenom)|natzarè]], o sigui que vivia segons un usos i costums concrets d'un grup de l'època. Segles més tard, la tradició cristiana s'inventaria l'assentament de la ciutat i la construiria.<ref>Zindler, F. "Where Jesus Never Walked," ''American Atheist'', Winter 1996-97, pp. 33-42.</ref> Però no es pot descartar la seva existència com un llogaret sense importància. [[Constantí el gran]] hi va bastir una basílica. Epifani diu que fins al temps de Constantí el Gran només hi vivien jueus però a la conquesta musulmana ([[636]]) ja hi havia alguns cristians i el 670 Arculf diu que hi havia dues esglésies. El 943 [[al-Masudi]] esmenta una església molt venerada (sens dubte l'Església de la Verge).
 
Destruïda pels sarraïns abans de la conquesta pels croats, aquestosaquests la van reconstruir i un temps després el bisbe d'[[Escitòpolis]] s'hi va traslladar. L'abat rus Daniel en dóna una bona descripció de l'església de l'Anunciació i del Pou de Maria (1113/1115). El [[1187]] fou ocupada per [[Saladí]] i quan es va ajustar la pau amb [[Ricard Cor de Lleó]] el [[1192]] va restar en mans del sultà [[aiubita]]. Després l'esmenta [[Yaqut al-Hamawi]] (1225). [[Lluís IX de França]] hi va anar en peregrinació des d'[[Acre (Israel)|Acre]] el [[1251]]. [[Bàybars I]] va ordenar a l'emir Ala al-Din la destrucció de la ciutat ([[1263]]) i especialment l'església de la Verge.
 
Vers el [[1300]] [[al-Dimashki]] l'esmenta<ref>{{Ref-llibre |cognom=Petersen |nom=Andrew |títol=A gazetteer of buildings in Muslim Palestine |Volum=vol.1 |url= |llengua=anglès | editorial=Oxford University Press |data=2002 |pàgines=239 |isbn=}}</ref> com una vila jueva a la província de [[Safad]], habitada també per àrabs iemenites. També Khalil al-Zahiri a la meitat del {{segle |XV}} la considera part de la província mameluca de Safad. Els pelegrins cristians pel seu costat descriuen Natzaret com una vila miserable amb pocs cristians i una església en ruïnes, on la població musulmana era hostil als peregrins cristians.
 
El [[1620]] l'emir drus [[Fakhr al-Din II|Fakhr al-Din]] va obrir la vila als franciscans que van reconstruir l'església de l'Anunciació i el convent llatí, tot i que les obres no es van acabar fins un segle després; a part dels monjos pocs cristians vivien a Natzaret. A la meitat del {{segle |XVIII}} el xeic Zahir al-Amr d'[[Acre (Israel)|Acre]] li va donar nou impuls i hi van anar més cristians i progressivament van augmentar lentament al segle següent. El 1890 tenia 7.419 habitants (1825 musulmans, 2870 grecs catòlics, i la resta cristians de diversos ritus) i els jueus no hi podien residir. El gran convent amb l'església de l'Anunciació als sud-est, pertanyia als llatins, i l'església de l'Anunciació del nord-est a l'església grega. Els musulmans tenien una gran mesquita i cinc ''[[wali]]s''. El Pou de Maria rebia l'aigua d'una font situada sota l'església grega.
 
A la [[I Guerra Mundial]] fou un dels quarters generals dels otomans. Fou ocupada pels britànics el setembre de 1918. A la guerra de 1948 fou quarter general dels àrabs manats per Fawzi Kawudji, però derrotat aquest, la ciutat es va rendir sense lluita. Va quedar dins Israel però amb població àrab i va esdevenir un mercat principal per la població àrab del nord de [[Galilea]] i capçalera del districte septentrional. El 1970 tenia una població aproximada de 34.000 habitants, gairebé tots àrabs i en majoria cristians. Una nova església de l'Anunciació es va construir el [[1960]].
 
== PersonatgesPersones il·lustres ==
* [[Tawfiq Zayyad]] (1922 - 1994), poeta
 
360.220

modificacions