The Köln Concert: diferència entre les revisions

Keith Jarrett en el moment de la gravació d'aquest concert es trobava en mal estat d'esperit, amb manca de son, i particularment irritat contra la qualitat del piano que no era el que havia demanat, a causa d'una vaga.<ref name=classica>Entrevista amb [[Manfred Eicher]] per Bertrand Dermoncourt, ''[http://www.qobuz.com/info/MAGAZINE-ACTUALITES/RENCONTRES/Manfred-Eicher-Une-histoire-de32919 Une histoire de musique et de liberté]'', Classic n°115, septembre 2009, p.70</ref> El concert va ser organitzat per Vera Brandes, una jove promotora de concerts alemanya. Brandes havia seleccionat un [[Bösendorfer]] 290 Imperial, un gran piano de concert per a l'ocasió, però els tramoistes no es van adonar que el piano s'havia emmagatzemat en el soterrani de l'edifici. En el seu lloc, van trobar un novell Bösendorfer que estava destinat només a assajos, i que a més estava en males condicions.<ref>{{citar web| url= http://www.boesendorfer.com/en/current-news.html?page=5408 |títol=The Köln Concert | editor=Bösendorfer }}</ref>

Jarrett no havia dormit en dues nits. Va arribar a l'Òpera tard i cansat després de fer un viatge esgotador de diverses hores en un [[Renault 4]]. Va haver de córrer fins al final per menjar un precipitat àpat a pocs minuts de començar el concert. Després de comprovar que el piano era d'una qualitat inferior, Jarrett es va negar a tocar. Brandes, que acabava de complir 18 anys d'edat, va haver de convèncer Jarrett, de 29 anys d'edat, per dur a terme el concert.<ref name="online.wsj.com">{{citar web |url= http://online.wsj.com/article/SB122367103134923957.html |títol=A Jazz Night to Remember : The unique magic of Keith Jarrett's 'The Köln Concert' |nom=Corinna |cognom=Da Fonseca-Wollheim | editgor=The Wall Street Journal |data=11 d'octubre de 2008}}</ref> Gairebé com una idea d'últim moment, els tècnics de so van decidir posar micròfons i gravar el concert, encara que només fos per l'arxiu de l'Òpera.<ref name="online.wsj.com"/>

L'instrument era limitat en els registres superiors, de manera que Jarrett es va concentrar en [[Ostinato|ostinatosostinato]]s i figures rítmiques. Un aspecte a destacar del concert va ser la capacitat de Jarrett per produir un extens material improvisat sobre una repetició d'un o dos acords per períodes prolongats de temps. Per exemple, en la primera part, passa gairebé 12 minuts improvisant sobre els acords la menor 7 a sol major, de vegades en un temps lent, i altres en una espècie de [[blues]], [[rock]] o [[gospel]]. Durant prop de 6 minuts de la primera part, improvisa al voltant d'un tema principal en do major. Al voltant dels primers 8 minuts de la part IIa és una repetició en re major sobretot reiterades a la mà esquerra, i a la part IIb, Jarrett improvisa sobre un fa # menor durant els primers 6 minuts.

Malgrat els obstacles, l'actuació de Jarrett va ser rebuda amb entusiasme, i el posterior enregistrament va ser aclamat per la crítica i es va convertir enesdevenir un èxit comercial enorme. La producció de l'àlbum va ser difícil, sobretot a causa de la mala qualitat del piano. El productor [[Manfred Eicher]] i l'enginyer de so de l'etiqueta [[ECM]] van passar diversos dies en estudi per millorar la qualitat de les bandes.<ref name=classica/>

|url= http://www.lexpress.fr/culture/musique/classique/le-magicien_486028.html

| editor=''[[L'Express]]''