Llenya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
correcció (cas-cat) |
|||
Línia 16:
La llenya, sobretot transformada en [[Carbó vegetal|carbó de llenya]] pels [[Carboner (feina)|carboners]] era la font d'energia de la [[Siderúrgia|indústria siderúrgica]] i del [[vidre]]. Això va fer que el bosc sovint estigués sobreexplotat. A [[Catalunya]], per exemple, se sobreexplotà el bosc pirinenc per obtenir la llenya per les foneries o [[farga catalana|fargues]] i també, durant el període autàrquic que es patí després de la [[guerra civil espanyola|guerra civil]] per alimentar els vehicles que funcionaven amb [[gasogen]]. La pressió al bosc minvà quan es desenvolupà l'ús del carbó mineral i els altres combustibles fòssils.
[[fitxer:Agricola_blast_furnace_(1556).png|thumb|Foneria del segle XVI.]]
Des de l'inici del segle XXI, l'energia de la biomassa va tornar a prendre importància com a alternativa de les energies fòssils, en especial el petroli i el [[gas]] que han experimentat una alça de preus, i dels quals els jaciments són finits. La technologia va millorar el rendiment que ateny fins a més de 90%, ben molt més de l'antiga llar oberta, tant simpàtica com ineficient. Demés es tracta d'una energia renovable i podria ajudar a una nova gestió sostenible del bosc, sobretot el [[bosc mediterrani]] català ara poc explotat perquè ha perdut la seva antiga funció de proveidor d'energia.
Les aplicacions més interessants a hores d'ara són la de proveïment de calor així com la [[cogeneració]] calor i d'energia elèctrica. Per a poder obtenir la mateixa comoditat que les calderes amb combustible líquid o gasós que s'alimenten de manera automàtica, s'han desenvolupat sistemes de calefacció central amb derivats de llenya que funcionen amb pèl·lets o briquetes.
==Economia==
L'explotació de la llenya i la [[fusta]] és la més important de les activitats o oficis de [[bosc]] i [[muntanya]], i la base de la pràctica totalitat de les altres, com l'explotació del [[carbó]].{{sfn|Cucó, Gregori i Llop|1985|p=19}} Per a la tala d'arbres grossos es trobaven dificultats per a accedir als espais d'ús comunal degut al [[proteccionisme]] que des de l'[[edat mitjana]] les institucions exercien sobre els [[bosc]]os.{{sfn|Cucó, Gregori i Llop|1985|p=20}}
Les regulacions de l'activitat han sigut, històricament, molt estrictes i aconseguir els permisos necessaris esdevenia una gestió normalment lenta i complicada.{{sfn|Cucó, Gregori i Llop|1985|p=20}} De vegades es concertava un tracte beneficiós amb algun propietari privat de terrenys forestals, generalment membres de les oligarquies rurals que entre els seus patrimonis tingueren algun bosc.{{sfn|Cucó, Gregori i Llop|1985|p=20}} Davant la possibilitat d'un guany fàcil, llogaven llenyaters per a les explotacions.{{sfn|Cucó, Gregori i Llop|1985|p=20}}
Encara que originàriament és possible que s'encarregaren els propietaris directament de dur el treball en els boscos, a I'igual que feien amb les terres,{{sfn|Cucó, Gregori i Llop|1985|p=20}} Ha estat més usual la fórmula del cens de caràcter senyorial.{{sfn|Cucó, Gregori i Llop|1985|p=20}}
A partir dels [[segle XIX|segles XIX]] i [[Segle XX|XX]] ha funcionat amb més freqüència la forma contractual, consistent en l'estipulació d'unes condicions d'explotació, incloent la quantitat d'arbres a tallar, l'edat, la part en concret de la finca on s'anava a treballar i els beneficis de cadascuna de les parts.{{sfn|Cucó, Gregori i Llop|1985|p=20}} El propietari solia quedar-se amb una porció per a consum propi, habitualment la divisió es feia al 50% per a cada part.{{sfn|Cucó, Gregori i Llop|1985|p=20}} Els llenyaters s'encarregaven també de la selecció, serratge i transport fins al lloc on els troncs pogueren ser replegats per un [[carro]].{{sfn|Cucó, Gregori i Llop|1985|p=20}}
Era estrany que el llenyater treballara en solitari, si be a voltes ocorria.{{sfn|Cucó, Gregori i Llop|1985|p=20}} Usualment funcionaven en grups de dos o quatre, sovint a colles formades per parents o [[família|familiars]].{{sfn|Cucó, Gregori i Llop|1985|p=20}}
Així, mentre uns membres tallaven els arbres, altres serraven o transportaven la fusta.{{sfn|Cucó, Gregori i Llop|1985|p=20}} Els llenyaters tenien fama de caràcter «antisocial», d'hómens galls i perdonavides, amb un gran afany de [[femella|dones]] i, sobretot, bevedors.{{sfn|Cucó, Gregori i Llop|1985|p=20}}
Totes les activitats de talla es solien realitzar durant l'hivern, ja que en aquella estació els arbres pateixen menys els colps de destral.{{sfn|Cucó, Gregori i Llop|1985|p=20}} La tecnologia d'explotació no és complexa, sent les principals [[eina|ferramentes]] la [[destral]] i la [[Serra (eina)|serra]].{{sfn|Cucó, Gregori i Llop|1985|p=20}}
==Rendiments==
|