Diferència entre revisions de la pàgina «Àfrica (província romana)»

m
Corregit: - les demes foren + les altres foren
m (Corregit: ordre del emperador. La > ordre de l'emperador. La)
m (Corregit: - les demes foren + les altres foren)
En temps de [[Cal·lígula]] el regne de Mauretània, que havia passat a [[Tolomeu de Mauretània|Tolomeu]], fill de Juba II, va passar a ser província després de la mort d'aquest Tolomeu per ordre de l'emperador. La frontera Est es va estendre al riu Ampsaga agafant alguns territoris de Numídia. El procònsol d'Àfrica, Silanus, s'havia fet popular, i Caligul·la el va destituir i va encomanar el govern provincial a un llegat (''legatus'') de la seva elecció. [[Dió Cassi]] i [[Tàcit]] no són totalment coincidents i el primer diu que Caligul·la va confiar el govern de Numídia, com a província imperial, al ''legatus'' Cesari, i Tàcit sembla indicar que la separació de poders entre el llegat imperial i el procònsol no afectava al govern d'ambdós sobre les dues províncies, però més modernament Marquardt (''Becker's Rom. Alt''.) pensa que ja existia un ''legatus'' per Numídia sota autoritat del procònsol i que el que va fer Cal·lígula és immediatitzar-lo a l'autoritat imperial.
 
Vers el [[284]] sota [[Dioclecià]], Àfrica i Numídia van formar noves províncies: [[Numídia Miliciana]], [[Numídia Cirtesa]], Àfrica Pròpia o Zeugitana, Bizacena (que va incloure una part de Numídia al sud) i Tripolitània. Zeugitana fou declarada [[Proconsular]] i fou anomenada sovint només com a ''Província Proconsularis'', mentre les demesaltres foren províncies consulars excepte Tripolitana que fou governada per un ''praesides''. El procònsol de Zeugitana fou l'únic que va tenir aquest càrrec a l'imperi i per això se’l anomenava simplement el Procònsol; tenia a les seves ordres dos legats i un [[questor]], a més de llegats específics per branques administratives. La capital fou Cartago. Numídia Miliciana, Numídia Cirtesa, Bizacena i Tripolitana foren posades sota dependència del [[Prefecte del pretori|prefecte pretorià]] d'Itàlia, igual que la [[Mauretània Cesariense]] i la [[Mauretània Tingitana]], que hi tenia com a representants als anomenats vicaris.
 
Una rebel·lió important es va produir sota [[Gordià III]], però fou sufocada ([[238]]). Els emperadors [[Sèptim Sever]] i [[Macrí]] eren nascuts a la província. També originaris de la província foren els escriptors [[Tertulià]], [[Ciprià]] i [[Augustí]].
1.150.164

modificacions