Alçament fenià: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 6:
=== Irlanda ===
La [[Germandat Republicana Irlandesa|Irish Republican Brotherhood]] va ser fundada a [[Dublín]] per part de [[James Stephens]] el 1858. Després de la [[Guerra Civil dels Estats Units|Guerra Civil americana]], va néixer l'esperança de reclutar els veterans irlandesos que havien participat en aquesta guerra, per realitzar una insurrecció a Irlanda, amb l'objectiu de fundar una república irlandesa.<ref>{{
El 1865 els fenians van començar a preparar-se per a una rebel·lió. Es van acumular 6.000 armes de foc i es va reclutar uns 50.000 homes disposats a combatre.<ref name=Murphy117>Murphy (2003), p. 117</ref> El setembre de 1865, els britànics van decidir de tancar el diari fenià ''The Irish People'', a més d'arrestations els principals promotors del moviment, entre els que es trobaven [[John O'Leary]], [[Jeremiah O'Donovan Rossa]], [[Thomas Clarke Luby]] i el mateix Stephens. Stephens, líder del moviment, aconseguiria d'escapar-se poc després. El 1866 es va suspendre l'''[[habeas corpus]]'' a Irlanda, amb l'arrestació de centenars d'activistes fenians més.<ref name=Murphy117/>
Línia 12:
El successor d'Stephens com a líder, [[Thomas Joseph Kelly|Thomas J. Kelly]], va procurar d'engegar una insurrecció a la primeria del 1867, però aquesta es va mostrar mal coordinada, i va acabar en un seguit d'escaramusses. L'objectiu principal era de llançar una campanya per tot el país de [[Guerrilla|guerra de guerrilles]], que aniria companyada d'un alçament a Dublín, en el qual els lluitadors fenians podrien enllaçar amb els soldats irlandesos que s'haurien amutinat a les barraques de la ciutat.<ref name=today>[http://www.theirishstory.com/2011/03/05/today-in-irish-history-%e2%80%93the-fenian-rebellion-march-5-1867/ Today in Irish History –The Fenian Rebellion, March 5, 1867], John Dorney, TheIrishStory.com, accessed 18 August 2013</ref>
El febrer de 1867 hi va haver un alçament fallit al comtat de Kerry. El [[5 de març]], un seguit de nous alçaments fallits van tenir lloc a [[Cork]], [[Limerick]] i Dublín. El més important d'aquests esdeveniments va tenir lloc a [[Tallaght]], on diversos centenars de fenians, de camí al seu punt de trobada, a Tallaght Hill (turó de Tallaght), van ser atacats per la [[Royal Irish Constabulary|policia irlandesa]], prop de les barraques d'aquesta, i van haver de retirar-se després d'un intercanvi de trets. Un total de 12 persones van perdre la vida aquell dia a tot el país. Quan es va fer evident que l'alçament coordinat havia fracassat, la majoria dels rebels, simplement, van tornar a casa.<ref>{{
Aquesta revolta va fracassar a causa de la mancança d'armament i de planificació, però també perquè les autoritats britàniques van fer un ús efectiu dels seus informadors. La majoria dels líders fenians havien estat arrestats abans que es comencés l'alçament.<ref>Lee (2008), pp. 58, 60</ref>
Malgrat que l'alçament de 1867 va ser un fracàs, va tenir molt significat simbòlic per a la història posterior d'Irlanda. Els revoltats van arribar a proclamar una república irlandesa gairebé cinquanta anys abans de la [[Proclamació de la República irlandesa]], en el context de l'[[Alçament de Pasqua|alçament de Pasqua de 1916]]. Aquesta proclamació també va marcar el camí dels primers fenians, centrant les seves idees en la democràcia republicana; tot i així, també tenia uns components propencs als ideals socialistes i a la revolució classista, més que no pas una revolta nacionalista ''per se.''<ref name=Cael>{{
=== Canadà ===
| |||