Jacques Maritain: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - a que apareguin contradiccions + a l'aparició de contradiccions |
|||
Línia 7:
La base del pensament de Maritain és [[Aristòtil|aristotèlica]], especialment [[tomista]] i influenciada pels comentaristes tomistes, especialment per Joan de St.Tomàs. La [[filosofia]] de Maritain es basa en l'opinió que la [[metafísica]] és anterior a l'[[epistemologia]]. En primer lloc, l'ésser és conegut per l'abstracció reflexiva de l'experiència sensorial. Hom experimenta un ésser particular, per exemple, una tassa, un gos, etc. i per mitjà de la reflexió en la sentència, per exemple, "Aquest és un gos", es reconeix que l'objecte en qüestió és una entitat. En segon lloc, l'experiència pot arribar al que Maritain anomena "una intuïció de l'ésser". Per Maritain aquest és el punt de partida de la [[metafísica]].
Tenint en compte aquesta prioritat donada a la [[metafísica]], Maritain defensa una [[epistemologia]] que ell anomena "realisme crític". L'epistemologia de Maritain no és "crítica" en el sentit de [[Kant]], que sostenia que només podia saber després de dur a terme una crítica en profunditat d'una de les habilitats cognitives. Més aviat, és molt important en el sentit que no és un [[realisme]] ingenu o no-filosòfic, sinó que es defensa per mitjà de la [[raó]]. Contra el projecte crític de Kant, Maritain sosté que l'[[epistemologia]] és reflexiva, només es pot defensar una teoria del [[coneixement]] a la llum dels coneixements que ja s'han assolit. En conseqüència, la qüestió fonamental no és la qüestió plantejada per la filosofia moderna: ''Com es passa del que es percep al que és?''. En contrast, l'[[idealisme]] acaba inevitablement en contradicció, ja que no reconeix la validesa universal dels principis bàsics d'[[identitat]], [[contradicció]] ni fermesa. Aquestes es limiten a les lleis del pensament o del [[llenguatge]], però no de l'[[ésser]], la qual cosa obre el camí a
El 1910, Jacques Maritain va completar la seva primera contribució a la filosofia moderna, amb la publicació d'un article titulat ''La raó i la ciència moderna'', publicat a la Revue de Philosophie. En aquest, advertia que la ciència s'estava convertint en una divinitat, i la seva metodologia usurpava el paper de la raó i la filosofia.
| |||