Haddi Ould Ahmed: diferència entre les revisions

Quant els berbers Zouaïa o Zenouïa van elegir un imam ([[Imam Naser al-Din]]) i van començar el seu període de poder, els hassànides <ref> Apareixen també com Banu Hassan, Beni Hassan, Oulad Hassan, Awlad Hassan, Hassans, Hassanes i altres formes</ref>(descendents de Hassan, també anomenats marafres per ser descendents de Marfa al seu torn descendent de Hassan i trarza per ser descendents de Terrouz, descendent de Marfa) estaven manats per Haddi, fill d'Ahmed ben Daman i pels seus germans i oncles, i veien amb preocupació l'augment del poder dels Zouaïa. A instigació dels marafres, un notable dels Tachedbit,<ref> una tribu berber sotmesa als Zouaïa però favorable als hassànides</ref> de nom Babbah, va refusar pagar el impost religiós o zakat i quan se'l va amenaçar amb la força els Tachedbit van demanar ajut a Haddi que ja estava a punt i amb les seves bandes Oulad Abhoum va assaltar la caravana del cadi recaptador Sidi al-Hassan ben al-Qadi i la va saquejar, agafant camells i cabres i fent alguns presoners. Els Zouaïa volien evitar l'enfrontament i van enviar una delegació a negociar sense èxit per la pressió de Mahmoud ben Abella, cap merafra. La guerra fou inevitable i va agafar el nom de Babbah (Cherr Babbah o Guerra de Babah). Haddi va jugar un paper important en tota la guerra com a cap suprem dels hassànides/marafres.

 

 

L'autoritat de Haddi era important però tot i així encara subsistien les dels seus oncles (germans del seu pare) cadascun dels quals tenia el mateix rang que Haddi, tot i que el seu pare era el fill gran i era el més ric i poderós. No obstant el seu paper a la guerra de Babbah va fer inflar els seus partidaris i per tant de la tribu. Va aconseguir que se li unissin molts guerrers dels Oulad Mbarek que es van agregar a la fracció tributaria dels Loubbeïdat, i algunes tendes Rehahla, que van passar a ser una fracció dels trarzas.