Txu: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Millora d'enllaços interns. errors de disseny, ortogràfia...
Línia 16:
El riu '''Txu''' o riu '''Ču'''; (ortografia turquesa moderna: '''''Çu'''''; també apareix com a ''Shu'', ''Chu'', ''Chui'' i ''Chuy''; rus: Чу, kiguiz: Чүй, kazakh: Шу, xinès: ''Su-yeh'' o ''Sui-she'') és un curs fluvial de l'[[Àsia Central|Àsia central]] a [[Kirguizistan]] i [[Kazakhstan]]. El seu curs és de 920 km segons l'[[Enciclopèdia de l'Islam]] (a la Viquipèdia anglesa s'assenyala 1.067 km).
 
Neix al [[Kirguizistan]] a les muntanyes [[Tien Shan]], al Terskei Alatan, i corre vers el nord-est fins a arribar a uns 6 km del llac [[Issiq Kul]], al qual envia un braç (Kutemaldi); al curs superior se'l coneix pel nom de ''Kočkar''; segueix cap al nord i passa per les gorges de Bugham (rus Buam) i continua al nord-oest. Rep llavors per la dreta el Gran i Petit Kebin, i per l'esquerra l'Aksu i el Kuragati, passant per la vall de Txu, on es troba la capital del país, [[BishekBixkek]], i després entra al [[Kazakhstan]] passant per la ciutat de [[Ču (Kazakhstan)|Ču]]; llavors, passa per zones desèrtiques i es perd al llac desèrtic de Saumul-Kul, a uns 110 km al nord de l'[[Amudarià]].
 
La zona ja estava colonitzada vers la meitat del segon mil·lenni aC en temps de la [[cultura d'Andrónovo]] (1700-1200 aC). Després hi van viure els [[sakes]] i els [[wusun]] (pseudotocaris). El [[sogdians]] iranians s'hi van establir al [[segle VI]];<ref>Barthold, W. "Balāsāg̲h̲ūn or Balāsaḳūn." Encyclopaedia of Islam. Edited by: P. Bearman, Th. Bianquis, C.E. Bosworth, E. van Donzel and W.P. Heinrichs. Brill, 2008. Brill Online. UNIVERSITEITSBIBLIOTHEEK LEIDEN. 11 March 2008 <http://www.brillonline.nl/subscriber/entry?entry=islam_SIM-1131> </ref> algunes inscripcions i restes d'aquestos pobles han estat trobades i descrites pel savi soviètic A. N. Bernstamm (1910-1956), que comprova que la influència siriana i bizantina va arribar fins a la zona.
Línia 26:
Més tard, la vall va estar sota domini dels [[calmucs]] i els [[kazakhs]] i al segle XVII va passar als khan de [[Kokand]], que va establir les fortaleses de Pishpek (o Pishkek) i Tokmok. Rússia va ocupar les dues fortaleses el [[1860]]; en anys posteriors s'hi van establir colons eslaus. El [[1924]], es va decidir la divisió de l'Àsia central soviètica sota criteris ètnics i una part del riu va formar la frontera entre kara-kirguisos (kazakhs) i kirguisos. El [[1932]], es va establir al seu curs mitjà un gran combinat agrícola i el [[1941]] es van construir dues branques del gran canal del Ču.
 
El riu dóna nom a l'óblast de [[província de Txui|Txui]], la província més al nord del [[Kirguizistan]]. La ciutat de [[Ču (Kazakhstan)|Ču]] al [[Kazakhstan]] també porta el nom del riu.
 
<gallery>
Línia 41:
== Bibliografia ==
* Chavannes, ''Documents sur les Tou-kiue (Turcs) occidentaux'', Sant Petersburg, 1903.
{{Rius de Kirguizistan}}}
{{commonscat}}