Tútuix I: diferència entre les revisions

Tutush va rebre notícies del que passava i va marxar cap a Kafar Tab però quan hi va arribar Afshin i els seus soldats ja havien sortit de la regió i havien entrat en territori bizantí a l'entorn d'[[Antioquia de l'Orontes]]. Tutush va retornar a Damasc i pel camí va intentar tranquil·litzar a la gent espantada. Quan Afshin i els seus homes van marxar cap a l'est, la plana del nord de Síria no tenia ni un poble que no hagués patit destruccions més o menys importants; la fam s'havia generalitzat i el gra es venia a un dinar per cada sis ratls (1 kilo = 3 ratls) i es van donar casos d'antropofàgia; milers de refugiats es van dirigir a la Djazira sota domini ukàylida.

 

 

Tutush no va acceptar de bon grat el fet i per la seva part Muslim aspirava a Damasc que no podia obtenir del sultà gran seljúcida. Muslim va fer aliança amb el califa [[fatimita]]. Aprofitant l'absència de Tutush, en campanya contra els bizantins a la regió d'Antioquia de l'Orontes, Muslim va atacar la Síria central i es va apoderar de [[Baalbek]] i altres poblacions, i va assetjar [[Damasc]], però l'ajuda fatimita promesa no va arribar i mentre Tutush va retornar. Llavors hi va haver una revolta a [[Harran]] i Muslim va decidir retirar-se. Màlik-Xah I va reaccionar a la traïció de Muslim enviant al fill d'un antic visir abbàssida, Ibn Djahir, en primer lloc contra els [[Dinastia marwànida (Diyarbakir)|marwànides]] del [[Diyar Bakr]], on l'emir Mansur era aliat dels fatimites, i la capital dels quals era [[Amida (Armènia)]]. Mansur va fer aliança amb Muslim que va enviar les seves forces a Amida a la vora del qual foren atacats per Ibn Djahir; les forces marwànides i ukàylides es van retirar darrere els murs d'Amida deixant la resta de les possessions sense defensa. Màlik-Xah va enviar llavors un altre fill del visir abbàssida Djahir de nom Amid al-Dawla a [[Mossul]], per apoderar-se d'aquesta ciutat. Muslim va fugir d'Amida i es va dirigir a Mossul però aquesta ja havia caigut en mans d'Amid al-dawla. Llavors va oferir la submissió i la pau al sultà per mitjà del fill del visir seljúcida Nizam al-Mulk, i va demanar el perdó de genolls. Màlik-Xah I el va perdonar i li va retornar Mossul (i confirmar Alep). Poc després, potser d'acord amb Màlik-Xah I, va entrar en conflicte (1084) contra el príncep seljúcida de l'Àsia Menor, [[Sulayman I ibn Kutalmish]] que ara dominava la regió d'Antioquia que havia arrabassat als bizantins. Muslim reclamava a Sulayman el mateix tribut per Antioquia que els bizantins li pagaven abans, però el seljúcida s'hi va negar. Finalment els dos exèrcits van xocar a la vora d'Antioquia de l'Orontes (maig de 1085). Muslim havia perdut les simpaties entre les tropes turques i àrabs, que van desertar i les forces ukàylides foren derrotades. Muslim i 400 dels seus van morir. Això fou el final del poder ukàylida. Poc després el seu fill Ibrahim ibn Kuraysh, reconegut a Alep, era apartat del poder i la ciutat es va sotmetre a Tutush; a Mossul, Ibrahim va conservar el poder uns anys (fins vers 1090).