Bitlis: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
orto |
m Corregit: - dels que 70000 + dels quals 70000 |
||
Línia 39:
[[Abbas Mirza]], príncep qadjar de Pèrsia, va fer campanya a [[Kurdistan]] a les comarques de Bitlis i Mush ([[1822]]) però finalment es va signar la pau d'Erzerum que va restaurar les fronteres turcoperses del [[1639]]. El [[1847]] els otomans van deposar al darrer emir i van establir el seu domini directe.
Llavors fou un ''kada'' del [[sandjak]] de Mush dins del wilayat d'[[Erzurum]]; després de la guerra russoturca de 1877-1878, va esdevenir un ''wilayat'' dividit en 4 sandjaks (Bitlis, [[Siirt]], [[Mush]] i [[Genč]]) amb prop de 30.000 km² i 400.000 habitants. Segons Cuinet el sandjak de Bitlis tenia 5500 km² i 108000 habitants dels
El [[1915]] els turcs i kurds, dirigits per Jevdet Bey Pasha, van matar uns 15000 armenis a Bitlis i rodalia.<ref>Source Records of the Great War, Vol. IV, ed. Charles F. Horne, National Alumni 1923</ref> El febrer de [[1916]] les forces russes van iniciar una ofensiva cap a Mush i Bitlis, i la nit del 2 al [[3 de març]] van poder ocupar la ciutat fent un miler de presoners; els turcs es van retirar cap a Siirt. L'agost els turcs van iniciar una ofensiva contra Bitlis i Mush i, fortament pressionat, el general Nazarbekov va evacuar la ciutat el dia [[5 d'agost]], i després Mush i Tatvan, cap a Akhlat. Poc després (setembre) els turcs van trobar molta resistència i van començar a retrocedir, abandonant Mush i Tatvan, que els russos van recuperar però sense prou homes per recuperar Bidlis, i les operacions es van aturar a l'hivern. La revolució el [[1917]] va fer impossibles noves lluites a la zona. Les matances dels armenis combinat amb l'ocupació russa van arruïnar la indústria local. El [[1927]] la població de la ciutat era de només 9050 habitants i el [[1950]] d'11.152 habitants.
| |||