Consells de la Monarquia d'Espanya: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - estats, doncs a + estats, perquè a
correcció (cas-cat)
Línia 61:
===Les tensions uniformistes i la crisi del comte-duc Olivares===
{{AP|Alteracions d'Aragó|Unión de Armas|Guerra dels Segadors}}
Paral·lelament aparegueren projectes de [[centralizaciócentralització política]] tensionaren el model de monarquia composta i polisinodial propi de la Monarquia d'Espanya en favor de la imposició del [[cesarisme]] reial sobre el constitucionalisme propi de la Corona d'Aragó. Al llarg del [[segle XVI]] el [[Plet del virrei estranger]] enfrontà les institucions d'autogovern aragoneses amb la Corona espanyola. La tensió acabà esclatant arran del [[Privilegi de manifestació]], un [[privilegi]] exercit pel [[Justícia d'Aragó]] per intervenir en els tribunals i oficials reals. El procés començava quan un acusat al·legava injustícia per part dels oficials reials o considerava amenaçada la seva integritat física i, per tant, demanava la protecció del Justícia d'Aragó. Això portava a la investigació del cas per jutges competents i l'acusat passava a estar sota la protecció del [[Justícia d'Aragó]]. Aquest privilegi permetia a l'acusat poder obtenir immunitat respecte al poder reial, almenys mentre les seues al·legacions s'investigaven. Durant el regnat de [[Felip II de Castella]] el secretari reial [[Antonio Pérez]] va demanar aquesta protecció al Justícia d'Aragó, i davant els intents reals de jutjar-lo per mitjà de la Inquisició -tribunal contra el qual el Justícia no tenia cap poder- la situació va derivar cap a una revolta coneguda amb el nom d'[[Alteracions d'Aragó]], que finalitzà amb l'anorreament dels líders constitucionalistes aragonesos i l'esquarterment del poder competencial tant del [[Justícia d'Aragó]] com de la [[Generalitat d'Aragó]]. Posteriorment, el [[25 de juliol]] de [[1626]] el valgut [[Comte-Duc d'Olivares|Comte-Duc Olivares]] presentà el seu projecte «''[[Unión de Armas]]''», un organisme militar que pretenia fer contribuir tots els regnes de la monarquia d'Espanya al manteniment d'un exèrcit de 140.000 homes per mantenir les seves guerres Flandes, indispensable mercat per a la indústria llanera castellana. Després de més d'un segle de guerres ininterrompudes a Flandes per mantenir els seus mercats, la Corona de Castella havia passat de ser la corona espanyola més rica a la més empobrida i amb greus problemes de despoblament, tot i tenir tot l'Imperi americà en exclusiva pel seu finançament. Aquesta pulsió centralista tensionà el model fins a produir la [[crisi de 1640]] que comportà la separació definitiva de Portugal i transitòriament de Catalunya de la Monarquia d'Espanya.
 
===La uniformització absolutista de la Casa de Borbó===