Seraing: diferència entre les revisions

'''Seraing''' (en [[való]] ''Serè'') és una [[Municipis de Bèlgica|municipi]] de [[Bèlgica]], a la província de [[Província de Lieja|Lieja]], que forma part de la regió [[Valònia|valona]]. Avui té uns 61.237 habitants. Fins al [[1795]], fou la residència d'estiu dels [[príncep-bisbe|prínceps- bisbes]] del [[principat de Lieja]] al castell de Seraing, actualment la seu de la societat [[CMI]].

===De l'edat mitjana elal 1795===

Les primeres traces d'emplaçaments habitats – es–es van excavar artefactes, joies, ossades i armes- són dels segles [[segle V|V]] i [[segle VI|VI]], de l'època dels [[Franc (poble germànic)|Francsfrancs]]. El primer esment escrit, ''«Saran»'', data de [[956]], quan un cert ''Saran'' dóna un domini [[Imperi Carolingi|carolingi]] a ambdós costats del [[Mosa]] a l'abadia de [[Sint-Truiden]]. Poc després, el territori passà al Principatprincipat de Lieja. Al [[segle XI]], el príncep- bisbe [[Enric I de Verdun]] haviatenia una casa d'[[estiueig]] a «''Seranus»'', aen la qual rebia els seus hostes nobles.

El poble, que va mantenir el seu caràcter rural fins a la fi del segle XVIII, va començar a canviar-se després de la descoberta d'[[hulla]] a Ougrée. Les primeres acereries van crear-se el [[1809]]. El poble va prendre volada sota el regneregnat de [[Guillem I dels Països Baixos|Guillem I]], quan Seraing feia part, després del període de l'ocupació [[França|francesa]] ([[1795]]-[[1815]]), del [[Regne Unit dels Països Baixos]].

Guillem I va donar a l'industrial [[John Cockerill]] el castell de Seraing per a crear-hi la seva fàbrica de mecànica. NonNo satisfet de la qualitat de l'acer disponible, Cockerill va desenvolupar el seu propi mètode en utilitzar coc tret de carbó de llenya., Lesles dues fàbriques, la de construcció mecànica ([[CMI]] o Cockerill Mechanical Industries) i l'acereria (Cockerill-Sambre, avui integrat alen el grup multinacional [[Arcelor-Mittal]]).

[[Fitxer:Val-Saint-Lambert JPG02.jpg|thumb|left|Vas de cristall Val-Saint-Lambert]]Guillem I també vendràvengué el castell i l'abadia de [[Val-Saint-Lambert]] a un químic, [[François Kemlin]] i a un politècnic, [[Aguste Lelièvre]], vinguts de la cristal·leriacristalleria de [[Vonêche]]. Aquests dos van crear la ''«Société des verreries du Val Saint Lambert»'', que va començar la fabricació de cristall des del [[1826]].

A l'entorn de les dues indústries principals, es van crear moltes pimes de subcontractants. Després de la crisi del carbó des de l'any 70 del [[segle XX|segle passat]] quan les mines van tancar-se i de les crisis successives de l'acer, la ciutat de Seraing va conèixer molts problemes socials. La diversificació va començar amb la creació d'un polígon industrial i científic al costat de la [[Universitat de Lieja]] al [[Sart-Tilman]], situat a ambdós costats de la frontera amb la ciutat de [[Lieja]]. Hom hi troba, entre d'altres, el centre de recerca de l'acer d'[[ArcelorMittal]] i moltes empreses (bio)tecnològiques, aeroespacials, informàtiques…

El [[2004]], l'aleshores Arcelor va decidir de tancar l'alt forn, en trobar que les fàbriques siderúrgiques massa lluny del mar o de les mines ja no eren rentablesrendibles, per l'alt cost del transport de la ganga i del coc. El [[2007|2007,]], en augmentar la demanda d'acer a tot arreu aldel món, en pujar els preus de l'acer, s'ha decidit de reobrir l'alt forn el [[21 de gener]] [[2008]].

*[[Laurette Onkelinx]], política, ministreministra (b. 1958)