Diferència entre revisions de la pàgina «Xin (lletra)»

m
Canvis menors, neteja, replaced: s'usa → es fa servir AWB
m (Canvis menors, neteja, replaced: s'usa → es fa servir AWB)
La '''{{transl|sem|xin}}''' és la vint-i-unena lletra de molts [[Abjad|abjadsabjad]]s ('[[alfabet|alfabets]]s<nowiki/>') [[semites|semítics]], incloent '''xin''' 𐤔 en [[Alfabet fenici|fenici]], '''šīn''' ܫ‏ en [[Alfabet siríac|siríac]], '''xin''' ש en [[Alfabet hebreu|hebreu]], '''xin''' 𐡔 en [[Alfabet arameu|arameu]], '''xīn''' ش en [[Alfabet àrab|àrab]] i '''śäwt''' ሠ en [[Alfabet amhàric|amhàric]].
 
La xin està present en Unicode com a U+05E9 ש hebrew letter shin.
En [[fonètica]] la xin representa el so /[[Fricativa postalveolar sorda|ʃ]]/, i la seva variant ''sin'' representa el so /[[Fricativa alveolar sorda|s]]/ o també /[[Fricativa lateral alveolar sorda|ś]]/.
 
Els fonemes del [[protosemític]] {{IPA|ś}} i {{IPA|ʃ}} es fusionaren en el fenici en {{IPA|ʃ}}.<ref name="Hackett, Joe Ann 2008. P.87">{{ref-llibre|autor=Hackett, Joe Ann|any=2008|capítol=Phoenician and Punic|títol=The Ancient Languages of Syria-Palestine and Arabia| editor=Roger D. Woodard|pàgina=87}}</ref> Es discuteix si els fonemes {{IPA|ʃ}} (𐤔‏) i {{IPA|s}} ([[sàmec|𐤎‏]][[𐤎‏|‏]]), clarament distingits en l'ortografia fenícia, no acabarien fusionant-se en el fenici clàssic o en el púnic tardà.<ref>{{ref-llibre|autor=Kerr, Robert M.|any=2010|títol=Latino-Punic Epigraphy: A Descriptive Study of the Inscriptions|pàgina=126}}</ref>{{avís unicode}}
 
==Origen==
<div>Segons [[William F. Albright|William Albright]], el [[glif]] [[Escriptura protosinaítica|protosinaític]] representava una "dent" i el seu valor fonètic és {{unicode|š}} "el qual correspon etimològicament (almenys en part) al so protosemític ''{{unicode|ṯ}}'' (th), el qual en el [[Llengües canaanites|canaanita]] fou pronunciat com a /''s''/".<ref>Albright, 1948: 15</ref></div>
 
El vocable protosemític *ṯan (xin) significava 'dent' i continua conservant aquest significat en moltes llengües semítiques: [[hebreu]] שן, «šén»; [[àrab]] سن, «sinn»; [[siríac]] ܫܢܐ, ܟܟܐ, «šennā, kakkā»; [[accadi]] «šinnu»; [[gueez]] ስን, «sən»; [[maltès]] «sinna». La grafia en si sembla haver derivat a mitjans de l'[[Edat de Bronze|edat de bronze]], per [[acrofonia]], del dibuix d'una dent, i es creu que aquest deriva a partir d'un [[glif]] [[Escriptura protosinaítica|protosinaític]] basat en el [[Jeroglífic egipci|jeroglífic]] de dent.<ref>{{ref-llibre|cognom = Jensen|nom = Hans|títol = Sign, Symbol, and Script| editorial = G.P. Putman's Sons|lloc = Nova York|any = 1969|pàgina = 262-263}}
</ref> No obstant això, l'[[Encyclopaedia Judaica]] es referia al 1972 que representaria un [[arc compost]].
 
D'aquesta lletra deriven la [[Σ|sigma]] (Σ) [[Alfabet grec|grega]], la [[S]] [[Alfabet llatí|llatina]] i les [[С]], [[Ш]] i [[Щ]] [[Alfabet ciríl·lic|ciríl·liques]].
 
La història de les lletres que expressen sibilants en diferents alfabets semítics és una mica complicada, a causa de les diferents fusions entre fonemes protosemítics. La taula següent mostra la reconstrucció de cinc fonemes protosemítics, que en diverses llengües semítiques es desenvoluparen de la manera següent:
 
==Lletra aràbiga xīn==
[[Fitxer:13-Shīn.png|||rightdreta|La xīn en la seva forma aïllada]]
En [[alfabet àrab]] aquesta lletra es diu {{àrab|الشّين}} {{IPA|[a'ʃːiːn]}} (xīn). És la tretzena lletra de l'alfabet àrab (vint-i-unena o vint-i-vuitena en l'ordre abjadí). És una [[Alfabet_àrabAlfabet àrab#Lletres_solars_i_lunarsLletres solars i lunars|lletra solar]]. Prové, per via dels alfabets [[nabateu]] i [[Alfabet arameu|arameu]],<ref name="proel">[http://www.proel.org/alfabetos.html {{es}} Genealogia dels alfabets] al web de la ''Promotora Española de Lingüística</ref> de la lletra [[alfabet fenici|fenícia]] xin.
 
{| class="wikitable"
 
=== Representació, transcripció i transliteració ===
A la Viquipèdia existeix una [[Viquipèdia:Transcripció_simplificada_dels_mots_àrabsTranscripció simplificada dels mots àrabs|proposta de directriu]], vegeu-la per a les diferents maneres de transcriure i transliterar xīn.
 
A l'[[alfabet de xat àrab]] i al [[SATTS]], xīn es transcriu com a SH. En aquest últim també s'usaes fa servir el símbol Š.
 
A la representació [[Unicode]], xīn ocupa el punt U+0634 amb el nom ARABIC LETTER SHEEN.
 
==Lletra aràbiga sīn==
[[Fitxer:12-sīn transparent.png|||rightdreta|La sīn en la seva forma aïllada]]
En [[alfabet àrab]] aquesta lletra es diu {{àrab|السّين}} {{IPA|[a'sːiːn]}} (sīn). És la dotzena lletra de l'alfabet àrab (quinzena o vint-i-unena en l'ordre abjadí). És una [[Alfabet_àrabAlfabet àrab#Lletres_solars_i_lunarsLletres solars i lunars|lletra solar]]. Prové, per via dels alfabets [[nabateu]] i [[Alfabet arameu|arameu]],<ref name="proel"/> de la lletra [[alfabet fenici|fenícia]] [[sàmec]].
 
{| class="wikitable"
 
=== Representació, transcripció i transliteració ===
A la Viquipèdia existeix una [[Viquipèdia:Transcripció_simplificada_dels_mots_àrabsTranscripció simplificada dels mots àrabs|proposta de directriu]], vegeu-la per a les diferents maneres de transcriure i transliterar sīn.
 
A l'[[alfabet de xat àrab]] i al [[SATTS]], sīn es transcriu com a S.
 
=== Simbolisme ===
Representa dos noms de Déu: Xadai i Xalom. Simbolitza el poder diví i l'escriptura, però també la corrupció. L'Etern va fixar els límits de la creació i els límits morals humans. Amb la fixació de lleis fixes es protegeix en la creació Xadai: Mestre Omnipotent de l'univers. Xin també significa l'atribut de pau i perfecció. La forma de la xin també descriu fenòmens naturals que apunten cap al cel en actitud de sol·licitar l'ajut i el suport de Déu, com ara un arbre amb les seves branques al cel, un foc amb les seves altes flames. Moisès aixecant les mans cap al cel. Les tres puntes de xin, triades de coses que manifesten una entitat completa, com ara els tres mons en què viu l'ésser humà: el món en si mateix, l'era messiànica i el món per venir. La plenitud humana que ha estat portada a existència per tres socis: Déu, el pare i la mare. Hi ha dos tipus de xin, dos tipus d'escriptura. La xin de quatre puntes (xin blanca) existeix quan s'emmarca la xin de tres puntes per les seves parets exteriors, els espais interiors de les lletres en les taules simbolitzen l'escriptura espiritual que està més enllà de la comprensió humana. La tradició ensenya que la xin de quatre puntes està esbossada a la banda esquerra dels tefilim del cap, mentre que en el costat dret hi ha una xin de tres puntes, escrita, similar a la xin de la Torà significant les dues formes de saviesa divina: l'evident i l'ocult. Xin té un valor de 300, que són els dies en què el jueu fa servir tefilim en l'any. Xin també significa corrupció que genera falsedat. Dins de la constel·lació de l'àlef-bet xin denota [[xéquel]] -falsedat, encara que xin està per a noms de Déu, el que ensenya que els conceptes més sants poden ser degradats si l'ésser humà els corromp. Déu va crear la veritat, l'ésser humà la falsedat. Les 3 lletres xéquel estan juntes en l'alfabet, fet que denota societat de persones. Donar sentit a falsos rumors, per exemple, genera falsedat, però el cicle de distorsions crea una espiral cap a un laberint que porta al col·lapse. En l'arca de Noè, només es van admetre "parells": la falsedat va buscar un soci i va aparèixer la mala sort, per això el resultat de la falsedat és mala sort. Xéquel està lluny de la [[mem]], el punt central que representa estabilitat, pel consegüent sheker -falsedat- no és estable. Xin també significa 'afilat, ben analitzat, ben mastegat'. Simbolitza el novè nom de Déu, ''Xaddai'', la xin conté el món complet, i és una de les més misterioses lletres de l'àlef-bet. La xin està formada per una [[waw]] i dos [[zain]] juntes. També el "Xema Israel" comença amb una xin. La xin hauria d'aparèixer en la seva forma completa amb quatre "caps" i no amb tres, però això es comprèn com una situació de profecia futura.<ref>{{ref-web|url= http://www.madregot.com/AlefBet.htm#Vig%C3%A9sima%20sexta|títol=Alfabet hebreu}}</ref>
 
==Lletra aramea Xin/Sin==
 
=== Fonètica ===
Representa el so /[[fricativa postalveolar sorda|ʃ]]/.<ref>{{ref-llibre|cognom = Акопян|nom = Арман|títol = Классический сирийский язык| editorial = АСТ-Пресс|lloc = Moscou|any = 2010|pàgina = 35-36}}</ref>
 
==Alfabet amhàric==
|}
 
== Vegeu també ==
* [[Llengua àrab]].
* [[Alfabet de xat àrab]].
* [[Alfabet]].
* [[Alfabet fenici]].
 
== Fonts Unicode ==
* Per poder veure els jeroglífics egipcis pot ser necessari instal·lar les [http://www.alanwood.net/downloads/index.html fonts unicode]
 
== Referències ==
{{commonscat}}
{{referències}}
 
{{Alfabets afroasiàtics}}
 
{{ORDENA:Caf}}
[[Categoria:Alfabet fenici]]
311.681

modificacions