Munis al-Mudhàffar: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Canvis menors, neteja, replaced: el que va provocar → cosa que va provocar AWB
Línia 1:
'''Abu-l-Hàssan Munis al-Khàdim al-Mudhàffar''' '''al-Quixurí''', més conegut simplement com '''Munis al-Khàdim''' («l'Eunuc») o '''Munis al-Mudhàffar''' (vers [[844]]-[[933]]) fou un [[eunuc]] i general [[abbàssida]] durant el [[califat]] d'[[al-Múqtadir]] ([[908]] -[[932]]) i home fort del règim en la part final. Hauria tingut el grau d'[[emir]] durant 60 anys. No s'ha de confondre amb un altre general eunuc del seu temps, que fou conegut com a [[Munis al-Fadl|Munis al-Fahl o al-Khazin]] i va morir el 914.
 
Se l'esmenta per primer cop el 880 a la campanya contra els [[zandj]]; es diu després que fou cap de la policia al campament del califa el 900. Al-Mútadid l'hauria desterrat a [[la Meca]] però fou cridat a la pujada al tron d'al-Múqtadir (908) i podria ser exacte, ja que no se l'esmenta durant el regnat d'al-Múqtafí excepte dues vegades que serien errors per Munis al-Khazin (en lloc d'al-Khadim), o sigui el seu homònim i contemporani. Des de llavors va anar consolidant la seva posició i el 913 va poder imposar a [[Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah]] com a visir al lloc d'Abu Ali Muhammad ibn Ubayd Allah al-Khakani.
 
El 914/915 el fatimita [[Ubayd-Al·lah al-Mahdí (fatimita)|Ubayd -Al·lah al-Mahdí]], que dominava [[Ifriquiya]], va iniciar el seu primer intent de conquerir [[Egipte]] enviant al seu fill i hereu Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn al-Mahdí que va arribar amb èxit fins a [[Alexandria]] però després fou rebutjat prop d'[[al-Fustat]] i sense poder enfrontar amb èxit l'exèrcit del general Munis, es va haver de retirar. El 919-921 va enviar altre cop al seu fill a Egipte en una segona expedició, que va seguir el mateix guió fins a Alexandria i va ocupar [[Madinat al-Fayyum]], però la derrota de la flota fatimita a [[Rosetta (Egipte)]] i els combats d'al-Fustat més aviat favorables a Munis, van imposar altre cop la retirada. Sembla que aquestes van ser les seves úniques grans operacions militars (especialment la segona per la qual va aconseguir el lakab d'al-Muzaffar).
 
Abu-Muhammad Hàmid ibn al-Abbàs fou revocat com a visir el 923 i fou cridat al visirat per tercera vegada [[Abu-l-Hàssan Alí ibn Muhàmmad ibn Mussa ibn al-Furat]] (agost del 923) al qual Munis s'oposava obertament. El 924 el [[càrmata]] [[Abu Tahir Sulayman al-Djannabi]] va atacar a la caravana de pelegrins que venia de [[la Meca]] i després va atacar [[Kufa]], retornant els atacants a [[Bahrayn]] sense problemes; això va costar el càrrec al visir (juny) que fou destituït sota pressió de Munis, i executat (juliol del 924). El califa va enviar un exèrcit manat pel cada cop més "home fort", general Munis al-Khadim (Munis al-Muzaffar), però quan va arribar, els càrmates ja se'n havien anat. Des de llavors Munis havia de ser consultat sobre el nomenament de visir, elcosa que va provocar l'odi cada vegada major del califa.
 
El 927 el califa va tramar un complot per assassinar al general, que va fracassar. El mateix 927 el califa va haver de cridar en ajut contra els càrmates al governador de l'[[Azerbaidjan]] (abans rebel·lat però ara reconciliat amb el califa) [[Yússuf ibn Abi-s-Saj]], però aquest fou derrotat per Abu Tahir Sulayman al-Djannabi el desembre del 927 i el va fer presoner (febrer del 928) prop de [[Kufa]]. Les forces califals no van gosar a lliurar batalla i Abu Tahir Sulayman va poder amenaçar [[Bagdad]] que fou defensada per Munis i pel visir [[Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah|Alí ibn Issa]]. Va aconseguir allunyar-los i així es va revenjar en certa manera dels càrmates que el 918 li havien causat l'única derrota de la seva carrera militar, tot i que poc transcendent. Encara que va donar implícit suport a la deposició d'al-Múqtadir pel seu germà [[al-Qàhir]] el 929, portada a terme pel prefecte de la policia Nazuk, va garantir la seguretat del califa mentre els soldats saquejaven el palau, i després el va restaurar, esdevenint encara més poderós.
 
El 932, aprofitant l'absència de Munis al-Muzaffar, que era a [[Mossul]], alguns cortesans van convèncer el califa que el general el volia destronar i va cridar a l'exprefecte de policia [[Muhammad ibn Yakut]] al que Munis havia fet destituir el juny del 931 i havia estat enviat desterrat a [[Sistan]] el juliol del 931, que va retornar el gener del 932 a Bagdad. El califa li va donar un exèrcit i el va enviar a la regió de [[Takrit]], a al-Mashuk, però Munis va sortir de Mossul i les tropes de Muhammad ibn Yakut (amb Sad ibn Hamdan com a lloctinent) van retornar a Bagdad sense lluitar. Prop de la capital es va produir finalment el xoc en el quequal va participar el mateix califa. Munis va aconseguir la victòria i al-Múqtadir va morir en combat ([[31 d'octubre]] del [[932]]). El general va posar al tron a al-Qàhir, però aviat es va enfrontar amb aquest que va quedar sota arrest al palau, i va planejar la seva deposició. Però al-Qàhir va conspirar i va aconseguir reunir al mateix temps a Munis i als seus principals col·laboradors al palau, i allí els va fer matar (agost de [[1933]])
 
== Bibliografia ==
*Sourdel, Dominique, ''Le Vizirat Abbaside de 749 à 936 (132 à 224 de l'Hégire)'', Damasc: Institut Français de Damas, 1959-1960. {{fr}}
*Janine et Dominique Sourdel, ''Dictionnaire historique de l'islam'', Ed. PUF, ISBN 978-2-130-54536-1.