Jofré de Bouillon: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Canvis menors, neteja, replaced: segle XIV → {{segle|XIV}}, es va convertir en → va esdevenir (2) AWB
Línia 1:
[[Fitxer:Gottfried von Bouillon (Hofkirche Innsbruck) 2006 0931B.jpg|thumb|180px|Estàtua de Bronze de Godofreu de Bouillon a la ''Hofkirche'' d'[[Innsbruck]].]]
'''Godefroy de Bouillon''' ([[1058]]- [[Jerusalem]], [[1100]]), conegut en català com a '''Godofreu''', '''Godofred''', o '''Jofré de Bouillon''', va ser un [[cavaller]] [[Edat mitjana|medieval]] i un dels líders de la [[Primera Croada]] des del 1096 fins a la mort. Va ser [[Ducat de Bouillon|Senyor de Bouillon]] des del [[1076]] i [[Ducat de Baixa Lorena|duc de la Baixa Lorena]] des del [[1087]]. Després de la presa de Jerusalem el [[1099]] es va convertir enesdevenir el primer governant del [[Regne de Jerusalem]], tot i que no va fer servir el títol de "rei".
 
==Joventut ==
Godofreu va néixer a [[Boulogne-sur-Mer]] o a [[Baisy]] (una ciutat del [[ducat de Brabant]]), actualment a França i a Bèlgica respectivament. En aquell moment ambdues localitats eren part del [[Sacre Imperi Romà]]. Era el segon fill del [[Comtat de Boulogne|comte de Boulogne]] [[Eustaqui II de Boulogne|Eustaqui II]] i d'Ida, filla del Duc [[Godofreu III de Baixa Lotaríngia]]. Com a segon fill, no li corresponia l'herència familiar, però el seu oncle matern Godofreu el Geperut va morir sense fills nomenant-lo el seu hereu al ducat de la Baixa Lorena.
 
Aquest ducat era de gran importància estratègica, ja que es trobava entre el regne de França i les terres germàniques. De fet, el [[Llista de reis germànics|rei germànic]] i futur [[Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic|emperador]] [[Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic|Enric IV]] va decidir el 1076 donar la Baixa Lorena al seu fill i deixa per Godofreu només [[Ducat de Bouillon|Bouillon]] i la [[Marca d'Anvers]]. Godofreu va continuar servint Enric lleialment, donant-li suport també quan el Papa [[Gregori VII]] s'enfrontava amb l'emperador durant el [[conflicte de les investidures]]: Godofreu lluità al costat d'Enric contra les forces de [[Rodolf de Suàbia]], i també va participar en la campanya italiana en la quequal Enric va prendre la ciutat de [[Roma]].
 
Simultàniament, Godofreu lluitava per mantenir el control de les terres que no li havia sostret Enric. Matilda de Toscana, la vídua del seu oncle, reclamava que les terres li haurien d'haver correspost a ella. Després d'un llarg conflicte en el quequal va rebre l'ajuda dels seus germans [[Eustaqui III de Boulogne|Eustaqui]] i [[Balduí I de Jerusalem|Balduí]], per la seva lleialtat a Enric IV, Godofreu va recuperar la totalitat del ducat el 1087 i va convertir-se en Godofreu V de la Baixa Lorena. Les seves terres a [[Bouillon]] que va vendre al [[príncep-bisbe]] [[Otbert de Lieja]] a la vigília de la primera croada, van quedar-se al [[principat de Lieja]].
 
==Primera Croada ==
{{Principal|Primera Croada}}
[[Fitxer:Godfrey_of_Bouillon,_holding_a_pollaxe._(Manta_Castle,_Cuneo,_Italy.jpg|thumb|rightdreta|Godfreu de Bouillon, d'un fresc amb els [[nou preuats]] de [[Giacomo Jaquerio]], [[1420]]]]
El [[1095]] el nou papa [[Urbà II]] va cridar a la guerra santa contra els musulmans que ocupaven [[Jerusalem]] i d'altres emplaçaments religiosos a Palestina. La febre de les croades es va estendre per Europa, amb les promeses del Papa del perdó de tots els pecats per tots els que hi participessin i per les expectatives de riqueses i terres que es podien arrabassar dels musulmans. Godofreu va hipotecar o vendre la majoria de les seves terres i amb els diners obtinguts va reunir milers de cavallers per lluitar a [[Terra Santa]]. En l'empresa s'hi va afegir el seu germà gran Eustaqui, i el germà petit [[Balduí I de Jerusalem|Balduí]].
 
Tot i que cap rei no va participar en la Primera Croada, Godofreu no va ser l'únic a organitzar un exèrcit. [[Ramon IV de Tolosa]] va reclutar el més gran. També hi participaren el cavaller [[normand]] [[Bohemond I d'Antioquia|Bohemond de Tàrent]], i [[Robert II de Flandes]].
 
Els diferents exèrcits van viaticar separadament, alguns per mar i d'altres per terra. Godofreu va sortir de Lorena l'agost del 1096 al capdavant del seu exèrcit (algunes fonts parlen de 40.000 homes) seguint l'anomenat "Camí de Carlemany" cap a Jerusalem. Després dels problemes que patí a Hongria, on fou incapaç d'evitar que els seus homes saquejessin altres cristians, va arribar a [[Constantinoble]]. Un dels motius que havien motivat al Papa a convocar la croada era ajudar a l'[[Imperi Bizantí|emperador bizantí]] [[Aleix I Comnè]] a combatre els [[turcs]] que estaven envaint les seves terres a l'[[Àsia Central]] i [[Pèrsia]].
Línia 20:
Durant els següents mesos més exèrcits croats van arribar a Constantinoble. L'emperador Aleix va pressionar els croats perquè l'ajudessin a expulsar els turcs de les seves terres; una empresa que els croats consideraven secundària respecte a les campanyes a Palestina. A més, Aleix volia que els croats li juressin lleialtat. Finalment Godofreu i els altres cavallers van accedir a pronunciar una versió modificada del jurament, comprometent-se a retornar algunes terres a l'emperador bizantí. La primavera de [[1097]] els croats van marxar cap a la guerra.
 
La seva [[Setge de Nicea (1097)|primera victòria]], lluitant al costat dels soldats bizantins, va ser a la ciutat de [[Nicea de Bitínia]], que havia estat presa per l'[[imperi seljúcida]] uns anys abans. Godofreu i els seus cavallers hi van tenir un petit rol, amb Bohemond comandant el setge. Just quan els croats estaven a punt d'assaltar la ciutat, la bandera bizantina va ser hissada després que Aleix hagués pactat la pau amb els assetjats en unes negociacions secretes.
 
[[Fitxer:Election de Godefroi de Bouillon comme avoué du Saint-Sépulchre (1099).jpg|thumb|180px|Elecció de Godofred de Bouillon]]
Línia 32:
 
==Regne de Jerusalem ==
[[Fitxer:Armoiries de Jérusalem.svg|thumb|rightdreta|125px|Escut d'armes del Regne de Jerusalem]]
Durant el seu breu govern Godofred es va veure obligat a defensar el Regne de Jerusalem dels atacs dels fatimites egipcis, als que va vèncer a la [[Batalla d'Ascaló]] l'agost del 1099. També es va enfrontar a l'oposició de [[Daimbert de Pisa]] patriarca llatí de Jerusalem i aliat de Ramon, que no va accedir a coronar Godofreu,<ref name=caixal>David Caixal, ''[http://books.google.cat/books?id=FRzgRLTgc0IC&pg=PA41&dq=primera+croada&hl=ca&ei=-eo7TPGbAc-POKSUvYUH&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCwQ6AEwAA#v=onepage&q=primera%20croada&f=false Les Croades]'', p.61-62</ref> L'[[1 d'agost]] [[Arnulf de Chocques]] fou nomenat nou [[Patriarca de Jerusalem]].<ref>{{en}} Charles Wendell David, ''[http://books.google.cat/books?id=pLEcjAuUf1EC&pg=PA217&dq=Arnulf+de+Chocques&hl=ca&ei=5287TJaWAoqRjAfK_5XwAw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCcQ6AEwAA#v=onepage&q=Arnulf%20de%20Chocques&f=false Robert Curthose - Duke of Normandy]'', Apèndix C, Arnulf of Chocques</ref> L'enfrontament entre les dos faccions cristianes després de la batalla va [[Batalla d'Ascaló|impedir prendre]] la ciutat d'[[Ascaló]], que es va mantenir en mans fatimites i es convertiria en una amenaça permanent a la frontera del nou regne en els propers anys.
 
Línia 47:
Com que va ser el primer governant del Regne de Jerusalem, Godofreu va ser idealitzat en els temps posteriors. Va ser presentat com el líder de les croades, el rei de Jerusalem, i el legislador que havia establert els [[Assises de Jerusalem]]. En realitat només era un dels molts líders de la primera croada, el primer rei de nom va ser el seu germà Balduí I, i els assises van ser fruit d'un desenvolupament gradual.
 
El paper de Godofreu a la croada va ser descrit per [[Albert d'Aix]], l'autor anònim de la [[Gesta Francorum]], i per [[Raymond d'Aguiliers]] entre d'altres. Va ser l'heroi nombroses [[cançons de gesta]] franceses, i Jacques de Longuyon ({{segle |XIV}}) el va incloure al distingit grup dels nou preuats, o la llista dels nou millors cavallers de tots els temps.
 
A la [[Divina Comèdia]], [[Dante Alighieri]] troba Godofreu al [[Paradís (La Divina Comèdia)|Paradís]] acompanyat d'altres "guerrers defensors de la fe" com [[Josuè]], [[Carlemany]] o [[Rotllà]].
Línia 87:
 
{{Reis de Jerusalem}}
 
{{Autoritat}}
 
[[Categoria:Reis de Jerusalem]]
Linha 97 ⟶ 99:
[[Categoria:Marquesos d'Anvers]]
[[Categoria:Ducs]]
 
{{Autoritat}}