Història d'Oman: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - a Oman ja + a Oman, ja |
m Corregit: - la que va + la qual va |
||
Línia 48:
[[Al-Julanda ibn Massud ibn Jàfar ibn al-Julanda]] va morir el [[751]] a mans de Khazim ibn Khuzayma, general enviat per califa [[al-Saffah]]; al cap de pocs anys els ibadites es van refer de la derrota i durant uns anys el país fou teatre d'una virtual guerra civil entre el governador abbàssida, i els al-Djulanda i els ibadites. Finalment el [[793]] els ibadites van triomfar però van escollir un nou imam fora de la família al-Djulanda, imam que va tenir residència a Nazwa, i pertanyé (excepte en algun cas aïllat) a la tribu dels Yahmad o Banu Yahmad del grup Azd. El primer imam fou Muhammad ibn Affan (també esmentat com Muhammad ibn Abd Allah ibn Abi Affan o com Muhammad ibn Abi Affan). Li va succeir al-Warith ibn Kab al-Kharusi (795-808) que podria ser el mateix personatge que al-Warith ibn Kab al-Hadrami, imam ibadita del [[Hadramaut]] de la mateixa època. Altres imams d'Oman destacats foren Ghassan ibn Abd Allah al-Yahmadi al-Azdi (mort vers el 823), Abd al-Malik ibn Hamid (vers 824-841) i al-Muhanna ibn Djafar (841-852) sota el qual se sap que l'Hadramaut era part de l'imamat, al-Salt ibn Malik (852-887) i Rashid ibn al-Nadr (després del 887), govern al que va seguir l'època d'enfrontaments entre les tribus [[Banu Nizar|nizarites]] i [[Banu Hina|hinawites]]. Durant el [[segle IX]] alguns dels imams portaven el títol de ''wali'' (governador) o de ''mutakaddim'' (cap) com a senyal de submissió als imams [[rustúmides]] de [[Tahert]] considerats els imams suprems ibadites, però eren elegits al país i no designats per l'imam suprem.
Una expedició abbàssida dirigida pel general Muhammad ibn Nur, va conquerir Oman el [[893]]. El general va obtenir la victòria en una batalla en la
A partir del [[844]] van esclatar noves lluites civils entre els al-Djulanda i els ibadites a les que es van afegir les rivalitats tribals entre els [[Azd]] Uman i els Nizar (entre les tribus ibadites nizarites del nord i les iemenites del sud); els imams eren generalment dèbils degut a la seva avançada edat; hi va haver moments que hi havia dos imams diferents, un del nord i un del sud; les lluites van afectar a l'economia del país. El [[892]] la tribu dels Banu Sama b. Luayy va cridar en ajut contra els ibadites al califa abbàssida [[Abbad ibn Muhàmmad al-Mútadid]] (892-902); un general i governador hi fou enviat (Muhàmmad ibn Nur, governador de la província de [[Bahrayn]] o Aràbia Oriental) i el darrer imam Azzan ibn Tamim fou derrotat per les forces abbàssides el [[893]] i Nazwa ocupada. El [[895]] els ibadites van nomenar un nou imam a Nazwa, però el seu poder es limitava de vegades només a l'interior.
| |||