Salvador Dalí i Cusí: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Plantilla "Polisèmia"
Hi afegeixo la comarca.
Línia 1:
{{Polisèmia|Salvador Dalí (desambiguació)|Salvador Dalí}}
'''Salvador Dalí i Cusí''' ([[Cadaqués]], l'[[Alt Empordà]], [[1872]] - [[Figueres]], l'[[Alt Empordà]],[[1950]]) va ser un [[notari]], [[lliurepensador]], [[federalista]] i [[esperantista]] català. És conegut per haver escrit les primeres pàgines sobre l'esperanto en llengua catalana. Era el pare de [[Salvador Dalí i Domènech]].
 
La seva primera dona va ser Felipa Domènech i Ferrés, mare de Salvador Dalí i Domènech i molt devota de la religió catòlica.<ref name=Llongueras>Llongueras, Lluís. (2004) ''Dalí'', Edicions B - Mèxic. ISBN 84-666-1343-9; [[Jean-Pierre Thiollet|Thiollet, Jean-Pierre]]. (2008) Carré d'Art : Barbey d'Aurevilly, Byron, Salvador Dalí, Jean-Edern Hallier, Anagramme Ed., Paris. ISBN 978 2 35035 189 6 </ref> Morirà el [[1921]] i l'any següent Dalí i Cusí es casarà amb la germana de la difunta, Caterina. De professió notari, Dalí i Cusí era un home molt recte, però alhora lliurepensador. Així, va permetre al seu fill encaminar-se a les arts. El [[1910]] el va inscriure al ''Col·legi Hispanofrancès de la Immaculada Concepció''<nowiki> de Figueres, en el qual aprendria la llengua de cultura de l'època, el francès. Dalí i Cusí serà fonamental en la carrera artística del seu fill, ja que li imposarà una condició per ser pintor: que vagi a estudiar a l'</nowiki>''Escola de Belles Arts'' de [[Madrid]]. El seu fill va acceptar el tracte. Posteriorment l'expulsarà de la família al saber que s’havia enamorat de [[Gala Dalí|Gala]] i que havien començat a viure junts. Escriurà llavors al gran amic del seu fill, [[García Lorca|Federico García Lorca]], explicant-li la seva reacció d'aquesta manera: "No sé si s'ha assabentat que vaig haver de fer fora de casa el meu fill. Ha sigut molt dolorós per a nosaltres, però per dignitat va caldre prendre aquesta decisió. La seva indignitat ha arribat a tal punt que accepta diners i menjar d’una dona casada."<ref>Daliccionari. Objetos, mitos y símbolos de Salvador Dalí. Enric Brou. Editorial Ensayo Tusquets. 2004, p. 232 </ref>