Gambulu: diferència entre les revisions

'''Gambulu''' fou un estat [[arameus|arameu]] (no caldeu) situat a la [[Baixa Mesopotàmia]], a la part del [[Tigris]], al nord de [[Bit Yakin]] i al sud de [[Puqudu]]. Ocupava la part central de la meitat sud de la Baixa Mesopotàmia quedant a l'est de [[Nippur]]. La seva capital era Gambulu a la riba del Tigris a uns 50  km al nord de la moderna [[Kut al-Amara]]. La ciutat principal que dominaven era Dur Athara que quan fou conquerida per [[Sargon II]] va deportar a 18.000 habitants. Sargon II diu que els gambuli tenien 44 ciutats fortificades.

El 710 aC en la campanya de Sargon II a [[Babilònia]], les tribus aramees de Gambulu (Gambuli), de [[Rua]] (Rashu), [[Khindaru]], Yatburu, Pushuru i altres van patir greus derrotes, destacant la batalla d'Uknu; amb aquestosaquests territoris es va crear la província de Gambulu amb capital a Dur-Nabu, antigament Dur-Atkhara o Dur-Athara, tallant les vies entre el rei babiloni i els seus aliats d'Elam. Els assiris van creuar l'[[Eufrates]] i van ocupar el petit estat caldeu de [[Bit Dakkuri]], i Merodac-Baladan rei caldeu de Babilònia i [[Bit Yakin]], no es va arriscar a una batalla i es va retirar cap a Yatburu al [[País de la Mar]] mentre demanava desesperadament ajuda a Elam.

El 674 aC Elam, sota el nou rei Urtak o Urtaku (675-664 aC) va fer un atac a territori de Babilònia, amb matances i saquejos, arribant fins a la ciutat de Sippar. La "Crònica Babilònia" esmenta aquest atac, que no va tenir conseqüències i no hauria produït cap reacció assíria contra Elam. Però la tribu dels gambuli havia donat suport a la incursió i Assíria va decidir que convenia el seu càstig; el seu príncep Bel-iqisha, no es va atrevirgosar a una batalla i es va rendir entregant als assiris el control de la fortalesa de Shapi-Bel, una mena de posició avançada contra els atacs elamites.

El 653 aC va esclatar la guerra entre Assíria i [[Elam]] per la província assíria de Gambulu que el 674 aC havia donat suport als elamites i que [[Assurbanipal]] va decidir castigar; al mateix temps el rei Teumman d'Elam volia assentar el seu poder intern enfront dels prínceps que no el reconeixien i s'havien exiliat (Teumman no era l'hereu legítim del tron elamita i molts notables del país es van passar a Assurbanipal incloent el fill gran del rei anterior, Urtaku, de nom Humbannikash; Assurbanipal va refusar entregar aquestosaquests nobles a Teumman), i va fer una incursió al nord de Babilònia per forçar al rei Assurbanipal a entregar-li als refugiats. Assurbanipal que estava celebrant un festival religiós a Assíria, no el va atacar directament, sinó que va enviar l'exèrcit a Dur-ilu, la fortalesa de la frontera d'Elam, tallant la retirada als elamites que van haver de tornar a la seva capital [[Susa]] a través d'un llarg camí per sota del riu Ulai o Ulaya (probablement el modern Karun o alternativament el Karkheh) i fou perseguit pels assiris que el van atrapar poc abans de Susa i el van derrotar a la proximitat del riu a Tulliz (moderna Tell Tuba). Poc després Teumman era capturat i executat i tots els districtes d'Elam es van rendir. El cap de Teumman fou portat a Nínive on va ser exposat al públic a la porta de la ciutat. Durant la campanya, Gambulu i els gambulis van estar revoltats, sota la direcció de Dunanu (o Dunadu) i Sam'agunu, successors del seu pare Bel-igisha (Bel Bassa) que havia mort un temps abans, i que a diferència del seu pare no van ser fidels a l'aliança assíria, igual com va passar després amb Nabu-naid i Bel-etri, fills de Nabu-shum-eresh (governador de Nippur). Els assiris es van dirigir a la capital de Gambulu, Shapi-Bel, que fou ocupada i destruïda. Els quatre caps gambulis foren enviats a [[Nínive]] carregats de cadenes.

== Vegeu també ==