Al-Àdid: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - va dubtar ja + va dubtar, ja
m Canvis menors, neteja AWB
Línia 3:
Era nét del califa [[Al-Hàfidh (fatimita)|Al-Hàfidh]] i fill de Yusuf ben Abdel, que havia estat mort per orde del visir Abbàs el dia en què va pujar al tron [[Al-Fàïz (fatimita)|Al-Fàïz]] ([[1154]]).
 
A la mort del jove Faiz (d'11 anys), que era son cosí, el va succeir el [[23 de juliol]] de [[1160]]. Fou escollit a causa de la seva edat (9 anys), pel ministre Salih Tala'i, verdader governant d'Egipte des de feia 6 anys. Per assegurar la seva docilitat Tala'i el va casar amb la seva filla. Tala'i va morir assassinat l'[[11 de setembre]] de [[1161]], en una conspiració en la quequal el califa potser va participar, però va haver de confiar el visirat al fill del difunt Ruzzik que volia el mateix poder que el pare.
 
El califa va buscar el suport del governador de l'[[Alt Egipte]] [[Shawar]]; aquest va reunir tropes i es va apoderar del [[Caire]] el febrer de [[1163]]. Però no va entregar el poder al califa sinó que el va conservar com els anteriors visirs. Shawar fou ràpidament enderrocat per un dels seus oficials, [[Dirgham]], que va assolir el càrrec de visir el mes d'agost del 1163. Shawar va fugir i es va refugiar a la cort del atabeg [[zengita]] d'[[Alep]] [[Nur-ad-Din Mahmud]] al que va demanar suport per recuperar el poder i l'atabeg no ho va dubtar, ja que el domini d'Egipte suposava posar fi a l'escissió califal i al xiisme en benefici de la tendència sunnita. El general [[Shirkuh]] va rebre el comandament.
 
El [[24 d'abril]] de [[1164]] Shirkuh va ocupar [[Bilbeis]], arribant al Caire l'[[1 de maig]], on va enderrocar a Dirgham i va restaurar a Shawar que fou confirmat pel califa, però una vegada en el poder Shawar va rebutjar obeir a Nur al-Din i va intentar forçar el retorn de Shirkuh cap a Síria. Com que no ho va aconseguir, va demanar l'ajut d'[[Amalric I de Jerusalem]]. Shirkuh es va fer fort a Bilbeis. Com a maniobra de distracció va organitzar un atac d'emirs a l'altre flanc, a Harim, prop d'[[Antioquia de l'Orontes]] on l'[[11 d'agost]] deu mil francs van morir a una batalla. Tot i així la posició de Shirkuh era complicada, i es va arribar a un compromís entre Amauri i Shirkuh concertat a Bilbeis, que va establir que els dos exèrcits es retirarien del país.
 
Però el pacte de Shawar amb Amauri va incitar a Nur al-Din a autoritzar una nova expedició de Shirkuh que va arribar a Egipte el gener del [[1167]]; la batalla contra Shawar es va lliurar prop de les piràmides, a Al-Babein, el [[18 de març]] i la victòria fou per Shirkuh; Amauri, que combatia al costat de Shawar, va poder arribar al Caire i reunir-se amb els gros de les seves forces mentre Shirkuh va entrar a Alexandria. Poc després un acord va establir que Amauri i Shirkuh es retirarien d'Egipte.
 
Shawar havia de pagar cent mil dinars cada any a Amauri, però aquest tribut, exagerat, va provocar la revolta del camperols el [[1168]]. Amauri va assetjar Bilbeis, i va entrar a la ciutat el dia de tots sants ([[1 de novembre]]) i va fer una matança indiscriminada dels seus habitants musulmans; això li va fer perdre el suport dels coptes, que fins llavors l'havien ajudat. Al mateix temps Shawar va fer cremar els barris vells del Caire; l'incendi va durar 58 dies; fou llavors el mateix califa qui va demanar ajut a [[Nur-ad-Din Mahmud]] contra el seu visir.
Línia 22:
 
{{Inicia taula}}
{{Filera de successions|títol= [[Califat fatimita|califa fatimita]] |abans= [[Al-Fàïz (fatimita)|al-Fàïz]] |després= [[soldanat aiúbida]] |anys= [[1160]]-[[1171]]}}
{{Finalitza taula}}