Llop III Centul: diferència entre les revisions

A la mort de [[Sanç I Llop]] de Gascunya i del seu germà Garcia Llop comte de [[Dax]], en lluita contra els musulmans ([[816]]), es va produir a Gascunya un buit de poder. [[Pipí d'Aquitània]], nomenat rei d'aquest territori no fou coronat rei fins al [[30 de juliol]] del [[817]] a [[Aquisgrà]] i aprofitant aquest temps Llop III s'hauria proclamat duc amb el suport del seu germà [[Garcia I Centul]]. Pipí a la seva tornada al regne va combatre als rebels, contra els que va enviar ([[818]]) a [[Berenguer de Tolosa]] (comte nomenat el [[816]]) i Guerí d'[[Alvèrnia]] (comte vers 818, [[comte d'Autun]], de [[Macon]], de [[Chalon-sur-Saône]], d'[[Arle]] i de [[Provença]]) que es van dirigir a Gascunya; Llop els va presentar batalla (probablement a començaments del [[819]]) i va ser derrotat completament, perdent la major part de les seves forces, i morint el seu germà Garcia I Centul i el senyor Gersand i el duc va haver de fugir; poc després Llop III fou capturat i enviat al rei, que va celebrar una assemblea en la quequal els comtes Berenguer i Guerí van actuar d'acusadors; Llop III va intentar defensar-se sense èxit i Pipí va emetre un diploma a [[Castillon-sur-Dordogne]] pel que privava a Llop III del ducat i enviada a Llop a l'exili. Pipí encara va fer una expedició personal a la zona per acabar de restablir l'orde, perquè Llop III tenia molts partidaris. Pipí va cometre diversos actes contra la noblesa vascona compromesa, desterrant o privant de beneficis a diversos senyors locals i fins i tot va arribar a assassinar al bisbe Joan d'Aush ([[Auch]]) el [[820]]. No consta cap duc de Gascunya en els següents anys el que fa suposar que el càrrec va quedar vacant.