Despotat de l'Epir: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - curta durada ja + curta durada, ja |
m Corregit: - cobejava el seus + cobejava els seus |
||
Línia 99:
===1274-1358===
El [[1274]] [[Miquel VIII Paleòleg|Miquel VIII]], l'emperador bizantí, amenaçat per Carles d'Anjou (comte d'Anjou i Provença i rei de Nàpols) que aspirava a reinstaurar l'Imperi Llatí, va atacar Albània. Dirigia la flota bizantina el pirata Licari, que s'havia posat al servei de l'emperador, i que també va ocupar algunes illes de la [[mar Egea]]. Carles d'Anjou era una amenaça també per [[Nicèfor I Àngel|Nicèfor]], i el [[1279]] es va declarar vassall de l'angeví. El [[1281]] els bizantins van atacar Carles a les seves possessions albaneses, concretament a [[Berat]], i van obtenir una victòria parcial, però a l'estiu Carles va reunir contingents de França, enviats del Papa, Sèrbia, Bulgària, Acaia, Tessàlia, Epir, Atenes i Venècia i va restaurar el control sobre Albània. Això amb la mort de Miquel Paleòleg i la pèrdua territorial de Carles que va suposar les ''[[vespres sicilianes]]'', fets ocorreguts el [[1282]], van posar fi a les lluites. Nicèfor, per fer front a la pressió de l'emperador biantí que cobejava
L'any [[1300]], Joan Orsini, fill del comte de [[Cefalònia]], va construir una fortalesa a l'illa de [[Leukas]] o [[Santa Maura]], que depenia de l'Epir però reclamaven els Orsini com a dot. Tomàs de l'Epir es va casar amb una néta de l'emperador Andrònic II de Bizanci, enfortint el partir epirota favorable als bizantins, mentre el partit angeví, representat per Tamara (germana de Tomàs, casada amb Felip de Tàrent) perdia seguidors i el 1306 els llatins foren expulsats del despotat.{{sfn|Nicol|2001|p=75}}
| |||