|
Algunes de les festes de Corpus que s'han mantingut fins a l'actualitat són: [[la Patum de Berga]], la festa de Corpus de [[Solsona]], les [[enramades i catifes de flors|enramades]] d'[[Arbúcies]] i d'[[Enramades de Sallent]], les catifes de flors de [[Corpus de Sitges|Sitges]] i [[la Garriga]], i la tradició de [[l'ou com balla]] a diverses poblacions, com [[Barcelona]] o [[Tarragona]].
== Motiutia.<ref name="gencat1308">{{citar ref|url=http://www20.gencat.cat//portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=d3ed5c43da896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=d3ed5c43da896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=0c34352101fd7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD|títol=Corpus|consulta=Agost 2013|obra=Web|editor=[[Generalitat de Catalunya]]|data=2012}}</ref> SON EL CRISTO DE LA MADRE DEL JESUS PERO JESUS LA CHUPABA ==
== Motiu ==
Al [[segle XIII]] hi havia pràctiques religioses que eren titllades d'heretgies per la jerarquia catòlica perquè s'apartaven perillosament dels ensenyaments doctrinals de l'església. Aquestes pràctiques convivien alhora amb certes creences ancestrals d'origen natural. La majoria eren pervivències atàviques de determinats rituals pagans, que tampoc tenien res a veure amb els ensenyaments de l'església oficial, però que el poble compaginava amb les pràctiques cristianes.<ref name="gencat1308">{{citar ref |títol =Corpus |editor =[[Generalitat de Catalunya]] |obra =Web |data =2012 |url =http://www20.gencat.cat//portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=d3ed5c43da896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=d3ed5c43da896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=0c34352101fd7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD |consulta = Agost 2013 }}</ref>
És en aquest context que neix, al segle XIII, la festivitat del Corpus Christi. En aquella època, tots aquests corrents contradictoris i oposats en el si de la mateixa església catòlica van establir una veritable guerra de miracles entre les diferents postures per validar la tendència que cadascú defensava. La majoria d'aquests fets visionaris i miraculosos se centrava en el sagrament de l'eucaristia i van esdevenir crucials per defensar els postulats oficials emanats de la jerarquia eclesiàstica.<ref name="gencat1308"/>
Una de les heretgies més divulgades del moment, i un dels detonants originaris de la institució del Corpus, va ser la professada per [[Berenguer de Tours]], que negava la presència real de Crist a l'[[eucaristia]]. No cal dir que aquesta teoria no agradava gens a l'església oficial, cansada d'altra banda de tantes heterodòxies, debats i polèmiques religioses i que veia ara com algú atacava directament un dels postulats bàsics de la seva doctrina.<ref name="gencat1308"/>
La resposta a aquest atac contra el dogma de l'eucaristia va ser extraordinàriament ràpida. A través de la interpretació de les visions de [[Juliana de Bethune]], priora del monestir de [[Mont Cornillon]], proper a [[Lieja]], el bisbe d'aquesta diòcesi, [[Robert Thorete]], va convocar un sínode diocesà l'any 1246 en el qual es va instituir una festivitat alegre en honor del [[Santíssim Sagrament]]. Aquesta nova celebració, molt allunyada del caràcter auster del [[Dijous Sant]], que era el dia tradicional d'exaltació de l'eucaristia, es va col·locar el dijous després de la vuitada de Pentecosta i va tenir lloc per primera vegada el dia 5 de juny de 1249. El Corpus, doncs, naixia com una celebració local, circumscrita únicament a la diòcesi belga esmentada.<ref name="gencat1308"/>
Un miracle ocorregut l'any [[1263]] a [[Bolsena]], on, davant els dubtes d'un canonge que l'hòstia i el [[vi]] de la missa es convertissin en el cos i la sang de Jesucrist, d'uns corporals va brollar sang, va ser el veritable detonant que va fer que la festivitat s'estengués arreu. Davant el fet miraculós, el papa [[Urbà IV]] va decidir ampliar a tota la cristiandat el procés que ell mateix havia viscut i impulsat a Lieja. Així, l'any següent, a través de la butlla ''Transiturus de hoc mundo'' va instaurar la festivitat del Corpus Christi per celebrar de manera solemne la presència de Jesucrist a l'eucaristia.<ref name="gencat1308"/>
== Festivitat a Catalunya ==
A Catalunya, les primeres dates de celebració de la festa de les quals hi ha constància, ja amb la presència del destacat element que va representar la processó, són les de [[Corpus Christi a Barcelona|Barcelona]] (1320), [[Manresa]] (1322), [[Vic]] (1330), [[Tortosa]] (1330), [[Solsona]] (1331) i [[Bagà]] (1333). Fora de Catalunya, les primeres celebracions foren a [[València]] (1355) i [[Perpinyà]], que ja la celebrava a mitjan segle XIV. Segurament la festivitat va iniciar-se arreu al mateix temps; l'església, única institució coordinada a l'edat mitjana, així ho manava a través de les disposicions pontifícies, publicades per a tota la cristiandat. El fet que es disposi de documents més o menys reculats en el temps per a les diferents localitats és, simplement, fruit de la casualitat.<ref name="gencat1308"/>
|
