Pere II de Xipre: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - polítiques, doncs els + polítiques, perquè els
m Corregit: - i el seus + i els seus
Línia 18:
Els episodis van començar de cop després d'un conflicte de qui aguantaria la regna esquerre i qui la dreta i van continuar i es van expandir durant el vespre del sopar de celebració i més tard  als camins de Famagusta, on venecians i genovesos van tenir un conflicte armat  amb moltes víctimes i danys. D'aquestes lluites sagnants els comerciants genovesos en foren considerats responsables i van ser arrestats. La resta dels genovesos va denunciar llavors a Gènova l'arrest dels seus compatriotes i l'autoritat d'aquella república poderosa va creure que això era la seva possibilitat per intervenir a Xipre. Per tant van organitzar una expedició que va ser finançada per rics genovesos. El cap de la força expedicionària militar era Pere di Campofregoso, germà del Dux de Gènova.
 
Pere II i elels seus consellers a Xipre, van creure que totes les forces militars disponibles haurien de ser cridades a l'illa per fer front a l'amenaça genovesa. Per tant, Pere va cedir  [[Antalya]] (capturada pel seu pare, Pere I) al emir de Teke en un tractat. Els xipriotes van retirar les seves forces el 1373. Pere no va dirigir la resistència contra Gènova, sinó que ho va deixar als seus oncles, Joan i Jaume. Per contra el jove rei, que era amb la seva mare Elionor a Famagusta, només va aconseguir perdre una ciutat i port molt important i ser agafat com a captiu. Famagusta, que estava excel·lentment fortificada va ser capturat pels genovesos amb una argúcia. Concretament, es va permetre l'entrada dels genovesos a la ciutat presumptament per negociacions, entrada que es va demostrar fatal.
 
Pere fou tingut captiu pel genovesos amb la seva mare Elionor. El genovesos també van atacar [[Limassol]] i [[Pafos|Paphos]], i també van entrar a la capital del regne, Nicòsia. Els seus dos oncles Joan i Jaume van resistir amb èxit contra els invasors al castell de Sant Hilari de la ciutat de [[Kyrenia]]. L'any següent (1374), el rei va ser forçat a signar un acord humiliat amb Gènova que declarava a  Famagusta sota sobirania genovesa, el pagament d'indemnitzacions enormes als genovesos, Kyrenia també passava a sobirania genovesa i Jaume havia d'abandonar Xipre. Jaume va obeir i va abandonar Kyrenia però quan marxava a Europa va ser arrestat pel genovesos malgrat l'acord de que no el destorbarien. Va retornar quan va esdevenir rei de Xipre.