Algèria: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Canvis menors, neteja, replaced: s'utilitza → es fa servir , segle XIII → {{segle|XIII}}, segle VIII → {{segle|VIII}}, amb l'ajuda de → amb l'ajut de (2) AWB
Línia 40:
}}
<!--FI DE TAULA PAIS -->
'''Algèria''' (en [[àrab]] '''الجزائر''', ''al-Jazàïr'', {{IPA2|ælʤæˈzæːʔir}}, en [[Berber|amazic]], '''ⴷⵥⴰⵢⴻⵔ''', ''Dzayer'', {{IPA|[ˈdzæjər]}}), oficialment '''República Democràtica Popular d'Algèria''', és un estat del nord d'[[Àfrica]]. És l'estat més gran del continent i de la riba mediterrània, així com el desè estat més gran del món en termes de superfície.<ref>{{ref-web|url = https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2147rank.html|títol = Rank Order - Area|autor = ''CIA World Factbook''|llengua = anglès}}</ref> Limita, al nord, precisament, amb la [[mar Mediterrània]], a l'est amb [[Tunísia]] i [[Líbia]], a l'oest amb el [[Marroc]] i el [[Sàhara Occidental]] i al sud amb la part [[Sàhara|sahariana]] de [[Mauritània]], [[Mali]] i el [[Níger]]. La capital n'és [[Alger]] i les ciutats principals són [[Orà]], [[Constantina (Algèria)|Constantina]] i [[Annaba]]. Hi ha serralades importants que divideixen el país entre la zona costanera i el desert del [[Sàhara]]. Al voltant d'un quart de la població del país viu amb menys de 1,42€ (2 US$) al dia.<ref>{{ref-web|url = http://hdr.undp.org/en/media/HDI_2008_EN_Tables.pdf|títol = Human Development Indices|llengua = anglès| consultat = 13 novembre 2010}}</ref>
 
Algèria és membre de les [[Nacions Unides]], de la [[Unió Africana]], de la [[Lliga Àrab]] i de l'[[OPEP]]. També va contribuir a la creació de la [[Unió del Magrib Àrab]]. Constitucionalment, Algèria es defineix com a un estat [[àrab]] i [[amazic]] (berber).<ref name="CONST-EN">{{ref-web|url = http://www.apn-dz.org/apn/english/constitution96/preambule.htm|títol = Constitució d'Algèria, Art. 11|any = 1996|llengua = anglès}}</ref>
 
 
 
== Història ==
Linha 62 ⟶ 60:
La primera part de la conquesta musulmana d'[[Espanya]] va ser conduïda per un contingent berber compost gairebé en la seva totalitat per conversos, entre ells el cap [[Tàriq ibn Ziyad]], que va donar el seu nom al penyal de [[Gibraltar]] («Djebel Tariq»).
 
A començaments del {{segle |VIII}}, davant de la dominació omeia de tot el [[Magreb|Magrib]], diverses tribus berbers van començar a unir-se entorn d'Abu Qurra i es van rebel·lar contra l'ocupació àrab. La seva lluita va continuar sota diverses dinasties kharis berbers en un conflicte que va durar prop d'un segle.
 
El [[segle X]], Ubayd Allah al-Mahdi va fundar la dinastia [[califat fatimita|fatimí]] a la baixa [[Cabília]]. Els fatimites van establir la seva autoritat a l'[[Àfrica del nord]] entre el 909 i el 1171 i van fundar un califat dissident dels [[califat abbàssida|abbàssides]] de [[Bagdad]].
Linha 72 ⟶ 70:
Algèria estava llavors sota el control dels [[dinastia almoràvit|almoràvits]] en una petita regió de l'oest, sota els hamadites al centre, i sota els zirites a l'est. El 1152, una nova dinastia berber musulmana, els [[dinastia almohade|almohades]], va vèncer definitivament els poders regnants. Estaven dirigits per [[Muhammad Ibn Tumart]], el seu cap espiritual, a qui succeeix [[Abd-al-Mumin ibn Alí|Abd En-mumin]]. Els almohades van formar un dels imperis més poderosos de la [[Mediterrània]], i unificaren el Magrib i [[Al-Àndalus]] fins al 1269. A través de les grans ciutats del litoral ([[Bejaïa]], [[Annaba]], [[Alger]]...), es van obrir a l'occident cristià amb què van mantenir estrets intercanvis comercials.
 
La caiguda dels almohades va marcar un gir en les relacions amb els països cristians del nord, que s'organitzaren per a la [[reconquesta|conquesta]] mentre que el mite de la invencibilitat musulmana s'esfondrà. Al Magrib, s'imposen unes dinasties [[zenetes]], com els Merinides de [[Fes]] en l'actual [[Marroc]], i els Abdelwadides de [[Tilimsen]] en l'Algèria actual. Els Hafsides aconsegueixen [[Tunísia]] i l'est d'Algèria. Aquestes dinasties van ser pròsperes en el {{segle |XIII}} i XIV, però van patir la pressió de l'apogeu d'[[Espanya]] i [[Portugal]] cap a la fi del segle XV. Debilitat, llavors, per lluites internes per a l'accés al tron, l'Imperi almohade va veure'n minvat el poder i els seus dominis es van descompondre progressivament.
 
Arran de la victòria definitiva de les tropes dels [[Reis Catòlics]] el 1492, una part de la població d'[[Al-Àndalus]] és obligada a fugir de la [[península Ibèrica]]. Si bé els [[mudèjar]]s ja havien començat a emigrar des de finals del segle XV, l'emigració cap al [[Magreb|Magrib]] s'intensifica a partir de la Pragmàtica del 1502 que els obligava a convertir-se al [[catolicisme]], però sobretot a partir de la seva [[Expulsió dels moriscos|expulsió]] completa el 1609. Els [[moriscs]] es van refugiar majoritàriament tant al Marroc com a Algèria, països que desconeixien per complet.
Linha 86 ⟶ 84:
 
=== Història d'ençà la independència ===
El 1962, va començar un període de relativa estabilitat sota un govern simpatitzant del [[socialisme]]. Fins al 1988, no es va permetre la legalització d'altres partits polítics diferents al que exercia el poder.
 
El [[1991]], el [[Front Islàmic de Salvació]] (FIS), un moviment fonamentalista, va guanyar la primera volta d'unes eleccions. Es va declarar l'estat d'emergència per impedir que arribés al govern, fet que va acabar en una violenta guerra civil. Les massacres generalitzades no van acabar fins a la pau i la consegüent realització d'eleccions el [[1997]], on va ser escollit l'actual dirigent: [[Abdelaziz Bouteflika]]. La [[Cabília]] continua sent un focus d'agitació a causa de la discriminació de la cultura [[Berber|amazigh]], majoritària en aquesta regió.
Linha 170 ⟶ 168:
 
== Llengües ==
La llengua oficial és l'[[àrab]] (estàndard) i, des de 2002, és llengua nacional l'[[amazic]].<ref>Cf. [http://www.el-mouradia.dz/arabe/symbole/textes/symbolear.htm قانون رقم 02-03 مؤرخ في 27 محرم عام 1423 الموافق 10 أبريل سنة 2002، يتضمن تعديل الدستور] {{ar}} i [http://www.el-mouradia.dz/francais/symbole/textes/symbolefr.htm Loi n° 02-03 du 27 Moharram 1423 correspondant au 10 avril 2002 portant révision constitutionnelle] (en francès)</ref> A Algèria, hi ha un total de 18 llengües, totes aquestes vives en l'actualitat.<ref> [http://www.ethnologue.com/show_country.asp?name=DZ Llengües d'Algèria enumerades pel SIL]</ref>
* [[Llengua de signes algeriana]]: influenciada per la llengua de signes que s'utilitzaes fa servir a [[Oujda]], al nord del [[Marroc]].
* [[Àrab, Algeric-saharià]]: parlat a la frontera amb Marroc, a les muntanyes de l'[[serralada de l'Atles|Atles]], al nord-est de [[Medea]], al sud-est de [[Righ Wadi]], i a la serralada de [[Tademait]], incloent-hi la ciutat de [[Tamanrasset]]. És una llengua de la família de l'àrab.
* [[Àrab, Algerià]]: 20.400.000 a Algèria.
Linha 199 ⟶ 197:
Els seus principals recursos són: el [[petroli]], el [[gas]], el [[ferro]], el [[zinc]], la [[plata]], el [[coure]] i els [[fòsfor|fosfats]]. Un 25% de la població activa es dedica a l'[[agricultura]] i la [[pesca]]. L'economia va créixer un 6% l'any 2005. La taxa d'atur és del 17,1% (2005).
 
Els [[combustible fòssil|combustibles fòssils]] són la principal font d'ingressos d'Algèria, i representen aproximadament un 60% de les rendes de l'estat, un 30% del [[PIB]], i un 98% dels ingressos de l'exportació en 2006. En la classificació dels països amb més reserves de petroli, ocupa la posició número 14, emmagatzemant uns 11.800 milions de barrils de cru, però es considera que la quantitat actual de les reserves és fins i tot superior. L'Administració d'Informació de l'Energia dels Estats Units va informar que, el 2007, Algèria tenia unes reserves provades de 161,7 bilions de peus cúbics de gas natural, el vuitè país del món amb més reserves d'aquest combustible.<ref>{{ref-web|títol=Algeria Energy Data, Statistics and Analysis.|url= http://www.eia.doe.gov/emeu/cabs/Algeria/Background.html| editor=Energy Information Administration, Official Energy Statistics from the U.S. Government| consulta = 6- agost 2007|llengua = anglès }}</ref>
 
[[Fitxer:August Macke 031.jpg|200px|thumb|''Mercat algerià'', obra d'[[August Macke]].]]
Els indicadors econòmics i financers van millorar a mitjans dels anys 1990, a causa, en part, de les reformes polítiques recolzades pel [[Fons Monetari Internacional]], i una renegociació del deute extern amb el [[Club de París]]. L'economia d'Algèria es va beneficiar el 2000 i el 2001 amb l'increment que va patir el preu del cru, i de l'ajustada política fiscal duta a terme pel govern, i donà com a resultat un gran increment dels beneficis en el comerç, rècords elevats en els intercanvis comercials i una reducció del deute. Tanmateix, els continus esforços del govern per diversificar l'economia, atreure les inversions, i augmentar el nivell de vida de la ciutadania van tenir poc d'èxit. El 2001, el govern va signar un tractat d'associació amb la [[Unió Europea]] que li suposaria menors tarifes i que permetria augmentar el comerç. El març del 2006, [[Rússia]] va acceptar perdonar 4.740 milions de dòlars nord-americans de deute de l'època soviètica<ref>{{ref-web|títol = BRTSIS. Brief on Russian defence, trade, security and energy.|url = http://www.brtsis.com/| editor= Russia Intel Brief| consulta = 6 agost 2007 }}</ref> durant una visita del president [[Vladímir Putin]] al país, la primera que realitzava un líder rus en mig segle. En compensació, el president algerià [[Bouteflika]] va accedir a comprar avions de combat russos, defenses antiaèries i altres armes per valor de 7.500 milions de dòlars, segons l'agència russa [[Rosoboronexport]].<ref>{{ref-web|títol=La Russie efface la dette algérienne|url= http://www.rfi.fr/actufr/articles/075/article_42379.asp| editor=RFI actualité| consulta=6-08-2007}}</ref>
 
Algèria, el 2006, va decidir pagar el deute que tenia amb el Club de París abans del temps estipulat, i que ascendia a 8 mil milions de dòlars. Això va reduir el deute extern d'Algèria a valors per sota de 5 mil milions de dòlars a finals del 2006.
 
=== Agricultura ===
Des de temps dels romans, Algèria ha destacat per la seva fertilitat del sòl, encara que tan sols el 9,4% de la població treballa en l'agricultura.<ref>{{ref-web|títol=Algeria|url= https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/ag.html#Econ| editor=CIA - The World Factbook | consulta=6-08-2007}}</ref>
 
A mitjans del [[{{segle |XIX]]|s}}, es van conrear grans quantitats de [[cotó]] coincidint amb la [[Guerra Civil Americana]], però la seva indústria va patir un retrocés. A principis del [[{{segle |XX]]|s}}, es van fer esforços per reprendre el cultiu d'aquesta planta, i una petita quantitat de cotó es cultiva encara als oasis del sud. Es produeixen grans quantitats d'una fibra vegetal feta de les fulles de la [[palmera nana]]. Altres cultius importants són les [[olivera|oliveres]] i el [[tabac]].
 
Per al cultiu de cereals s'empren més de 30.000 &nbsp;km². La zona del [[Tel]] és la de major extensió de cultiu de cereals. Durant l'època d'ocupació francesa, la seva productivitat es va veure incrementada substancialment gràcies als [[pou artesià|pous artesians]]. Els principals cereals hi són el [[blat]], l'[[ordi]] i la [[civada]]. S'exporten una gran varietat de [[fruita|fruites]] i [[verdura|verdures]], especialment cítrics, i també figues, [[dàtil]]s, [[fibra d'espart]] i [[suro]]. Algèria és el major mercat d'Àfrica d'''[[avena sativa]]''.
 
== Demografia ==
[[Fitxer:Algeria demography.png|300px|thumb|Creixement de la població des de [[1961]] (en milers d'habitants).]]
{{Vegeu també|Immigració algeriana a Espanya}}
 
 
== Religió ==
El 99% de la població és musulmana, amb majoria [[Sunnisme|sunnita]],<ref>{{ref-llibre|cognom= |nom= |títol=Parliamentary Assembly - Working Papers- 2008 Ordinary Session 21-25 January 2008 |url= http://books.google.cat/books?id=NUR0rE0ry-cC&pg=PA66&dq=algeria+99%25+sunni&hl=ca&ei=wei0TqPoOYvA8gO_1vTyBA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CDAQ6AEwAA#v=onepage&q=algeria%2099%25%20sunni&f=false | editorial=Council of Europe |data=2008 |pàgines=p.66 |isbn=9287164266 }}</ref> i uns pocs seguidors de l'[[ibadisme]], 350.000 [[protestantisme|protestants]], 35.000 [[catolicisme|catòlics]] i uns 500 [[judaisme|jueus]],<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=The Report: Algeria 2008 |url= http://books.google.cat/books?id=zPz9FHXJVLUC&pg=PA10&dq=algeria+500+jews&hl=ca&ei=g-m0TqyzC8Wk8QOZ7JDrBA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CDAQ6AEwAA#v=onepage&q=algeria%20500%20jews&f=false |llengua=anglès | editorial=Oxford Business Group |data=2008 |pàgines=p.10 |isbn=1902339096 }}</ref> principalment a [[Alger]], la resta de la gran població jueva anterior a la creació d'[[Israel]] que va fugir o va ser expulsada després de la independència.
 
== Turisme ==
Linha 226 ⟶ 223:
Algèria és un país que pot ser visitat en qualsevol època de l'any, per a gaudir de les seues platges en estiu o de les muntanyes nevades de la [[Cabília]] en hivern. Alguns dels llocs més importants per a ser visitats són els [[desert]]s; aquest país en té el més gran del món.
 
Malgrat que és un dels estats més moderns d'[[Àfrica]], no té una forta visita turística, ja que des de fa 14 anys el grup terrorista [[Al-Qaida]] hi és una amenaça. No obstant això, l'any 1999, el president algerià va intentar negociar amb aquests grups i va aconseguir disminuir les seves accions terroristes. Avui en dia, encara es mantenen actius uns petits grups, que se situen cap al sud del país. L'actual president va proposar eliminar-los a finals de l'any 2007. Tanmateix l'11 d'abril del 2007 van reaparèixer els atemptats. El govern algerià va anunciar que s'uniria al govern [[Marroc|marroquí]] per combatre aquests grups. Addicionalment, compten amb l'ajudaajut dels [[Estats Units]] i de la [[Unió Europea]].
El president compta amb l'ajudaajut de l'[[ONU]], dels tuaregs (militars del desert algerià) i les forces armades algerianes. Les ciutats desèrtiques que no pateixen l'amenaça de la violència són les que estan al nord de [[Djanet]]. Algunes de les més turístiques són les següents: [[Província d'Adrar|Adrar]], [[In Amenas]], [[Tindouf]], [[El Oued]], [[Ghardaia]], [[El goleja]] i [[Biskra]]. També destaquen les ciutats desèrtiques més modernes de [[Hassi Messaoud]].
 
== Gastronomia ==
[[Fitxer:Couscous-1.jpg|thumb|esquerra|Plat de cuscús algerià.]]
La gastronomia algeriana és d'una gran riquesa i diversitat. Està lligada als productes de la terra i ofereix diferents plats segons el lloc i l'estació.
La cuina algeriana és una cuina mediterrània, amb ingredients molt similars als de la [[península Ibèrica]]. Encara que algunes de les preparacions siguin diferents, hi ha plats comuns que són fàcils de reconèixer.
 
Entre els plats algerians més coneguts, cal mencionar el [[cuscús]], la [[chorba]] (sopa de xai, amb tomàquet i fideus), la [[chekhechoukha]] (guisat de trossos de coca, carn, verdures i cigrons),<ref>Fatima Zohra Bouayed, ''Cuisine algérienne'', Enag, 1994</ref> el [[berkoukes]] (cuscús de grans gruixuts amb llegums i carn), el mthewem, la chtitha, el mderbel, la [[dolma]] i el [[brik]] o [[burek|bourek]] (com una [[torta de gaspatxo|coca]] fina), entre d'altres. Entre postres i pastissos, hi ha els baghrir, khfaf, tcharek, dziriette, knidelette, kalb ellouz o harissa, [[zlabia]] (dolç fregit i banyat en xarop), aarayech, makroude, ghroubiya, mghergchette, etc.
Linha 253 ⟶ 250:
== Enllaços externs ==
{{wikimedia|commons=Category:Algeria|wikt=Algèria}}
{{wikivoyage|AlgeriaAlgèria}}
* [http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0002539 Article Algèria] - [[Gran Enciclopèdia Catalana]].
* [http://www.travel-images.com/algeria.html Fotos d'Algèria](en anglès)
Linha 266 ⟶ 263:
 
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Algeria}} <!--ORDENA generat per bot-->
 
{{ORDENA:Algeria}}
[[Categoria:Algèria| ]]