Pastor de Palència: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Corregit: - primeres noticies són + primeres notícies són |
||
Línia 3:
Les dades biogràfiques sobre aquest bisbe són escasses i no totes segures. Hom ha identificat a Pastor com un dels dos bisbes consagrats el [[433]] al convent jurídic de [[Lugo]], a la [[Gal·lècia]], esmentats per [[Hidaci]] al seu [[Cronicó d'Hidaci|''Cronicó'']],{{sfn|Flórez|any=1860|p=13}}{{sfn|Paz|any=1886|p=6}} en contra d'[[Agresti]]. Si bé Palència no formava part de les diòcesis gallegues sinó que era sufragània de la de Toledo, en opinió d'[[Enrique Flórez]] per la seva situació de frontera i la inseguretat de l'època, no seria d'estranyar que els bisbes d'aquesta localitat fossin consagrats a Lugo i no pas a Toledo. En tot cas, diu també que la seva afirmació no és totalment segura, i podria ser que el bisbe esmentat per Hidaci fos un altre Pastor.{{sfn|Flórez|any=1860|p=15}}
S'atribueix a Pastor l'autoria d'un petit llibre dogmàtic o símbol.{{sfn|Paz|any=1886|p=6}} Cita l'historiador [[Pedro Fernández del Pulgar]] a [[Honori d'Autun]], el qual afirma: «Pastor Obispo, compuso un Libro pequeño en modo de Symbolo, que contiene casi toda la doctrina Eclesiástica por sentencias; en el qual entre las demás maldades de disensiones, que anatematiza, dexando los nombres de sus Autores, condena à los Priscilianos, con el Autor, Obispo Prisciliano, que les diò nombre.»{{sfn|Fernández del Pulgar|any=1679|p=329}} De fet, les primeres
D'altra banda, la ubicació de Pastor com a bisbe de Palència va ser molt confusa, segons afirma [[Pedro Fernández del Pulgar|Fernández del Pulgar]]. Ell l'identifica amb un sant Pastor, que consta com a màrtir el 30 de març a Orleans,{{sfn|Fernández del Pulgar|any=1679|p=334}} aleshores a la [[Gàl·lia]], però els catàlegs episcopals orleanesos no l'esmenten com a bisbe de la ciutat. Altres esmentaven a Pastor com a «bisbe palatí», és a dir de l'aula règia,{{sfn|Fernández del Pulgar|any=1679|p=329}} però la inexistència d'un càrrec similar en aquell moment,{{sfn|Fernández del Pulgar|any=1679|p=332}} la semblança entre ''Palatinus'' i ''Palentinus'', i els seus escrits contraris al priscil·lianisme demostren que era en realitat un bisbe de Palència, on hi havia més presència d'aquesta heretgia, que no pas a la Gàl·lia o a poblacions amb una pronuncia semblant, com València.{{sfn|Fernández del Pulgar|any=1679|p=330}} Aquesta opinió és compartida per Flórez, que admet que és molt fàcil que es produís l'error d'escriptura i, a més, diu que malgrat que [[Gil González Dávila (cronista)|Gil González Dávila]] no l'esmenta, no cal fer-ne cas perquè aquest autor estava poc versat en matèries antigues,{{sfn|Flórez|any=1860|p=13}} i conclou que no hi ha cap altra opció per a aquest personatge anomenat Pastor que ser bisbe de Palència.{{sfn|Flórez|any=1860|p=14}}
|