Garamants: diferència entre les revisions

 

[[Heròdot]] esmenta els garamants i els situa al sud dels [[nasamons]], a l'est dels [[makes]] (''macae'') i diu que els oasis anaven d'Augila al país dels ''atarantes'' o [[atarants]] (a l'oest) i d'Augila a Zuila (a l'est) i cap al nord fins al país dels [[lotofags]] (la costa de Sirte). Heròdot esmenta els negres del sud que vivien en coves (a les muntanyes del [[Tibesti]]).

 

El nom els fou donat pels grecs i deriva de la seva capital [[Garama]] (moderna Germa o [[Djerma]], a uns 150 a l'oest de [[Sebha]]). Ja eren un poder local vers el [[500 aC]], quan Heròdot els descriu com un poble [[ramader]] i que capturava [[esclaus]] negres; gràcies a les nombroses pintures i gravats a les roques, es coneix alguna cosa de la seva vida anterior a l'eclosió del regne. Les excavacions han posat a la llum alguns aspectes de la seva vida. Així, se sap que la seva primera capital fou [[Zinchecra]], no gaire lluny de Garama, que ha estat excavada. Se sap que tenien vuit ciutats principals, de les quals tres ja han estat excavades, i tenien també un gran nombre d'establiments menors. Garama tenia una població d'uns quatre mil habitants i altres sis mil vivien en pobles de les rodalies. El poble era essencialment granger i mercader, però demostraren uns grans coneixements d'enginyeria amb l'aprofitament de les aigües subterrànies. La seva religió era influïda per la dels [[egipcis]], i alguns nobles s'enterraven en petites piràmides, i també s'ha trobat alguna mòmia que indicaria una tradició de [[momificació]]. L'escriptura utilitzada era la [[tifinagh|libicoberber]]. Menjaven raïm, figues, civada i blat i comerciaven amb el blat, la sal i esclaus, a canvi de vi, [[oli d'oliva]], oli per als llums, i parament de taula (principalment amb els romans). Les restes trobades fins ara inclouen nombroses tombes, fortins i cementiris, però la troballa principal és la sèrie de túnels subterranis i conductes que permetien aprofitar l'aigua del subsòl, sistema que fou construït principalment en un període entre vers el [[200 aC]] i el [[200]] dC; aquests túnels o ''qanats'', coneguts pels berbers com ''foggares'', van permetre una gran expansió de l'[[agricultura]], però va caldre la utilització massiva d'esclaus tant per a la construcció com per al manteniment.

Els romans van tenir freqüents contactes comercials amb els garamants, però no els consideraven prou civilitzats. A Garama, s'han trobat uns banys romans, la qual cosa indicaria o bé la presència d'una colònia nombrosa o que els garamants, almenys a certs nivells, eren prou civilitzats. El romà Maternus va acompanyar un rei garamant en una expedició militar que va durar quatre mesos, fins al sud del [[Txad]] i al nord de [[Nigèria]]. En aquesta època, ja tenien algunes armes de guerra, les quals, Heròdot, al segle V, esmenta que no coneixien. Tot i així, mai no van dependre de [[Roma]].

 

 

Vers el [[400]], les condicions climàtiques van empitjorar. La zona del sud de [[Líbia]], llavors ben cultivada, va acabar sent un desert i les aigües subterrànies s'esgotaven i no es recuperaven o almenys no ho feien prou ràpidament. El regne es va fragmentar i el Regne de Ghana, a l'oest, va agafar-ne el relleu en el comerç. Encara el [[569]], s'esmenta un tractat de pau entre el Regne dels garamants i Bizanci, en el qual el regne acceptava el cristianisme. El [[642]], els àrabs van arribar a Garama. El [[668]], un rei dels garamants, cristià, fou empresonat pels musulmans i el regne va desaparèixer.

 

Són, probablement, els avantpassats dels [[tuareg]]s.

[[Categoria:Història de Líbia]]

[[Categoria:Història d'Algèria]]