Guiu de Lusignan: diferència entre les revisions

'''Guiu (Guy) de Lusignan''', '''Guiu de Jerusalem''' o '''Guiu de Xipre''' (vers 1150 o 1159/1160 – [[Nicòsia]], [[18 de juliol]] de [[1194]]) fou un cavaller francès que a través del matrimoni amb [[Sibil·la de Jerusalem]] va esdevenir [[rei de Jerusalem]], i va portar al regne al desastre a la [[Batalla de Hattin]] el [[1187]];<ref>{{ref-llibre|cognom=Nicolle |nom=David |títol=Hattin 1187: Saladin's greatest victory |url= http://books.google.cat/books?id=q5Nun7yACrgC&printsec=frontcover&dq=hattin+1187&hl=ca&sa=X&ei=RL3rUNL5HZS3hAf-tYDQCQ&ved=0CDMQ6AEwAA | editorial=Osprey Publishing |data=1993 |pàgines=p.65 |isbn=1855322846}}</ref> el [[1189]] [[Setge d'Acre (1189–1191)|va assetjar]] [[Acre (Israel)|Acre]], que va conquerir finalment [[Ricard Cor de Lleó]].

Guiu era germà d'[[Hug IX de Lusignan|Hug IX]], [[senyoria de Lusignan|senyor de Lusignan]], [[Comtat de La Marca|comte de la Marca]] i d'[[Angulema]]. Juntament amb un altre germà, [[Amalric II de Jerusalem|Amalric]], Guiu va viatjar a Terra Santa el [[1170]], on es va convertir enesdevenir vassall d'[[Agnès de Courtenay]], mare del rei [[Balduí IV de Jerusalem|Balduí IV]], malalt de lepra. Agnès tenia la preocupació que els seus rivals polítics, liderats pel regent [[Ramon III de Trípoli]], volgueren exercir un control més ferri forçant la seua filla, i germana del rei, la princesa [[Sibil·la de Jerusalem|Sibil·la]], a agafar per marit algú del seu gust. Agnès va frustrar aquests plans aconsellant el seu fill que casés a Sibil·la amb Guiu. El rei va accedir, i Guiu es va unir a la família real el [[1180]]. Pel seu matrimoni es va convertir enesdevenir [[Comtat de Jaffa|comte de Jaffa]] i d'[[Ascaló]] i [[agutzil de Jerusalem]].

Guiu va assolir que Balduí IV el nomenara regent al començament de [[1182]], a pesar de la disconformitat de la ''[[Haute Cour de Jerusalem|Haute Cour]]''. El comportament de Guiu com a regent aviat va ofendre la ''Haute Cour''. Molts colons francs (descendents dels primers [[croat|croats]]s) pretenien fer la pau amb [[Saladí]], [[soldà d'Egipte]]. Però Guiu i [[Reinald de Châtillon]], al costat d'altres croats nouvinguts, estaven allí per a lluitar. Les contínues provocacions de Guiu a Saladí van fer impossible qualsevol tipus de pau entre Jerusalem i [[Egipte]].

La mateixa Agnès es trobava descontenta amb la conducta de Guiu i va refusar defensar-lo. A finals de [[1182]] i principis de [[1183]], Balduí IV va intentar anul·lar el matrimoni de la seua germana amb Guiu. Sibil·la es va quedarromandre a [[Ascaló]], encara que tal vegada no contra la seua voluntat. En fracassar en l'intent de separar la seua germana i hereva de Guiu, el rei i la ''Haute Cour'' van canviar l'ordre de successió, situant [[Balduí V de Jerusalem|Balduí V]], fill de Sibil·la del seu primer matrimoni amb [[Guillem de Montferrat]], per davant de Sibil·la, encara que ella no va ser exclosa de la successió. Guiu es va comportar discretament des de 1183 fins que la seva esposa es va convertir enesdevenir reina el [[1186]].

== Referències ==

|títol= [[Rei de Jerusalem]] <br>amb [[Sibil·la de Jerusalem]] 1186–1190

|abans= [[Balduí V de Jerusalem]]

|després= [[Conrad I de Montferrat]] <br>i [[Isabel I de Jerusalem]]

|anys= [[1186]]–[[1192]]}}

|títol= [[Rei de Xipre]]

|abans= [[Isaac Comnè de Xipre]]

|després= [[Amalric II de Jerusalem]]

|anys= [[1192]]–[[1194]]}}