Pastor de Palència: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Corregit: - primeres noticies són + primeres notícies són
Línia 3:
Les dades biogràfiques sobre aquest bisbe són escasses i no totes segures. Hom ha identificat a Pastor com un dels dos bisbes consagrats el [[433]] al convent jurídic de [[Lugo]], a la [[Gal·lècia]], esmentats per [[Hidaci]] al seu [[Cronicó d'Hidaci|''Cronicó'']],{{sfn|Flórez|any=1860|p=13}}{{sfn|Paz|any=1886|p=6}} en contra d'[[Agresti]]. Si bé Palència no formava part de les diòcesis gallegues sinó que era sufragània de la de Toledo, en opinió d'[[Enrique Flórez]] per la seva situació de frontera i la inseguretat de l'època, no seria d'estranyar que els bisbes d'aquesta localitat fossin consagrats a Lugo i no pas a Toledo. En tot cas, diu també que la seva afirmació no és totalment segura, i podria ser que el bisbe esmentat per Hidaci fos un altre Pastor.{{sfn|Flórez|any=1860|p=15}}
 
S'atribueix a Pastor l'autoria d'un petit llibre dogmàtic o símbol.{{sfn|Paz|any=1886|p=6}} Cita l'historiador [[Pedro Fernández del Pulgar]] a [[Honori d'Autun]], el qual afirma: «Pastor Obispo, compuso un Libro pequeño en modo de Symbolo, que contiene casi toda la doctrina Eclesiástica por sentencias; en el qual entre las demás maldades de disensiones, que anatematiza, dexando los nombres de sus Autores, condena à los Priscilianos, con el Autor, Obispo Prisciliano, que les diò nombre.»{{sfn|Fernández del Pulgar|any=1679|p=329}} De fet, les primeres noticiesnotícies són de finals del [[segle V]], [[Gennadi de Marsella]] a la seva obra dóna noticies d'un escrit de gran qualitat d'un bisbe hispà anomenat Pastor en el qual es condemna i anatematitza a [[Priscil·lià]] i els seguidors. Segons l'opinió de Flórez, és molt possible que s'identifiqui amb el bisbe de Palència, perquè aquesta localitat va ser una de les que més va exigir la condemna de l'heretgia priscil·lianista.{{sfn|Flórez|any=1860|p=14}}
 
D'altra banda, la ubicació de Pastor com a bisbe de Palència va ser molt confusa, segons afirma [[Pedro Fernández del Pulgar|Fernández del Pulgar]]. Ell l'identifica amb un sant Pastor, que consta com a màrtir el 30 de març a Orleans,{{sfn|Fernández del Pulgar|any=1679|p=334}} aleshores a la [[Gàl·lia]], però els catàlegs episcopals orleanesos no l'esmenten com a bisbe de la ciutat. Altres esmentaven a Pastor com a «bisbe palatí», és a dir de l'aula règia,{{sfn|Fernández del Pulgar|any=1679|p=329}} però la inexistència d'un càrrec similar en aquell moment,{{sfn|Fernández del Pulgar|any=1679|p=332}} la semblança entre ''Palatinus'' i ''Palentinus'', i els seus escrits contraris al priscil·lianisme demostren que era en realitat un bisbe de Palència, on hi havia més presència d'aquesta heretgia, que no pas a la Gàl·lia o a poblacions amb una pronuncia semblant, com València.{{sfn|Fernández del Pulgar|any=1679|p=330}} Aquesta opinió és compartida per Flórez, que admet que és molt fàcil que es produís l'error d'escriptura i, a més, diu que malgrat que [[Gil González Dávila (cronista)|Gil González Dávila]] no l'esmenta, no cal fer-ne cas perquè aquest autor estava poc versat en matèries antigues,{{sfn|Flórez|any=1860|p=13}} i conclou que no hi ha cap altra opció per a aquest personatge anomenat Pastor que ser bisbe de Palència.{{sfn|Flórez|any=1860|p=14}}